Residència de Wurzburgo
.jpg){kind=link}
La Residència de Wurzburgo (en alemán: Würzburger Residenz) és una construcció pertanyent al Barroc situada en la part antiga de la ciutat alemana de Wurzburgo (Würzburg); es va iniciar en 1719 i es va concloure en 1780.
La seua funció era principalment servir de residència als bisbes de Wurzburgo. El palau forma part de les obres més importants del barroc alemà en una importància comparable, a nivell europeu, en el Palau de Schönbrunn en Viena i el Palau de Versalles en París.
La Residència de Wurzburgo, els jardins de la cort i la Plaça de la Residència varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat en l'any 1981.[1] Segons la pàgina web de l'Unesco (Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), este magnífic palau barroc, un dels més grans i bells d'Alemània, i rodejat per maravellosos jardins, va ser creat pel mecenage dels príncips-bisbes Lothar Franz i Friedrich Carl von Schönborn. Va ser construït i decorat en el XVIII per un equip internacional d'arquitectes, pintors (incloent a Tiépolo), escultors i estuquistas, dirigits per Balthasar Neumann.[2] Es protegixen dos llocs:
| Còdic | Nom | Superfície |
|---|---|---|
| 169-001 | Residència | 12,84 ha. |
| 169-002 | Parc de Rosenbach | 1,93 ha |
La construcció
[editar | editar còdic]
La construcció de la residència es va iniciar durant el govern de Johann Philipp Franz von Schönborn en 1719, que va fallir als quatre anys despuix d'haver començat les obres i aixina mai va aplegar a gojar de la seua conclusió. L'encàrrec va ser fet pel bisbe Balthasar Neumann, que en eixe moment tenia 33 anys d'edat. Despuix del decés de Johann Philipp Franz de Schönborn, la construcció va ser conclosa a finals de l'any 1744 pel germà de Johann Philipp Franz, Friedrich Carl von Schönborn. A nivell interior de l'obra varen participar, entre uns atres, Giovanni Battista Tiepolo (1750-1753), Antonio Giuseppe Bossi i Johannes Zick.
La decoració de l'interior va passar per tres etapes. La primera s'inicia encara baixe el mando de Friedrich Carl. Durant el mandat del seu successor Carl Philipp von Greiffenclau s'encarreguen i terminen les pintures més famoses de l'edifici. En morir Greiffenclau com a encarregat, es finalisa l'etapa del Rococó i la decoració es continua en Adam Friedrich de Seinsheim en un estil més senzill, cridat Estil Luis XVI. Finalment es varen decorar les sales conegudes com "Ingelheimzimmer" (a partir de 1776) i el cridat "Quarto vert" (a partir de 1778) en un estil neoclàssic. Esta última obra es va portar a terme durant un periodo continuat de 60 anys.
La construcció es va realisar segons un únic pla, un fet que és atípic per a este tipo de construccions. El pla sorgix d'una síntesis que realisa Balthasar Neumann de les idees i propostes d'una série d'arquitectes: Johann Maximilian de Welsch, Philipp Christoph de Erthal, Robert de Cotte, Gabriel Germain Boffrand, Anselm Franz i Johann Lucas de Hildebrandt. Especialment este últim va eixercir una influència enorme en els esbossos i plans del palau.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Des d'un punt de vista tècnic, es tracta d'una planta rectangular de 97x167 metros aproximadament. La residència conta en 400 sales i se li pot comparar en el palau de Weißenstein en l'espai dedicat a les escales, encara que a diferència de dit castell no es desenrolla de forma central, sino que s'estén del vestíbul cap al nort. Per les seues dimensions immenses, també hi ha similituts en el palau de Caserta de Nàpols, en el que coincidix aixina mateix en l'estructura.
Atres dos sales que mereixen ser nomenades són la cridada sala de l'emperador (kaisersaal) i el gabinet d'espills (Spiegelkabinett). La sala de l'emperador es va terminar en l'época de Balthasar Neumann i reflectix molt ben el concepte decoratiu d'est. Igualment la sala blanca, el gabinet vert, el quarto veneciano i l'iglésia són obres molt representatives del rococó del sur d'Alemània.
La pintura a la fresca de Tiepolo
[editar | editar còdic]L'impressionant sostre que cobrix la zona d'accés i de les escales alberga la pintura a la fresca més gran del món, d'uns 670m². La va pintar entre 1752 i 1753 el venecià Giovanni Battista Tiepolo.
El tema: La representació de l'amo de la casa, el bisbe, a través dels quatre continents llavors coneguts. L'esbós d'esta pintura realisat a l'oli es conserva en el Metropolitan Museum de Nova York.
Els murs es cobrixen en formes neoclàssiques en un discret blanc. Aixina s'evita la sensació de sobrecàrrega en el mur, que mostra tota la seua bellea.
Des d'autumne de 2006 es poden contemplar de nou les pintures, despuix de tres llarcs anys de restauració.
L'iglésia
[editar | editar còdic]
Quan Balthasar Neumann va conseguir convéncer al bisbe Johann Franz de Schönborn de que es colocara l'iglésia de la cort en la zona surest de la residència, es va presentar un problema. Neumann volia mantindre l'apariència exterior de la construcció i debido a ello, l'interior de l'iglésia és més estret de lo normal. Per a dissimular este defecte, Neumann va fer colocar unes columnes en la zona del cor i d'accés. D'esta forma el defecte casi passa desapercebut.
El tractament del color de l'iglésia és fantàstic. Destaquen els tons roses i dorats junt al color marbre de les columnes. Les chicotetes capelles laterals estan decorades per pintures de Tiepolo.
El jardí
[editar | editar còdic]
L'instalació del jardí es va vore llimitada, de la mateixa manera que la construcció mateixa, per l'antiga muralla de la ciutat. Balthasar Neumann va tindre l'idea d'incloure-la en el disseny del jardí i fins a hui en dia dita muralla nos proporciona una excelent vista al mateix, al palau i la ciutat de Wurzburgo. Com a accés a la muralla es varen instalar de manera simètrica dos escales, aixina com un terrat en la mitat de les mateixes.
La part occidental del jardí s'utilisava per a guardar les escultures i plantes dels antics amos de la residència. A dia de hui trobem una enorme diversitat de tipos de roses. També es poden observar gran cantitat de bells gerros, escultures, figures i tests que contribuïxen a embellir l'instalació.
El jardí situat al sur del palau té forma rectangular i era la vista de la que gojava el bisbe des de la seua habitació privada. En el seu temps es trobaven ací figures de l'escultor Johann Peter Wagner.
La Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]
Durant l'II Guerra Mundial, el palau va sofrir greus danys. El grau de destrucció s'ha estimat en un 98 % del total. Solament es varen salvar el vestíbul, la sala del jardí, l'espai de les escales en les fresca de Tiepolo, l'anomenada Sala blanca i la Sala de l'emperador. Les teulades estaven molt danyats i va ser David Skilton qui va protegir les sales de manera provisional en teles, mantes o atres utensilis. Aixina es varen poder salvar tant les pintures a la fresca de Tiepolo com les decoració de Bossi de la sala blanca.
Gràcies a la protecció cautelar d'objectes valiosos de la residència, tals com a tapissos, pintures a l'oli, espills, taules, cadires, bancs, etc., es varen conseguir salvar dels atacs.
Tres empreses de Wurzburgo varen ser les encarregades de reconstruir l'edifici. La restauració completa es va finalisar en 1987 en l'acabament del Gabinet d'espills que havia quedat completament destrossat despuix dels atacs. La restauració es va realisar fidel a l'original, utilisant les mateixes tècniques i materials.
L'iglésia de la cort també havia quedat molt danyada per la guerra, lo que va afectar a les pintures a la fresca del seu interior, com la de Rudolph Byss.
Curiositats
[editar | editar còdic]- La reconstrucció del sostre de l'espai de les escales de Balthasar Neumann va ser molt criticada per l'arquitecte que duya l'obra. Estava convençut de que, per les grans dimensions de dit sostre, l'estructura no anava a aguantar el pes. Per a demostrar la seguritat i validea del disseny, Neumann va fer disparar tres canons en l'interior quan la reconstrucció es va donar per finalisada. I de fet l'estructura va aguantar el bombardeig del 16 de març de 1945.
- Napoleón va calificar a la Residenz (donada la seua condició de residència d'un eclesiàstic) com "la casa del cura més gran d'Europa".[3]
- En la partix sur de la residència es troba el museu Martin von Wagner que conté la colecció de l'Universitat de Wurzburgo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Würzburg Residence with the Court Gardens and Residence Square». UNESCO Culture Sector. Consultat el 3 de giner de 2013.
- ↑ Traduït de la pàgina web de la UNESCO
- ↑ Dettelbacher, Werner (1974). Franken - Kunst, Geschichte und Landschaft (German). Dumont Verlag. ISBN 3-7701-0746-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Residència de Wurzburgo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Residencia de Wurzburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Palaus episcopals
- Palaus d'Alemània del sigle XVIII
- Palaus barrocs d'Alemània
- Patrimoni de la Humanitat en Alemània
- Edificis i estructures de Baviera
- Wurzburgo
- Arquitectura de 1780
- Obres de Johann Balthasar Neumann
- Edificis destruïts en la Segona Guerra Mundial en Alemània
- Arquitectura d'Alemània del sigle XX reconstruïda
- Giovanni Battista Tiepolo
- Patrimoni de l'Humanitat