Imperi vijayanagara
El Imperi vijayanagara va nàixer en el replanell del Decán, en el centre-sur de l'Índia, que en el seu moment de major esplendor va aplegar a posseir el terç meridional del subcontinent. En kannada se li coneix per ವಿಜಯನಗರ ಸಾಮ್ರಾಜ್ಯ (Vijayanagara Sāmrājya) i en télugu se li denomina విజయనగర సామ్రాజ్యము (Vijayanagara Sāmrājyam). Establit en 1336 per Harihara I i el seu germà Bukka Ralla I, va existir fins a 1646, si ben la seua decadència va començar despuix d'una aplastant derrota militar contra els sultanatos del Decán en 1565 de la que mai es va recuperar.
L'Imperi rep el nom oficial que se li donava per llavors a la seua capital, Vijayanagara (en espanyol: La Ciutat de la Victòria), les ruïnes de la qual, declarades Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, rodegen la localitat hui anomenada Hampi en l'estat de Karnataka. Les cròniques dels viagers de l'época, com Duarte Barbosa, Niccolò Dona Conti o Dumenge Paes i Fernão Nunes, els qui, basant-se en les seues experiències en l'Índia varen donar lloc a la Chronica dos Reis de Bisnaga, i els registres locals nos brinden informació crucial sobre la seua història. Les excavacions arqueològiques revelen el poder i la riquea d'este Imperi.
El llegat de l'Imperi inclou gran cantitat de monuments dispersos per tot el sur de l'Índia, si ben els restants més importants són els de Hampi. Les milenàries escoles arquitectòniques de l'Índia es varen combinar, creant en Vijayanagara un estil nou, propi, que es bolcaria en els temples hindús que es varen alçar durant l'época, primer en el Decán i despuix entre les demés regions de l'Imperi per mig de l'us dels materials de que es disponia segons el lloc. Les estructures més antigues mostren influències del sultanato de Delhi. Una administració eficient i intensos intercanvis comercials marítims varen proveir a l'Imperi de les últimes bestreta tecnològiques, com l'ocupació de nous sistemes de regadiu. La cort imperial va incentivar les belles arts, provocant el resorgir de la lliteratura en kannada, támil, télugu i sánscrito, mentres que la música carnática va evolucionar des de postures que durant sigles havien permaneixcut estàtiques fins a adoptar les regles que encara hui s'utilisen. L'Imperi vijayanagara va ser un punt d'inflexió en el història del subcontinent que va transcendir els regionalisme promovent el hinduismo com a factor d'unió.
Història
[editar | editar còdic]Con relación a l'orige de l'Imperi vijayanagara circulen vàries teories: algunes fonts indiquen que Harihara I i Bukka Ralla I, fundadors de l'Imperi, varen ser nobles télugu de la dinastia Seuna de Devagiri[1][2][3][4][5][6] que es autoproclamaron descendents de la tribu ària dels iadus[7] i varen conquistar els territoris septentrionals del Imperi hoysala, en descomposició. Atres historiadors els consideren comandants de les forces de l'eixèrcit hoysala destacades en Tungabhadra per a previndre una invasió musulmana des del nort[8][9][10][11] o com a dirigents del Principat de Anegondi, en Karnataka, al front d'una coalició de menuts regnes hindúés contra els invasores musulmans.[12][6] Més allà del seu orige, els historiadors estan d'acort que els germans varen ser recolzats i inspirats per Vidyaranya (sigle XIV), un monge del monasteri de Sringeri, per a que impediren la penetració dels musulmans en el sur de l'Índia.[13][14] L'estudi d'escrits d'alguns viagers medievals al seu pas per l'Índia ha permés descobrir antics núcleus de població de l'Imperi. Les excavacions en l'antic territori de Vijayanagara,
el recint arqueològic del qual seguix en estudi despuix de més d'un sigle, han tret a la llum ingent informació sobre la seua història, fortificacions i desenroll tecnològic i arquitectònic.[15][16] Els mauyas volien seguir tractant en persones més discapacitades que ells, és per açò que l'informació registrada a lo llarc de l'imperi no va permetre la fortificació d'innumerables estructures a lo llarc de l'història.
Abans de l'aparició de l'Imperi a principis de el XIV, els regnes hindús del Decán (els Seuna de Devagiri, la dinastia Kakatiya de Warangal, el regne Pandya de Madurai, l'Imperi hoysala i el chicotet regne de Kampili) estaven acostumats a sofrir periòdicament invasions musulmanes des del nort, i a lo llarc de la primera mitat de el XIV varen quedar pràcticament destruïts despuix del saqueig de les seues capitals per Alaudín Khilji i Muhammad bin Tughluq, els sultans de Delhi. No obstant, per l'inestabilitat interna del sultanato, als regnes hindús se'ls va permetre mantindre casi tots els seus territoris sempre i quan pagaren tributs.[6] Despuix de la mort del rei de Hoysala Vira Ballala III en una batalla contra el naixent sultanato de Madurai en 1343, l'Imperi hoysala va ser absorbit pel naixent Imperi vijayanagara, que va prendre el seu testic. Durant les següents dos décades, Harihara I es faria en el control de la major part del territori al sur del riu Krishná,[6] lo que li va valdre el títul de Purvapaschima Samudradhishavara (senyor dels oceans d'Orient i Occident).
Cap a 1374, Bukka Ralla I, germà i successor de Harihara I a la seua mort, s'hi havia anexionado els territoris del señorío d'Arcot, de la dinastia Reddy de Kondavidu, del sultanato de Madurai i havia estés els seus dominis fins a Goa, en l'oest, i fins al doab (llengua de terra entre dos rius) dels rius Tungabhadra i Krishna al nort.[17][18] Va aplegar a rebre tribut de l'illa de Lanka i a intercanviar embaixades en la dinastia Ming de China. La primera capital estava enclavada en el Principat de Anegondi, en la vora nort del riu Tungabhadra, en lo que hui és Karnataka, i Bukka Ralla I la va traslladar a Vijayanagara, al sur del riu.
En l'Imperi en les seues mans, Harihara II, el segon fill de Bukka Ralla I, va expandir les seues terres més allà del riu Krishna i va consolidar l'Imperi per mig de la dominació de tot el sur de l'Índia.[19] El següent governant, Deva Ralla I,[20] es va enfrontar en èxit als Gajapati d'Orissa i va mamprendre grans proyectes de fortificació i regadiu.[21] Deva Ralla II (cridat Gajabetekara[22]) li va succeir en 1424 i va anar provablement el més hàbil dels governants de la dinastia Sangama.[23] Va sofocar una rebelió mampresa pels nobles de Kollam i va mantindre a ralla al zamorín (governant) de Kozhikode. Va invadir l'illa de Sri Lanka i va sometre als reis de Pegu i Tenasserim, en l'actual Birmània.[24][25][26] L'Imperi va entrar en crisis cap a finals de el XV fins a les intervencions del comandant i primer ministre Saluva Narasimha Deva Ralla en 1485 i el general Tuluva Narasa Nayaka en 1491. Despuix de vint anys d'inestabilitat i rebelions, va ascendir al tro Krishna Deva Ralla, fill de Tuluva Narasa Nayaka.[27]
A lo llarc de les següents décades, l'Imperi va restablir el seu control de la península índia i va rebujar les invasions dels cinc sultanatos del Decán.[28][29] L'Imperi va entrar en una Edat d'Or, les batalles que lliurava es contaven per victòries.[30] L'Imperi es anexionó àrees que havien permaneixcut històricament baix el control dels sultanatos del nort, i territoris a l'est del Decán, incloent Kalinga, al mateix temps que va mantindre el seu control sobre els seus vassalls del sur.[31] Durant esta época es varen erigir i varen proyectar molts grans monuments.[32]
A Krishna Deva Ralla li varen seguir Achyuta Ralla en 1530 i Sadasiva Ralla en 1542, si ben el poder efectiu va recaure en les mans d'Aliya Branca Raer, gendre de Krishna Deva Ralla, la relació de la qual en els sultanatos del Decán que s'havien aliat contra ell ha segut objecte de controvèrsia.[33][34]
La repentina mort de Aliya Branca Raer l'any 1565 en la batalla de Talikota contra l'aliança formada pels sultanatos del Decán en lo que s'anunciava com una clara victòria per a Vijayanagara, va sumir a les files imperials en el caos. L'Imperi vijayanagara no només va sofrir una severa derrota en el camp de batalla: Hampi, la capital, va ser ocupada, saquejada i destruïda. La ciutat mai va ser reconstruïda, i les seues ruïnes permaneixen intactes hui en dia. Tirumala Ralla, l'únic comandant que va sobreviure, va abandonar Vijayanagara i va marchar cap a Penukonda en 550 elefants carregats de riquees.[35]
L'Imperi poc a poc va entrar en decliu, a pesar de que es varen mantindre les relacions comercials en Portugal, i que al Imperi britànic se li varen cedir una série de territoris en a on més vesprada es va erigir la ciutat de Madrás.[36][37] A Tirumala Deva Ralla li va succeir el seu fill Sriranga I, i a la mort d'este sense descendència va ascendir al tro el seu germà menor, Venkata II, que davant les contínues pèrdues de territori es va vore forçat a traslladar la capital a Chandragiri, si ben finalment va conseguir repelir els atacs del Sultanato bahmaní i conservar Penukonda.[38] En 1614 va nomenar successor a Sriranga II, pero la decisió va originar conflictes entre la noblea i Sriranga II va ser assessinat. Despuix d'una cruenta guerra civil de tres anys, es va proclamar rei a Ramadeva, fins al seu decés en 1632. El seu successor, Venkata III, va traslladar la capital a Vellore despuix de ser sorprés per una rebelió liderada pel seu nebot en 1638. Va fallir en 1642 en estranyes circumstàncies, i el seu nebot es va fer en el poder en el nom de Srinanga III.
Finalment, lo que quedava de l'Imperi va ser conquistat en 1646 pels eixèrcits de Bijapur i Golconda.[38] Els principals vassalls de l'Imperi —el regne de Mysore, i els territoris dels principals nayakas— es varen declarar independents i, si ben no aplegarien mai a tindre l'importància de Vijayanagara, complirien en èxit la missió de salvaguardar la cultura hindú.[6] Els regnes dels nayakas varen sobreviure fins a el XVIII, i el regne de Mysore es va mantindre com a principat independent fins a l'Independència de l'Índia encara que la seua administració va córrer a càrrec del Raj britànic des de la mort en 1799 del sultà Fateh Ali Tipu.[39]
Govern
[editar | editar còdic]
Els governants de l'Imperi vijayanagara varen adoptar l'administració que venien aplicant els regnes de Hoysala, Kakatiya i Pandya,[40] si be varen adoptar certes costums del Sultanato de Delhi.[6] El rei era l'autoritat suprema, pero li assistia un consell de ministres (pradhana) en un valgut o primer ministre al front (mahapradhana). Atres càrrecs de govern lo suficientment importants com per a ser gravats en pedra eren el secretari d'Estat (karyakartha o ralla-swami) i els oficials imperials (adhikari). Tots els ministres i alts càrrecs, per a optar al lloc, devien demostrar experiència en tàctiques militars.[41] En una secretaria anexa al palau real s'amprava a escrigas i atres oficials que organisaven la burocràcia de l'Imperi; els comunicats i lleis eren firmats en sagells de cera en l'emblema del rei.[42] En el nivell més baix, estaven els contables (karanikas o karnam) i guàrdies de palau (kavalu), supervisats pels terratinents feudals més acabalats (goudas). L'administració de palau estava dividida en 72 departaments (niyogas) en els que s'amprava a una gran cantitat de dònes elegides per la seua joventut i bellea (algunes estrangeres o capturades com a botí de guerra), a les que prèviament s'havia instruït en tasques administratives senzilles i en el servici a la noblea, ya anara com cortesanas o com concubinas.[43]
L'Imperi estava dividit en cinc grans províncies (rajya o ‘regnes’), cada una baix control d'un comandant suprem (danda-nayaka o danda-natha) i administrades per un governador, habitualment pertanyent a la família real, que utilisava els idiomes locals per a agilitar l'administració.[44] Un rajya es dividia en regions (visahaya vine't o kottam), i estes en comtats (sime o nadu), que a la seua volta es subdividían en municipis (kampana o sthala). Les famílies nobles administraven i heretaven els seus propis territoris i rendien tribut a l'emperador, encara que alguns llocs, com Keladi o Madurai, es trobaven baix supervisió directa d'un comandant.
En el camp de batalla, el mando ho ostentaven els comandants reals. L'estratègia imperial rarament es basava en invasions a gran escala, la tècnica habitual era desenrollar menuts atacs escalonats en els que s'atacaven i destruïen els forts un a un. L'Imperi va ser un dels primers regnes indis que varen amprar artilleria de llarc alcanç manejada per soldats estrangers (d'entre els quals es dia que els millors provenien de lo que hui en dia és Turkmenistan).[45] Hi havia dos classes de soldats: els que conformaven la Guàrdia Real, reclutats directament per l'Imperi, i els que formaven part de les files al servici de cada noble.
L'eixèrcit personal del rei Krishna Deva Ralla va aplegar a estar format per 100 000 soldats, 20 000 cavallers i més de 900 elefants de guerra. Es tractava només d'una fracció de l'eixèrcit, del que se sap que en alguns moments va aplegar a estar format per més de dos millons de persones i una armada, com a evidència l'ocupació del terme navigadaprabhu (almirant suprem).[46] Les levas eren sofrides per igual per totes les classes socials, pero els terratinents ademés estaven obligats a pagar tributs adicionals. L'infanteria estava formada per arqueros i mosqueteros protegits en corfolls acolchadas, soldats vestits en armadura armats en espases i dagas, i hòmens equipats en escuts tan grans que no necessitaven cap protecció adicional. Els cavalls i elefants estaven fortament protegits per armadures metàliques completes, i els elefants duyen gavinets nugats als claus per a causar el màxim dany possible.[47][48]
La capital depenia per complet d'un sistema artificial de distribució i almagasenament d'aigua, i per això es procurava tindre garantisat el suministrament de tot un any. Els restants d'este sistema representen per als historiadors una oportunitat de conéixer els métodos de distribució d'aigua superficial (rius i llac) d'aquella época en un entorn per llavors semiárido.[49] Les inscripcions i els relats d'els qui varen visitar la regió descriuen la forma en que s'erigien enormes tancs d'almagasenament.[50] Les excavacions han descobert els restants d'un alvançat sistema de distribució que donava servici únicament a les dependències reals i als temples principals, sugerint que s'amprava en exclusiva per la realea i en les cerimònies més importants, en sofisticats canals que se servien de la força de la gravetat i feyen us de sifones per a transportar l'aigua a través de canonadas.[51] Les úniques estructures que nos indiquen un possible us públic del sistema són grans tancs en els que s'almagasenava l'aigua durant la temporada dels monsons i que en estiu se secaven (llevat en els casos en que es conectava el tanc a manantiales o corrents subterrànees). En regions més fèrtils, prop del riu Tungabhadra, es varen excavar canals per a desviar el curs del riu fins a albercas. Estes albercas tenien esclusa que s'obrien i tancaven per a distribuir el fluix de l'aigua. En atres regions, l'administració promovia la creació de pous. Les grans cisternas de la capital es varen subvencionar en diners de les arques reals, mentres que els contenidors més menuts eren costejats per nobles i burguesos que buscaven reconeiximent social.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Reis de l'Imperi Vijayanagara
- Conquistes musulmanes en el subcontinent indi
- Karnataka
- Hampi
- Decán
- Golconda
- Música carnática
- Hoysala
Referències i notes
[editar | editar còdic]- ↑ La dinastia fundada per Harihara es denominaria Sangama en honor al pare de Harihara i Bukka, últim governant de Devagiri. Our Karnataka, pàgina en informació sobre el història de Karnataka. En anglés. Consultat el 25 de març de 2010.
- ↑ Sewell, Robert. A Forgotten Empire Vijayanagar: A Contribution to the History of Índia, 1901.
- ↑ Sastri, Nilakanta. A History of South Índia from Prehistoric Claves to the fall of Vijayanagar (1958).
- ↑ Ventakaramanayya, N. The Early Muslim expansion in South Índia, 1942.
- ↑ Rao, B. Surya Narayana. History of Vijayanagar, 1993.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Embree, Ainslie T., Friedrich Wilhelm: Índia: Història del Subcontinent des de les cultures del Indo fins al començ del domini anglés (Història Universal, vol. 17). Ed. Sigle XXI, 1974, ISBN 978-84-323-0124-7
- ↑ L'embaixada de l'Índia en Espanya és l'única font en espanyol que denomina a la primera dinastia de Vijayanagara com Yâdava, que en sánscrito significa Descendents dels Yavu. Totes les mencions a una dinastia Yâdava duen a la dinastia Seuna de Devagiri, lo que convertix a la referència en partidària d'esta teoria. Hola Namaste, n.º 4, pàgines 13-27. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Varis historiadors: P. B. Desai (History of Vijayanagar Empire, 1936), Henry Heras (The Aravidu Dynasty of Vijayanagara, 1927), B. A. Saletore (Social and Political Life in the Vijayanagara Empire, 1930), G. S. Gai (Archaeological Survey of Índia), William Coelho (The Hoysala Vamsa, 1955) i Suryanath Kamath (Concise history of Karnataka, 2001, pp. 157-160).
- ↑ Karmarkar (1947), p. 30.
- ↑ Kulke i Rothermund (2004), p. 188.
- ↑ Rice (1897), p. 345.
- ↑ Segons Robert Sewell, els germans pertanyien a la casta Kuruba i treballaven al servici del rei de Warangal fins a la caiguda d'este regne. Varen escapar a Anegondi, a on el Rajá va nomenar Ministre a Harihara i Tesorer a Bukka, sorprés per la seua religiositat i capacitat. Més vesprada, un error del rajá li va deixar el camí expedito a Delhi per a atacar el chicotet sultanato, que va anar fàcilment conquistat. No obstant, el nou administrador del territori no es va vore en situació de poder controlar als nous vassalls i, abans d'arriscar-se a tindre que afrontar rebelions que no creïa poder sofocar, va abandonar el lloc deixant-ho en mans dels dos germans. A Forgotten Empire: Vijayanagar; A Contribution to the History of Índia. En anglés. Consultat el 20 de març de 2010.
- ↑ Sastri (1955), p. 216.
- ↑ Kamath (2001), p. 160.
- ↑ Les principals fonts contemporànees són els treballs dels portuguesos Barbosa, Barradas i els italians Vartema i Cessar Fredericci en 1567, el persa Abdur Razzak en 1440, Barani, Isamy, Tabataba, Nizamuddin Bakshi, Ferishta i Shirazi, ademés d'atres treballs auxiliars d'entre els sigles XIV i XVI. (Kamath 2001, pp. 157-158).
- ↑ Fritz & Michell (2001) pp. 1-11.
- ↑ Kamath (2001), p. 162.
- ↑ Sastri (1955), p. 317.
- ↑ Pot ser que també ajudara la naturalea poc guerrera de Mohamed II dels bahmaníes, segons Sastri (1955), p. 242.
- ↑ A la mort de Harihara II, els seus tres fills es varen disputar el poder per mig d'una guerra civil que va durar fins a 1406, any en el que Deva Ralla I es va proclamar vencedor. Our Karnataka. En anglés.
- ↑ Segons les notes de Fernão Nunes. Robert Sewell senyala la construcció d'un gran dic en el riu Tungabhadra i un aqüeducte de 24 km fet enterament de pedra (Sastri 1955, p. 243).
- ↑ És un joc de paraules en el terme Gajaventekara, que es pot traduir com a «gran caçador d'elefants». és una metàfora que pretén significar "gran caçador d'enemics" (Kamath 2001, p. 163).
- ↑ Sastri (1955), p. 244.
- ↑ Extret de l'obra de Abdur Razzak. També Nunes va fer saber que els reis de Burma eren tributaris de Vijayanagara (Sastri 1955, p. 245).
- ↑ Kamath (2001), p. 164.
- ↑ Segons apunts de Abdur Razzak sobre Vijayanagara: a city like this had not been seen by the pupil of the eye nor had an ear heard of anything equal to it in the world (Mai s'hi havia vist ni oït des del Principi dels Temps alguna cosa com lo d'esta ciutat) (Hampi, A Travel Guide 2003, p. 11).
- ↑ Sastri (1955), p. 250.
- ↑ Sastri (1955), p. 239.
- ↑ Kamath (2001), p. 159.
- ↑ En paraules de Dumenge Paes, sobre Krishnadevaraya: Era un Rei que era perfecte en tot lo que feya (Hampi, A Travel Guide 2003, p. 31).
- ↑ Les cròniques de Barbosa sobre el regnat de Krishnadevaraya confirmen la riquea i poder de la ciutat (Kamath 2001, p. 186).
- ↑ La majoria de construccions, inclosa la Plataforma Real (Mahanavami Dibba) varen tardar décades en construir-se (Dallapiccola 2001, p. 66).
- ↑ P. B. Desai sosté que Branca Raer va poder fer-se en el poder gràcies a les conspiracions d'algun dels sultans (Kamath 2001, p. 172).
- ↑ Ainslie T. Embree i Friedrich Wilhelm indiquen que s'hauria oferit a pagar tribut al regne de Bijapur a canvi de respal militar i del reconeiximent com a rei. Embree, Ainslie T., Friedrich Wilhelm: Índia: Història del Subcontinent des de les cultures del Indo fins al començ del domini anglés (Història Universal, vol. 17). Ed. Sigle XXI, 1974, ISBN 978-84-323-0124-7
- ↑ Alguns experts sostindrien que la batalla va tindre lloc en les rodalies, entre Rakkasagi i Tangadi, en Bijapur, i denominen a la batalla en el nom de "Batalla de Rakkasa-Tangadi. Shervani, per un atre costat, afirma que la batalla es va lliurar en Bannihatti (Kamath 2001, p. 170).
- ↑ El Vasucharitamu, un antic llibre télugu, diu de Tirumala Ralla de la dinastia Aravidu que va anar el "reanimador del Imperi karnata", un antic nom contemporàneu de l'Imperi vijayanagara (Ramesh 2006).
- ↑ Sastri (1955), p. 268.
- ↑ 38,0 38,1 Kamath (2001), p. 174.
- ↑ Kamath (2001), pp. 220, 226, 234.
- ↑ Pannikar, Kovalam Madhavan. A war administration (inclós en Kamath 2001, p. 174).
- ↑ Kamath (2001), p. 175).
- ↑ Segons l'obra de Nunes (Kamath 2001, p. 175).
- ↑ Sastri (1955), p. 286.
- ↑ Segons el treball de Duarte Barbosa (Kamath 2001, p. 176). No obstant, segons T. V. Mahalingam, el regne va poder haver estat dividit en nou províncies (T. V. Mahalingam, Administration and social life under Vijayanagar, Madras University historical séries, n.º 15, 1940).
- ↑ Sastri (1955), p. 287.
- ↑ Kamath (2001), p. 176.
- ↑ Sastri (1955), p. 288.
- ↑ Ademés, totes les fonts contemporànees (Barbosa, Nunes, Nikitin, Ferishta) ho corroboren.
- ↑ Davison-Jenkins (2001), p. 89.
- ↑ Dumenge Paes i Fernando Nunes (Davison-Jenkins 2001, p. 98).
- ↑ Davison-Jenkins (2001), p. 90.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
|
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio vijayanagara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.