Anar al contingut

Hoysala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Hoysala varen ser una dinastia fundadora d'un imperi de tradició casi exclusivament canaresa en el sur de l'Índia. Varen governar la major part de l'actual estat indi de Karnataka entre els sigles X i XIV. La capital dels Hoysala era en un principi Belur, pero més alvance es va traslladar a Halebidu.

Els governants Hoysala provenien dels tossals de Malnad, una regió dels Ghats occidentals. En el XII, aprofitant la guerra entre els regnes del Imperi Chalukya Occidental i Kalachuri, es anexionaron vastes regions de Karnataka i les fèrtils àrees al nort del riu Kaveri en l'actual Tamil Nadu. En el XIII governaven la major part de la Karnataka actual, ademés de part de Tamil Nadu i d'Andhra Pradesh, en el replanell del Decán.

El temps dels Hoysala va ser un periodo important per al desenroll de l'art, l'arquitectura i la religió del sur de l'Índia. L'Imperi es recorda hui sobretot pels seus temples. A lo llarc de Karnataka es troben disseminats en l'actualitat més d'un centenar de temples, entre els que es troben els coneguts Temple Chennakesava de Belur, el Temple Hoysaleswara de Halebidu i el Temple Chennakesava de Somanathapura. Els governants Hoysala varen ser mecenes de les arts i varen fomentar el floriment de la lliteratura en canarés i sánscrito.

Història

Sala combatent al tigre, el símbol de l'Imperi Hoysala, en Belur (Karnataka).
Ganesh, Temple de Halebid, Dinastia Hoysala, Karnataka, Índia.

Segons conta la llegenda kannada un jove, Sala, animat per la seua gurú jaina, va colpejar fins a donar mort a un tigre que es trobava junt al temple de la deesa Vasantika en Sosevur. En canarés antic, la paraula ‘colpejar’ es traduïx lliteralment com hui, i d'ahí el nom de hui sala. Esta llegenda va aparéixer per primera volta en l'inscripció de Vishnuvardhana en Belur (1117), pero les inconsistencias en el relat releguen l'història al món del folclore.[1][2] La llegenda va poder aparéixer i cobrar popularitat despuix de la victòria del rei Vishuvardhana sobre els Chola en Talakad, puix l'emblema de Hoysala mostra la lluita entre Sala i el tigre, emblema dels Chola.[3]

Algunes inscripcions primerenques, de 1078 i 1090, sugerixen que els Hoysala varen descendir dels Yadava en referir-se al vamsa (clan) Yadava com Hoysala. Pero no hi ha registres que enllacen als Hoysala directament en els Yadava del nort de l'Índia.[4]

[5] També cap la possibilitat de que els Hoysala descendiren de la comunitat Halumatha. Halumatha s'hi hauria apocopado com Hasala, i d'ahí hauria derivat en Hoysala. Els historiadors consideren als fundadors de la dinastia originaris de Malnad (en Karnataka) a partir de les numeroses inscripcions que els criden maleparolganda (senyors de les malepas o tossals).[6][7][8][9][10][11][12][13] Els reis de Hoysala duyen este títul en orgull en canarés en la seua firma real i les seues inscripcions. Les fonts lliteràries de l'época en canarés (Jatakatilaka) i sánscrito (Gadya karnamrita) han confirmat que eren natius de Karnataka.[14][15]


El primer registre de la família Hoysala està datat en 950 i nomena a Arekalla com a cap, seguit per Maruga i Nripa Kama I (976). El següent sobirà, Munda (1006–1026), va ser succeït per Nripa Kama II, ostentador del títul Permanadi, que mostra una aliança ya per aquell temps en la Dinastia Ganga Occidental.[16] Els seus començos varen ser modests, pero en un moment donat la dinastia Hoysala va posar en marcha el seu procés de transformació fins a convertir-se en un dels subordinats més poderosos del Imperi chalukya d'Occident.[17][18] Finalment, per mig de les conquistes militars de Vishnuvardhana els Hoysala varen alcançar l'estatus de regne per primera volta.[19][20] Li va arrebatar Gangavadi als Chola en 1116 i va traslladar la capital de Belur a Halebidu[21][22][23][24]


L'ambició de Vishnuvardhana de crear un Imperi independent es va vore complida pel seu net Vira Ballala II, que va lliberar als Hoysala de la subordinació en el periodo que va de 1187 a 1193.[25][26][27] És dir: els Hoysala varen escomençar com a subordinats dels chalukya d'Occident i varen formar poc a poc el seu propi imperi en Karnataka en reis forts com Vishnuvardhana, Vira Ballala II i Vira Ballala III. Durant esta época, el Decán va ser testic d'una lluita a quatre bandos per l'hegemonia entre Hoysala, Pandya, Kakatiya i els Yadavas Seuna de Devagiri.[28] Vira Ballala II va derrotar als agressius Pandya quan varen invadir el regne Chola[29][30][31][32] i va assumir els títuls de Chola Rayia Pratishta Acharia (Fundador del regne Chola), Dakshina Chakravarti (Emperador del Sur) i Hoysala Chakravarti (Emperador dels Hoysala).[33] Ademés, segons la tradició local, va fundar la ciutat de Bangalore.[34]


Els Hoysala varen estendre els seus dominis per zones que en l'actualitat pertanyen a Tamil Nadu cap a 1225, fent de la ciutat de Kannanur Kuppam capital provincial junt a Srirangam i donant-li el control de la política del sur de l'Índia, en lo que va escomençar el periodo d'hegemonia Hoysala en el sur del Decán.[35][36][37][38] Vira Someshwara, fill de Vira Narasimha II, va rebre el títul de mamadi (tio) per part dels Pandya i els Chola. El regne Pandya va rebre també l'influència Hoysala.[39] Cap al final de el XIII, Vira Ballala III recapturó el terreny perdut a mans dels Pandya i va expandir el seu regne de manera que va cobrir tot el territori al sur del riu Krishna[40] Cap a finals de el XIII Vira Ballala III reconquistó els territoris tamiles que s'havien perdut en l'insurrecció dels Pandya, unint aixina els territoris Nort i Sur del seu regne.[41][42][43][44]

A principis de el XIV, el replanell del Decán es trobava en efervescència, puix gran part del nort de l'Índia va quedar baix domini musulmà. Alaudín Khilji, sultà de Delhi, tenia la determinació de fer-se en el control del sur de l'Índia, un territori aïllat del restant del món conegut, i va enviar al seu comandant, Malik Kafur, en una expedició al sur per a espoliar la capital dels Seuna, Devagiri, en 1311.[45] L'Imperi Seuna va ser subyugado pels musulmans en 1318 i la ciutat de Halebidu (també cridada Dorasamudra o Dwarasamudra) va ser saquejada dos voltes, en 1311 i 1327.[46]


Cap a 1336 el sultà havia conquistat als Pandya de Madurai, als Kakatiya de Warangal i el chicotet regne de Kampili. Els Hoysala eren l'únic imperi hindú que resistia als invasores.[47] Vira Ballala III es va instalar en Tiruvannamalai i va presentar una dura resistència a les invasions del nort i al sultanato de Madurai en el sur.[48] Despuix de prop de tres décades de resistència, Vira Ballala III va morir en el transcurs de la batalla de Madurai en 1343[43] i els territoris pertanyents a l'Imperi Hoysala varen acabar baix el mando d'Harihara I de Tungabhadra.[49][50] Este nou regne hindú va resistir les invasions del nort i prosperaria més vesprada fins a convertir-se en l'Imperi Vijayanagara.[51]

Llista de reis Hoysala

Economia

Virgal (pedra de l'héroe) en inscripció en canarés antic, 1220 d. C. en Arasikere, Karnataka.

L'administració Hoysala es recolzava en les rendes agràries.[52] Els reis concedien terrenys en pago al servici dels beneficiaris, que passaven a ser terratinents que cultivaven i extreen la riquea de les seues terres. Hi havia dos tipos de terratinents o gavunda, els humils o praja gavunda i els més acabalats prabhu gavunda.[53] Les terres altes (malnad) tenien un clima templat molt apropiat per a la ganaderia i el manteniment d'horts i espècies. l'arròs era un cultiu bàsic en les zones tropicals (bailnad). Els Hoysala recolectaven imposts per l'us dels sistemes de irrigació, com aljibes, canals, esclusa i molins, que es construïen i mantenien en els diners dels llogarencs. Les alberques (Vishnusagara, Shantisagara i Ballalarayasagara) es construïen en fondos estatals.[52]


L'importació de cavalls per al seu us com a mig de transport i per a la cavalleria militar dels regnes hindús va ser un pròsper negoci per a la Costa Oest[54] Els boscs produïen fustes com la teca, que s'exportava per mig de ports en l'àrea de l'actual coster karnataka. Testimonis de la dinastia Song de China mencionen la presència de mercaders de l'Índia en ports del sur de China, lo que indica un comerç actiu en els regnes d'ultramar.[55] El Sur de l'Índia exportava teixits, perfums, fusta de sàndal, alcamfor i condiment a China, Dhofar, Aden i Siraf (el port d'entrada a Egipte, Aràbia i Pèrsia).[56] En l'auge de la construcció de temples, els arquitectes (vishua-karmas), escultors, canteros, orfebres i atres treballadors qualificats varen viure una época de prosperitat.[57][58]

L'assamblea de cada poble era la responsable de recolectar els imposts del govern. Els imposts de la terra es dien siddhaya i incloïen les taxes originals (kula) més varis càrrecs adicionals.[52] També es cobraven imposts a les diferents professions, en les bodes, al transport de bens i als animals domèstics. Els imposts als bens (or, pedres precioses, perfums, fusta de sàndal, cuerdo, fil, vivendes, tendes, prenses de canyes de sucre, etc.) aixina com a la seua producció (pebre negre, anous de areca, arròs, espècies, palmes, cocos, sucre) es registraven per mig d'una série de procediments burocràtics en cada llogaret.[59] L'assamblea local podia establir imposts especials per a propòsits específics com la construcció de albercas.

Administració

Pilar Garuda en Halebidu en inscripció en canarés antic.

En l'administració, l'Imperi Hoysala va seguir l'eixemple dels seus predecessors en la creació d'un organigrama de mando per a cada Administració, l'estructura de governs locals i la divisió del territori.[60] Les fonts mostren els noms dels molts alts càrrecs que depenien directament del Rei. Els ministres més veterans rebien el nom de Panchapradhanas, els ministres responsables dels assunts estrangers es dien Sandhivigrahi i el tesorer principal Mahabhandari o Hiranyabhandari. Els Dandanayakas estan a càrrec dels eixèrcits i l'orgue superior de justícia era el Dharmadhikari.[60]

El regne estava dividit en províncies nomenades Nadu, Vishaya, Kampana i Desha, en orde decreixent de tamany[61]

Cada província tenia un orgue local de govern que consistia en un ministre (Mahapradhana) i un tesorer (Bhandari) que responia davant el governador provincial (Dandanayaka). Baix el seu mando es trobaven els heggaddes i gavundas, que contractaven i supervisaven als llauradors. Els clans subordinats, com els Alupa varen continuar governant els seus territoris respectius seguint les polítiques establides per l'Imperi.[62]

Una elite de guardaespales ben entrenada (garudas) protegia als membres de la família real. Els garudas seguien de prop encara que inadvertidamente al seu senyor, i la seua llealtat era tan gran que se suïcidaven despuix de la mort d'est.[63] Els héroes de pedra (virgal) erigits en memòria dels garudas es diuen pilars garuda. El pilar garuda del temple Hoysaleswara es va erigir en honor de Kuvara Lakshma, ministre i guardaespales del rei Vira Ballala II.

Les monedes del rei Vishnuvardhana tenien inscrites les llegendes Nolambavadigonda (Victoriós en Nolambavadi), Talakadugonda (Victoriós en Talakad), Maleparolganda (Cap dels Malepas) i malapavira (Valent malepa) en kannada.[64][65] La seua moneda d'or es dia honnu o gadyana i pesava 62 grans d'or. Es dividien en pana o hana, unitats que valien una dècima part del honnu. Estes, a la seua volta, es subdividían en faça, equivalents a una quarta part del pana, i la divisió més chicoteta es dia visa, una quarta part de faça. Hi havia atres monedes nomenades bele i kani.[62] Els térmens hana i bele s'usen encara en el canarés modern i signifiquen «diners» i «cost», respectivament.

Societat

Ballarina (madanika), any 1117, en Belur


La societat Hoysala era un reflex dels moviments culturals, religiosos i polítics que escomençaven a aguaitar per aquella época. Durant este periodo la societat canaresa va iniciar un moviment de modernisació. La situació de les dònes podia ser molt variada. Les dònes de la família real podien tindre responsabilitats administratives, com nos conten algunes fonts que parlen del treball que va realisar la reina Umadevi en Halebidu en absència de Vira Ballala II, quan este es va dirigir al nort per a portar a terme vàries campanyes militars. També es va enfrontar en èxit a alguns nobles rebels[66] Alguns registres parlen de la participació de les dònes en el món de l'art. Se sap de l'habilitat de la reina Shantala Devi per al ball i la música, i es coneix molt ben la filiació de la poetisa Vachana i de la mística Akka Mahadevi al moviment bhakti.[67] Les devadasi (ballarines dels temples) eren una professió molt comuna, i podien haver rebut una bona educació i gust per les arts. Açò els donava més llibertat que a atres dònes del món rural o inclús de les ciutats, que veen la seua vida reduïda el compliment de tasques més rutinàries.[68] La pràctica voluntària del sati era molt habitual i la prostitució estava socialment ben vista.[69] Aixina mateix, el sistema de castes estava present, com en casi tota Índia.

El comerç en les costes occidentals va atraure a immigrants de diferents orígens, incloent àraps, judeus, perses, chinencs i malayos.[70] Les migracions internes a mida que l'Imperi es va ser expandint va donar lloc a que la tradició local es vera influenciada per atres cultures locals.[71] En el sur de l'Índia els pobles rebien el nom de pattana o pattanam. El mercat era denominat nagara o nagaram, i era el núcleu central de la localitat. Alguns pobles, com Shravanabelagola, varen escomençar sent a penes un assentament religiós en el VII i es varen desenrollar fins a convertir-se en importants centres de comerç en el XII gràcies a l'arribada de mercaders pròspers, mentres que un lloc com Belur es va transformar en un lloc majestuós quan el rei Vishnuvardana va erigir el temple Chennakesava. Els temples més grans, els subvencionats pel rei, servien com a centres d'activitats religioses, socials i judicials, i la seua construcció li assegurava al rei el títul de Deu en la Terra.


La construcció de temples tenia un propòsit comercial més allà del purament religiós i no es llimitava a cap corrent hindú en particular. Els mercaders shaivas de Halebidu varen finançar la construcció del temple Hoysaleswara per a competir en el temple Chennakesava de Bellur, fent aixina de Halebidu una ciutat igual d'important. Els temples Hoysala, no obstant, eren seculars, és dir, admetien la presència de peregrins de qualsevol confessió hindú, en l'excepció del temple Kesava de Somanathapura, que era exclusivament vaishnava.[72] Els temples que erigien els terratinents en els ambients rurals cobrien les necessitats religioses, fiscals, polítiques i culturals de les comunitats agràries. Pero, de forma independent a els qui els finançaven, els temples proporcionarien treball a professionals agrupats en gremis ajudant al desenroll de la comunitat quan en el temps els temples escomençaren a semblar-se a rics monasteris budistes.[73]

Arquitectura hoysala

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Vore també

Notes

  1. ↑ Els historiadors creuen que Sala va ser el mític fundador de l'Imperi (Kamath 2001, pág. 123)
  2. ↑ Derrett en Chopra, Ravindran i Subrahmanian (2003), pág. 150 Part 1
  3. ↑ El mit i l'emblema serien una creació del rei Vishnuvardhana. Una atra opinió és que l'emblema narra simbòlicament les guerres entre els primers caps Hoysala i els Chola (Settar en Kamath 2001, pág. 123)
  4. ↑ S'argumenta en este sentit que no hi ha evidències ni tan sols d'una tradició que remonte la seua linaje a un orige nòrdic (William Coelho de Hoysala vamsa (1950), en Kamath) i que era una pràctica comuna en les famílies reals del sur de l'Índia el construir genealogia puránicas (Kamath 2001, pág. 122)
  5. ↑ "Estava prou estesa la costum, entre els governants del Sur, de buscar conexions entre les seues famílies i les mítiques dinasties reinantes del Nort (Moraes 1931, págs. 10–11)
  6. ↑ Rice B.L. in Kamath (2001), pág. 123
  7. ↑ "Una dinastia purament canaresa" (Moraes 1931, pág. 10)
  8. ↑ Keay (2000), p251
  9. ↑ La terra dels Hoysala es troba en els tossals al Noroest de Gangavadi, en Mysore." (Sen 1999, pág. 498)
  10. ↑ Thapar (2003), pág. 367
  11. ↑ Stien (1989), pág. 16
  12. ↑ Rice, B.L. (1897), pág. 335
  13. ↑ Natius del sur de Karnataka (Chopra 2003, pág. 150 Part 1)
  14. ↑ Els Hoysala tenen el seu orige en Sosevuru, un lloc identificat com l'actual Angadi en el taluk de Mudigere (Kamath 2001, pág. 123)
  15. ↑ Una família indígena de governants de Sosevuru (Angadi modern) (Ayyar 1993, pág. 600)
  16. ↑ Seetharam Jagirdhar, M. N. Prabhakar, B. S. Krishnaswamy Iyengar en Kamath (2001), pág. 123
  17. ↑ Durant el regnat de Vinyaditya (1047–1098), els Hoysala es varen convertir en vassalls molt poderosos. (Chopra 2003, pág. 151, part 1)
  18. ↑ Sen (1999), pág. 498
  19. ↑ Sen (1999), págs. 498–499
  20. ↑ El rei Vishnuvardhana va realisar moltes conquistes militars posteriors que els seus successors varen estendre fins a formar un dels imperis més poderosos del sur de la índia (Coelho en Kamath, pág. 124). Vishnuvardhana va ser en la pràctica un rei independent cap al final del seu mandat (P. B. Desai en Kamath 2001, pág. 126)
  21. ↑ . És el verdader creador del regne Hoysala, equivalent de l'actual Mysore. Va conquistar la província de Gangavadi i àrees de Nolambavadi (Sen 1999, págs. 498–499)
  22. ↑ . En un document de l'any 1117 es parla d'una campanya que va sostindre durant els dos anys anteriors. Segons la font, Vishnuvardhana va atormentar als Chola, va expulsar als Ganga, va prendre la montanya Nila i es va apropiar de Kerala. La seua conquista de Nilgiris ha quedat gravada en vàries inscripcions. Va capturar Talakad, en poder dels Chola des dels temps de Rajaraja I. Un guany tan destacable com este, que va incloure la presència, temporalment, de Vishnuvardhana en Kanchi, és un dels registres més entusiastes dels Hoysala.(Chopra 2003, pág. 152–153, part 1)
  23. ↑ Vishnuvardhana va ser el governador de Gangavadi durant el regnat del seu germà i va prendre séries mides per a lliberar el restant de Gangavadi, encara baix control dels Chola. Es va fer en Talakadu i Kolara en 1116 i va rebre el títul de Talakadugonda en recort de la seua victòria. (Kamath 2001, pág. 124)
  24. ↑ Mentres seguia tractant d'acabar en els Hoysala, Vikramaditya va redoblar els seus esforços contra Kulottunga, provablement dirigit pels èxits dels Hoysala en Gangavadi. (Sastri 1955, pág. 175)
  25. ↑ Durant els primers vint anys del seu regnat, va tindre que amprar-se a fondo en els Nolamba i els Kalachuri, dos vassalls de l'Imperi Chalukya. Va entrar en una prolongada guerra contra els Yadavas i va lluitar en èxit contra els Kadambas. Envalentit pel decliu de l'imperi Chalukya, finalment va declarar l'independència en 1193 d. C. (Sen 1999, pág. 499)
  26. ↑ "Ballala va competir per la glòria en el seu yayo, i el seu llarc i vigoroso regnat de 47 anys va vore el guany de l'independència que havia segut codiciada durant molt temps pel seu antepassat" (Prof. Coelho in Kamath 2001, pág. 126)
  27. ↑ Quote:"El guany de Ballala va ser consolidar les conquistes del seu yayo. Se li pot atribuir el fundador d'una espècie d'imperialisme Hoysala." (Chopra 2003, pág. 154, part 1)
  28. ↑ El seu antagonisme i competència varen ser la traça principal d'este periodo (Sastri 1955, pág. 192)
  29. ↑ Va ajudar a Kulottunga III i a Rajaraja III contra Sundara Panya, obligant a este últim a tornar-li el regne Chola al seu llegítim amo (1217 d.C.) (Sen 1999, pág. 499)
  30. ↑ Un rei Hoysala assegurava haver rescatat al rei Chola, que havia segut capturat per un rajá vassall. (Thapar, 2003, pág. 368)
  31. ↑ Mentrestant, Kulottunga va acodir en busca d'ajuda a Ballala II, que va enviar immediatament un eixèrcit a Srirangam en el seu fill Narasimha al mando. A Sundara Pandya no li va quedar més remei que firmar la pau i tornar-li el regne Chola a Kulottunga i Rajaraja en acabant de que oferiren vassallage a Posa Amaravati i li reconegueren com el seu sobirà. (Sastri 1955, págs. 193–194)
  32. ↑ En resposta a esta solicitut [per part dels Chola] Ballala II va enviar al seu fill Vira Narasimha en un eixèrcit al país dels tamiles. Les seues forces varen expulsar als Pandya i varen ajudar als Chola a resistir temporalment en la seua situació. (Chopra, 2003, pág. 155, part1)
  33. ↑ Quan els chola varen ser atacats pels Pandya, Ballala va enviar al príncip Narasimha II en ajuda de Kulottunga III. Ballala va afegir als seus títuls el de "Fundador del regne Chola" despuix de la seua victòria en Tamil Nadu, i ademés es va apropiar de determinades terres. (Kamath 2001, pág. 127)
  34. ↑ K. Chandramouli. «The City of Boiled Beans». The Hindu, Thursday, Jul 25, 2002. The Hindu. Consultat el 14 de juny de 2010.
  35. ↑ Per a protegir al regne Chola dels continus atacs dels Pandya, Somesvara (fill i successor de Narasimha) es va instalar en el Sur i va construir una nova capital en Kannanur a uns sis o huit quilómetros de Srirangam. (Sen 1999, pág. 499)
  36. ↑ Els Hoysala varen ser vists com els àrbits de la política regional. En la decadència dels Pandya i els Chola, els Hoysala es varen fer en el liderage en el Sur de l'Índia. (B.S.K. Iyengar in Kamath, 2001, pág. 128)
  37. ↑ De forma grandiosa, pero breu, els Hoysala varen ser el poder suprem en el Decán canarés, i varen anar els àrbits en les fèrtils terres al sur dels Ghats Orientals. (Keay, 2000, pág. 252)
  38. ↑ Aixina, i per segona volta, els Hoysala varen interferir en la política del país tamil i varen contindre la corrent expansionista Pandya cap al Nort. Despuix, Vira Narasimha es va nomenar a sí mateixa "Refundador del regne Chola". Lo que els Hoysala varen perdre en el Nort [contra els Yadava], ho varen guanyar en el Sur quan es varen instalar en Kannanur, prop de Srirangam. (Chopra 2003, pág. 155, part 1)
  39. ↑ Sastri (1955), pág. 195
  40. ↑ Mentrestant, l'influència dels Hoysala en la zona del regne Chola i inclús del país dels Pandya es va incrementar de manera incessant entre 1220 i 1245, un periodo que pot ser descrit com el de l'hegemonia dels Hoysala en el Sur. (Sastri 1955, pág. 195)
  41. ↑ Thapar (2003), pág. 368
  42. ↑ Chopra 2003, pág. 156, part 1
  43. ↑ 43,0 43,1 Sen (1999), pág. 500
  44. ↑ Kamath (2001), pág. 129
  45. ↑ Sastri (1955), págs. 206–208
  46. ↑ Kamath (2001), pág 129
  47. ↑ Sastri (1955), págs. 212–214
  48. ↑ Va ser el major héroe aparegut d'entre l'obscura atmòsfera política del Sur. (Kamath 2001, pág. 130)
  49. ↑ Chopra (2003), pág. 156, part 1
  50. ↑ Encara que hi ha moltes teories sobre l'orige de Harihara I i els seus germans, coneguts pel nom colectiu de germans Sangama, està generalment acceptat que administraven els territoris del nort de l'imperi Hoysala en els anys 1336 a 1343 ya siga com a comandants Hoysala, ya com un poder autònom (Kamath 2001, págs. 159–160)
  51. ↑ Hi ha rastres de colaboració entre el debilitat Imperi Hoysala i l'emergent Imperi Vijayanagara en inscripcions. L'esposa de Vira Ballala III, Krishnayitayi, va fer un donatiu al monasteri de Sringeri el mateix dia que el fundador de l'Imperi Vijayanagara, Harihara I en 1346. L'orde monástica de Sringeri rebia diners periòdicament tant dels reis Hoysala com dels monarques Vijayanagara (Kamath 2001, pág. 161)
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Kamath (2001), pág. 132
  53. ↑ Thapar (2003), pág. 378
  54. ↑ . Marc Pol, que va assegurar haver viajat a l'Índia en esta época, va escriure sobre el monopoli en el comerç d'equins per part dels àraps i els mercaders del sur de l'Índia. Els cavalls d'importació varen passar a ser un lux car perque la cria del cavall era difícil en l'Índia, segurament per les diferents condicions climàtiques, de sol i pastorals (Thapar 2003, pág 383)
  55. ↑ Thapar (2003), pág. 382
  56. ↑ Thapar (2003), pág. 383
  57. ↑ Durant esta época es varen construir al voltant de 1500 monuments en uns 950 emplaçaments S. Settar. «Hoysala Heritage». Frontline, Volum 20 - número 08, Abril 12–25, 2003. Frontline. Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2010. Consultat el 14 de juny de 2010.
  58. ↑ Els Hoysala varen erigir més de mil monuments, donant ocupació a numerosos gremis (Kamath 2001, pág. 132)
  59. ↑ Thapar (2003), pág. 382
  60. ↑ 60,0 60,1 Kamath (2001), págs. 130–131
  61. ↑ . No està clar, no obstant, si Vishaya era major que Nadu i si Nadu en realitat era una forma d'establir jurisdiccions militars baix supervisió d'un comandant o Dandanayaka (Barrett en Kamath 2001, págs. 130–31)
  62. ↑ 62,0 62,1 Kamath (2001), pág. 131
  63. ↑ Com a ombres, es movien prop del rei, vivien junt a ell i desapareixien despuix de la mort del seu senyor - S. Settar. «Hoysala Heritage». Frontline, Volum 20 - número 08, 12–25 Abril, 2003. Frontline. Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2010. Consultat el 15 de juny de 2010.
  64. ↑ S'han descobert moltes monedes en llegendes en canarés de l'época dels Hoysala (Kamath 2001, pág. 12, pág. 125)
  65. ↑ Govindaraya Prabhu, S. «Indian coins-Dynasties of South-Hoysalas». Prabhu's Web Page On Indian Coinage, 1 de novembre de 2001. Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2010. Consultat el 15 de juny de 2010.
  66. ↑ . En clar contrast en la lliteratura contemporànea (com el Vikramankadeva Charita de Bilhana), que solia retratar a les dònes com a dònes de vida ascética i exageradamente romàntiques que renunciaven a tot lo que tinguera relació en els assunts d'Estat. (Thapar 2003, pág. 392)
  67. ↑ No va anar només una pionera de l'emancipació de les dònes sino també per la seua transcendental visió del Món. (Thapar 2003, pág. 392)
  68. ↑ Thapar (2003), pág. 391
  69. ↑ Arthikaje, Mangalore. «Administration, Economy and Society in Hoysala Empire». 1998–2000 OurKarnataka.Com, Inc. Consultat el 15 de juny de 2010.
  70. ↑ Sastri (1955), pág. 286
  71. ↑ El patrocini real de l'educació, les arts, l'arquitectura, la religió i la construcció de nous forts i destacaments militars va ser la principal causa dels canvis demogràfics. (Sastri 1955, pág. 287)
  72. ↑ S. Settar. «Hoysala Heritage». Frontline, Volume 20 - Issue 08, April 12–25, 2003. Frontline, From the publishers of the Hindu. Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2010. Consultat el 16 de juny de 2010.
  73. ↑ Thapar (2003), pág. 389

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hoysala&oldid=1594596»