Siraf

Siraf

Siraf (també cridat Bandar-i Sīraf, Tāhiri, Taheri, Bandar-i Tahiri, Tābiri) va ser un antic port sasánida, destruït al voltant de l'any 970, que es trobava en la vora nort del golf Pèrsic en lo que és actualment la província iraní de província de Bushehr. Els seus ruïnes estan aproximadament a 220 quilómetros a l'est de Bushehr i 380 km a l'oest de Bandar Abbas. Siraf controlava tres ports: Bandar-i-Taheri, Bandar-i-Kangan i Bandar-i-Dayer. El golf Pèrsic va ser usat com ruta marítima entre la península aràbiga i l'Índia a través del mar Aràbiga. Menuts barcos, com dhows, podien també fer el llarc viage permaneixent pròxims a la costa i mantenint la terra a la vista.

Història

Segons David Whitehouse, un dels primers arqueòlecs que varen excavar les antigues ruïnes de Siraf, el comerç marítim entre el golf Pèrsic i l'Extrem Orient va començar a florir en este port per la vasta expansió del comerç de productes de consum i artículs de lux en aquella época. El primer contacte entre Siraf i China va ocórrer en l'any 185 i per al IV era un port molt afaenat. No obstant, en el temps les rutes comercials es varen traslladar al mar Roja i Siraf va quedar oblidada.

L'importància històrica de Siraf en el comerç antic només escomença a comprendre's ara. En les excavacions arqueològiques es varen descobrir objectes de marfil d'Àfrica oriental, peces de pedra de l'Índia, i lapislázuli d'Afganistan. Siraf es remonta a l'era partixca.

David Whitehouse també va trobar evidència de que la primera mesquita de Siraf data de el IX i són restants de les époques partixca i sasánida. va trobar ruïnes d'una mesquita congregacional rodejades per moltes mesquites menors. Hi ha ruïnes de les cases de lux de comerciants extremadament rics que varen conseguir la seua fortuna gràcies a l'èxit del port. Siraf va servir a una clientela internacional de mercaders, entre ells els de el sur de l'Índia governada per la dinastia chaluquia occidental que eren festejats per comerciants locals rics durant visites de negocis. Un indicador de l'importància dels mercaders indis en Siraf ve dels archius que descriuen plats de sopar reservats a ells.

Siraf no ha segut encara registrada en la llista de patrimoni nacional d'Iran. Es necessita per a que puga conservar-se i mantindre's.

Referències

• Nilakanta Sastri, K.A. (1955). A History of South Índia, OUP, New Delhi (Reprinted 2002) ISBN 0-19-560686-8.

Enllaços externs

• The Sigues of Sindbad
• Photos of Siraf ruins
• Internation Congress of Siraf Port
• Old World Trade Routes