Marque d'or alemà

Archiu:Preußen Wilhelm II in Uniform 20 Mark Revers.JPG

Marque d'or alemà

El Marc d'or (en alemà: Goldmark, encara que oficialment denominat solament Mark) és el nom usat per a la moneda del Imperi alemà des de 1873 a 1914. Despuix del començ de la Primera Guerra Mundial va ser substituït pel Papiermark, i més vesprada pel Reichsmark, despuix de l'instauració de la República de Weimar.

Història

Abans de l'unificació, els distints estats alemans emetien una varietat de diverses monedes, encara que varen estar més lligats al Vereinsthaler, una moneda d'argent que contenia el 16⅔ grams d'argent pur. Encara que el marc estiguera basat en l'or més que en l'argent, no obstant va ser utilisat per a la conversió un tipo de canvi fix entre el «Vereinsthaler» i el marc de 3 Marcs = 1 Vereinsthaler. En l'Alemània meridional s'havia utilisat el Gulden com l'unitat de conte estàndar, en un valorPlantilla:Fracciód'un Vereinsthaler i, per lo tant, es varen convertir d'1,71 (1 Plantilla:Fracció)marcs en la nova moneda. Bremen venia utilisant una moneda d'or basada en el Tálero el qual va ser convertit directament al marc a un índex d'1 tálero d'or = 3,32 (3 Plantilla:Fracció) marcs. Hamburc havia utilisat els seus propis marcs abans de 1873. Est va ser substituida pel «Marc d'or» a un índex d'1 marc de Hamburc = 1,2 Marcs d'or.

Des de l'1 de giner de 1876 en avant, el marc es va convertir en l'única moneda de curs llegal. El nom Goldmark va ser creat més alvance per a distinguir-ho del Papiermark (marc de paper) que varen sofrir una pèrdua massiva de valor per l'hiperinflaació despuix de la Primera Guerra Mundial (vore hiperinflaació en la República de Weimar). El Goldmark estava en un patró ore en el marc de 2790 Marcs igual a 1 quilogram de l'or pur (1 marc = 358 mg).

Monedes

Archiu:5MarkGold.jpg

Moneda d'or de 5 Marcs.

Archiu:1Mark1875.jpg

Moneda d'1 Marque d'argent de 1875.

Les monedes de denominacions entre 1 Pfennig i 1 marc varen ser falcades segons els dissenys estàndar per a la totalitat de l'imperi, mentres que els que sobrepassaven 1 marc varen ser emesos pels estats individuals, usant un disseny estàndar per als reversos (el Reichsadler, l'insígnia de l'àguila de l'imperi alemà) en un disseny específic de l'estat en l'anvers, generalment un retrat del monarca, en les ciutats lliures de Bremen, Hamburc i Lübeck cada u usant el seu escut d'armes municipal. Moltes de les monedes emeses en cantitats molt menudes, pels estats més menuts, són aixina extremadament rares i valioses. El principat de Lippe era l'únic estat que no va emetre cap moneda d'or en este periodo.

Metal base de les monedes

• 1 Pfennig (Coure: 1873-1916, alumini: 1916-1918)
• 2 Pfennig (Coure: 1873-1916)
• 5 Pfennig (Cuproníquel: 1873-1915, ferro: 1915-1922)
• 10 Pfennig (Cuproníquel: 1873-1916, ferro i zinc: 1915-1922)
• 20 Pfennig (Cuproníquel, 1887-1892)
• 25 Pfennig (Níquel, 1909-1912)
• 50 Pfennig (Alumini, 1919-1922)

Monedes d'argent

Les monedes d'argent varen ser falcades en 0,900 de fineza a un estàndart de 5 grams d'argent per Marco. Les produccions de monedes de 2 i 5 Marcs varen cessar en 1915 mentres que les monedes d'1 Marc varen continuar emetent-se fins a 1916. Unes poques monedes de 3 Marcs varen ser falcades fins a 1918, i monedes de mig Marque varen continuar elaborant-se en argent fins a 1919.

• 20 Pfennig, 1,1111 g (1 g d'argent), solament fins a 1878
• ½ Marque o 50 Pfennig, 2,7778 g (2.5 g argent)
• 1 Marc, 5,5555 g (5 g argent)
• 2 Marcs, 11,1111 g (10 g argent)
• 3 Marcs, 16,6667 g (15 g argent), des de 1908 en avant
• 5 Marcs, 27,7778 g (25 g argent)

Les monedes de 3 Marcs varen ser introduïdes per a reemplaçar a les monedes de Vereinsthaler de l'anterior sistema monetari, el contingut del qual en argent era llaugerament superior que les monedes de 3 Marcs.

No obstant, la moneda de 5 Marcs era més ajustada en el seu valor als antics Táleros (i atres monedes semblants de tamany corona).

Monedes d'or

Les monedes d'or varen ser falcades en 0,900 de fineza a un estàndart del marc de 2790 Marcs = 1 quilogram d'or. La producció de la moneda d'or va cessar en 1915.

• 5 Mark, 1,9912 g (1,7921 g d'or)
• 10 Mark, 3,9825 g (3,5842 g d'or)
• 20 Mark, 7,965 g (7,1685 g d'or)

Bibliografia

• Krause, Chester L. and Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed. ed.). Krause Publications. ISBN 0-87341-150-1.
• Pick, Albert (1994). Standard Catalog of World Paper Money: General Issues. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors) (7th ed.). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.
• Louis Rothschild: Handbuch der gesamten Handelswissenschaften für ältere und jüngere Kaufleute, sowie für Fabrikanten, Gewerbetreibende, Verkehrsbeamte, Anwälte und Richter. Bearb. von M. Haushofer [o.a.], Verl. für Sprach- o. Handelswiss., 1.–4. Aufl. Berlín 1889, Online-Ausgabe: Frankfurt am Main: Max-Planck-Institut für europäische Rechtsgeschichte, 2002.
• Arthur Suhle: Die Münze. Von d. Anfängen bis zur europäischen Neuzeit. Verlag Koehler & Amelang, Leipzig 1970
• R. Telschow (Hrsg.:): Der gesamte Geschäftsverkehr mit der Reichsbank. Ein Handbuch f. d. Publikum. Verlag Dürr'sche Buchhandlung, Leipzig 1893 (11. Auflage, Leipzig: Gloeckner 1912)
• Reinhold Zilch: Die Geschichte der kleinen Reichsbanknoten zu 20 und 50 Mark. Staatliche Museen zu Berlin, Münzkabinett, Heft 7, 1979
• Georg Obst: Geld-, Bank- und Börsenwesen. 1. Auflage 1900; 32. Aufl. Poeschel, Stuttgart 1948 (40., völlig überarb. Aufl.), hrsg. von Jürgen von Hagen und Johannes Heinrich von Stein, Stuttgart: Schäffer-Poeschel, 2000, ISBN 3-7910-1246-0
• Friedrich Heinrich Schloessing: Der Kaufmann auf der Hoehe der Zeit. C. Regenhardt, Berlín 1908
• Heinrich Kaufmann: Jahresbericht dones Zentralverbandes dt. Konsumvereine für 1912 (o. a. Jahre),Verlagsges. dt. Konsumvereine, Hamburg 1913 (o. a. Jahre)
• Kurt Jaeger: Die deutschen Münzen seit 1871: mit Prägezahlen und Bewertungen. (Bewertungen mit aktuellen Marktpreisen; mit allen deutschen Euro-Münzen). 19., erw. Aufl. / bearb. von Helmut Kahnt, H.Gietl Verlag, Regenstauf 2005, ISBN 3-924861-97-8
• Wolfgang Trapp, Torsten Fried: Handbuch der Münzkunde und dones Geldwesens in Deutschland Reclam, Stuttgart 2006, ISBN 3-15-010617-6
• Jürgen Koppatz: Geldscheine dones Deutschen Reiches. Transpress, Berlín 1988, ISBN 3-344-00300-3
• Georg Bresin: Zoom kommenden Staatsbankrott! Finanzreform oder Finanzrevolution? Ein Weg z. Wiederaufbau. Verlag Volkspolitik, Berlin-Wilmersdorf 1919, S.17: Zinsschuld Dt. Reich bis 1911.
• „Reichs-Gesetzblatt“ (verschiedene Jahrgänge von 1871 bis 1890), Kaiserliches Post-Zeitungsamt
• F.-W. Henning: Die Industrialisierung in Deutschland 1800 bis 1914, Verlag Ferdinand Schöningh, Paderborn ... Zürich, 9. Auflage 1995, ISBN 3-8252-0145-7
• F.-W. Henning: Dones industrialisierte Deutschland 1914 bis 1992, Verlag Ferdinand Schöningh, Paderborn ... Zürich, 8. Auflage 1993, ISBN 3-8252-0337-9