Termópilas

Termópilas

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Vista del desfiladero de les Termópilas. En l'antiguetat, la costa no es trobava en l'emplaçament actual, sino més prop de la montanya, per lo que el pas era molt més angost.

Les Termópilas (del llatí Thermopylae, -arum, pl. tant., i este del grec Θερμοπύλαι, en idèntic nom en katharévousa, i en grec demótico Θερμοπύλες: «Portes Calentes», a voltes, simplement Pylae, -arum, en grec: Πύλαι) és un desfiladero en Grècia. El seu nom vol dir «fonts calentes», pels seus numerosos manantiales naturals d'aigües termals. Una atra possible traducció seria "portes calentes". Segons el mit, les aigües de les Termópilas es varen calfar quan Heracles es va sumergir en elles mentres moria abrasado pel verí en el qual es va convertir la sanc del centauro Neso la qual Deyanira va aplicar en el seu corfoll.

Història

El pas s'estén des de Lócrida, en Tesalia, entre el mont Eta i la mar (Golf Maliaco). És un pas ineludible en el trayecte entre el nort i el sur de Grècia, i per les seues característiques geogràfiques va ser elegit com a escenari de vàries batallas en l'història de Grècia. La lluita de major renom en l'antiguetat és la batalla de les Termópilas, de l'any 480 a. C., en la que la salvaguardia grega, formada per 1000 hoplitas grecs (300 espartanos i 700 tespios) al mando de Leónidas, va contindre l'alvanç netament superior del eixèrcit persa al mando de Jerjes I, rei del Imperi aqueménida. Encara que finalment Jerjes I va derrotar als espartanos, el seu eixèrcit es va vore derrotat a la seua volta en la planura de Platea (Vore Batalla de Platea). En eixe moment el pas estava a la vora de la mar, que en l'actualitat s'ha retirat uns 20 km.

Atres dos célebres batalles es varen lliurar en Termópilas. La menys famosa és la confrontació ocorreguda entre els anys 353 a 352 a. C. durant la tercera guerra sagrada, quan 5000 hoplitas atenienses i 400 ginets varen entorpir el pas a les forces de Filipo II de Macedònia, i la batalla de 267 quan els hérulos varen derrotar al contingent grec que intentava detindre'ls.

En 279 a. C., els gals, comandados per Breno varen ser continguts durant varis mesos per un eixèrcit grec a les órdens del ateniense Calipo, i en l'any 191 a. C., Antíoco III el Gran, de Síria, va intentar inútilment detindre el pas dels romans dirigits per Manio Acilio Glabrio. (Vore Batalla de les Termópilas de 191 a. C.)

En 1821, una força de combatents grecs dirigits per Athanasios Diakos va fer resistència prop del pas per a detindre un eixèrcit de 8000 turcs que marchaven des de Tesalia per a sofocar els tumults de Rumelia i del Peloponeso. Diakos, despuix d'opondre una última resistència en el pont de Alamana en 48 dels seus hòmens, va ser capturat i fusilat.

En 1941, durant la Segona Guerra Mundial, el ANZAC va retardar l'invasió de les tropes de la Wehrmacht lo suficient en la zona per a permetre l'evacuació de la força expedicionaria britànica a Creta. Este conflicte també va ser conegut com la batalla de les Termópilas, provablement perque els dos bandos eren conscients solament del nom d'este lloc de tota la regió de Ftiótide. Tal era la fama de les Termópilas que el sabotage del pont de Gorgopótamos en 1942 va ser referit en els documents alemans de l'época com "el recent sabotage prop de les Termópilas".

En l'época de Leónidas I, en 480 a. C., el pas era una senda estreta (provablement de prop de 12 m d'ample) situada en la part inferior del desfiladero. En époques modernes, els depòsits del riu Esperqueo l'han ampliat fins a un esgambi d'uns 1,5 a 5 km. Els manantiales d'aigües termals, dels que el pas va prendre el seu nom, seguixen existint prop del peu del tossal.

Archiu:Thermopylae hot springs.jpg

El riu que brota de les aigües termals despedix una olor sulfuroso. En primer pla es distinguixen els edificis de les termes modernes. En l'antiguetat, les fonts creaven marismas.

L'àrea està dominada per la planura aluvial del riu Esperqueo, rodejada d'abruptes pendents en montanyes boscoses de pedra calcàrea. La contínua deposición de sediments del riu i els depòsits de travertino de les aigües termals, han alterat substancialment el paisage durant els últims mils d'anys. La superfície de la terra en la que es va lliurar la famosa Batalla de les Termópilas en el 480 a. C. està ara enterrat baix 20 metros de terra. La costa s'ha retirat en gran mida a través dels sigles per la sedimentación. El nivell del golf Maliaco era significativament major durant la Prehistòria i menor el del Esperqueo. La costa es va retirar un màxim de 2 quilómetros entre 2500 a. C. i 480, pero encara queden varis passos molt estrets entre la mar i les montanyes. El punt més estret en la planura a on es va lliurar la Batalla de les Termópilas, provablement, hauria segut de menys de 100 metros d'ample. Entre l'any 480 a. C. i el XXI, la llínea de costa s'ha retirat fins a 9 km en alguns llocs, eliminant els punts més estrets del pas i aumentant considerablement el tamany de la planura al voltant de la desembocadura del Esperqueo.

La Anfictionía de Delfos celebrava allí les seues assamblees.