Domus Flavia
La Domus Flavia' (del llatí Casa o Palau Flavio) forma part del vast Palau de Domiciano en el Palatino de Roma. La seua construcció possiblement va escomençar durant el regnat de Vespasiano, pero va ser terminada en l'any 92 d.C. per l'emperador Tito Flavio Domiciano,[1] i atribuït al seu mestre arquitecte, Rabirio.[2]
El terme Domus Flavia és un nom modern empleat per a referir-se la secció noroest del Palau, a on es concentra el gros de les grans sales "públiques" destinades als assunts oficials, l'entreteniment i el govern del Imperi Romà.[3] Domiciano va ser l'últim de la dinastia Flavia, pero el palau va seguir sent utilisat pels emperadors en chicotetes modificacions fins al final de l'imperi.
Al surest, està conectat en l'ala privada del palau, la Domus Augustana, nom que en l'antiguetat va poder aplicar-se a tot el palau.[4]
Traçat
La Domus Flavia està construïda principalment entorn a un gran pati peristilo que estava rodejat de numeroses i elaborades estàncies d'impressionant altura, de les que només es conserven alguns murs de 3 m de gruixa i 16 m d'altura, la mitat dels originals. Es va construir sobre l'anterior palau de Nerón (Domus Transitòria i Domus Aurea) i va seguir part de la seua distribució, com han demostrat les excavacions.[5] En el costat noreste, l'enorme Aula Regio (sala real) era la sala central i més gran, flanquejada per sales de recepció més menudes, l'anomenada Basílica i el Lararium.
L'exterior nort d'estes tres sales tenia un pòrtic que continuava des del costat oest i que formava l'entrada principal del palau de cara als que pujaven per la carretera des del fòrum.[6]
Aula Regio
Es tracta d'una enorme sala rectangular utilisada com a sala d'audiències, per a acollir importants recepcions i embaixades. En el curt mur sur hi ha un àbsit, a on l'emperador s'assentava per a celebrar les seues audiències; a abdós costats de l'àbsit hi ha portes que donen al peristilo. En el costat nort, l'Aula s'obria a un pòrtic monumental en columnes de marbre cariocas, que donava al pati del palau i des d'a on l'emperador rebia la salutatio, la tradicional cerimònia matutina.
Encara que hui en dia els restants són principalment de murs baixos, s'haurien estés cap a dalt 30 metros (98 peus) des del sol fins al sostre, coronats per una teulada a dos aigües que les seues 26 metros (85.3 pies) voltons, provablement procedents del Líban, devien estar amagades baix un artesonado.[7] Les parets estaven revestides de marbre exòtic i insertes en huit casetes que albergaven estàtues colossals, intercalades en columnes de Marbre frigio de color púrpura i coronades per un friso elaboradament tallat. Dos enormes estàtues de pedra Bekhen de color vert metàlic (una pedra arenisca especialment apreciada d'Egipte)[8] representant a Hércules i Baco varen ser trobats in situ durant unes excavacions en el XVIII; varen passar a formar part de la Colecció Farnesio i es troben en el Museu Arqueològic de Parma.[9]
Basílica
Cridada aixina perque la seua planta s'assembla a la d'una basílica del fòrum o a la d'una iglésia posterior, la Basílica és una llarga estància en una nau central i una sala més privada a on l'emperador va poder celebrar el seu consell per a prendre decisions polítiques i administratives relatives a l'Imperi. Baixe la Basílica s'ha excavat el Aula Isiaca,[10] una sala en fresca d'al voltant de l'any 30 a. C. i que provablement va formar part de la Domus Augusti.[11] Esta va anar a la seua volta construïda sobre la Domus Transitòria de Nerón.
Lararium
Identificat erròneament en el XVIII com un santuari per als Lares (deus familiars),[9] és més provable que anara una habitació per a la Guàrdia Pretoriana, ya que es troba immediatament a l'est del Clivus Palatinus, per a on haurien entrat els visitants del palau. Darrere del Lararium hi havia una escala que donava accés a la Domus Augustana, baix de la qual s'han excavat parts de l'anterior Casa de les Aixetes i de la que s'han extret exquisites decoració per al Museu Palatino.
Peristilo
L'entrada principal cap a l'oest conduïa primer al Aula Ottagonale en elaborats triclinios a cada costat, i després a un enorme jardí del peristilo ocupat casi per complet per un estany en forma de llac en el centre del qual hi havia una singular illa octogonal en un patró laberíntico de canals i en fonts, tot enchapado en marbre preciós.[12]
Les columnes que rodejaven el peristilo eren de Marbre númida groc, i sostenien un elaborat entablamento esculpido baix el sostre.[13]
Saló de convits
La cenatio o saló de convits es troba en el costat suroest del peristilo i és la segona sala més gran del Palau. De la mateixa manera que el Aula Regio, estava extravagantement decorada, en varis nivells de columnes de marbres exòtics i un friso.[14] Des de la cenatio els invitats podien contemplar, a través de grans finestrals, el llac i la font del peristilo o dos patis laterals en elaborades fonts ovales de marbre rodejades de columnes de marbre groc Numidiano. En el centre del mur sur de la sala hi ha un àbsit rodejat de dos passadiços que permeten accedir a la biblioteca del temple d'Apolo. El sol de la sala està revestit de marbre i data de principis del IV, encara que l'hipocausto que es troba davall data dels anys 120 (Adriano). Este sistema de calefacció sugerix que esta sala servia com a saló de convits en hivern i s'ha identificat en la Cenatio Iovis mencionada en les fonts lliteràries antigues.[15]
La cenatio està construïda sobre dos versions anteriors, abdós construïdes per Nerón com a part del seu palau, que daten d'abans (la Domus Transitòria) i despuix (la Domus Aurea) del Gran Incendi de Roma en l'any 64, similars en la seua disposició al pis superior,[16] i que en la seua majoria seguixen intactes baix el pis posterior.[17] També els exquisits sols de marbre de les fonts pertanyen al palau de Nerón. Es tracta d'un magnífic disseny de flors i plantes trepadoras en roig i vert Porfirio, groc i roig de Numidia, i blanc i groc de Frigia. La cenefa està formada per panels de marbre rosa-gris de Quíos emmarcats en pórfido vert.
El poeta Estacio, contemporàneu de Domiciano, va descriure l'esplendor del Palau Flavio en Silvae, IV, 2:
Sorprenent i vast és l'edifici, distinguit no per cent columnes, sino per tantes com podrien carregar en els deus i el cel si se soltara l'Atles. El palau del Tronador que està al costat s'obri davant ell i els deus s'alegren de que t'estages en una morada semblant [...]: tan gran s'estén l'estructura i l'extensió de la sala lluntana, més àmplia que la d'una planura oberta, comprenent molt cel tancat i menor només que el seu amo.[18]
Esta sala sol identificar-se com la Cenatio, pero possiblement siga el Aula Regio, que es distinguia pel seu número de columnes.[2]
Bibliografia
- Coarelli, Filippo,Rome and Environs: An Archaeological Guide. University of Califòrnia Press; 2014.
- Platner, Samuel Ball & Ashby, Thomas, A Topographical Dictionary of Ancient Rome. Oxford University Press, London; 1929.
Referències
- ↑ The Cambridge Ancient History. Vol. XI. Cambridge: Cambridge University Press, 2000.
- ↑ 2,0 2,1 Darwall-Smith, Robin Haydon. Emperadors i arquitectura: Un estudi de la Roma Flavia. Brusseles: Latomus Revue D'Etudes Llatins, 1996.
- ↑ Robathan, Dorothy M. "Domitian's 'Medixques-Touch'". Transactions and Proceedings of the American Philological Association 73 (1942): 130-144.
- ↑ Coarelli, 2014; p.146
- ↑ Roma, An Oxford Archaeological Guide, A. Claridge, 1998 ISBN 0-19-288003-9, p. 135
- ↑ Guia arqueològica de Roma, Adriano La Regina, 2005, Electa p 64 ISBN 88-435-8366-2
- ↑ Coarelli, 2014; p=147-8
- ↑ Roma, An Oxford Archaeological Guide, A. Claridge, 1998 ISBN 0-19-288003-9, p. 135
- ↑ 9,0 9,1 Coarelli, 2014; p=148
- ↑ {Cite web|url=http://www.archeoroma.com/palatino/aula_isiaca.htm%7Ctitle = Aula Isiaca}}
- ↑ Rome, An Oxford Archaeological Guide, A. Claridge, 1998 ISBN 0-19-288003-9, p. 148
- ↑ Roma, An Oxford Archaeological Guide, A. Claridge, 1998 ISBN 0-19-288003-9, p. 134
- ↑ Platner & Ashby, 1929; p.160
- ↑ Darwall-Smith, Robin Haydon. Emperadors i arquitectura: A Study of Flavian Rome. Brusseles: Latomus Revue D'Etudes Llatins, 1996
- ↑ Statius, Silvae 4.2 18-31 (AD 93-4)
- ↑ Roma, An Oxford Archaeological Guide, A. Claridge, 1998 ISBN 0-19-288003-9, p. 136
- ↑ «La Domus Transitòria de Nerón en el Palatino s'obrirà al públic». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2021. Consultat el 27 d'agost de 2021.
- ↑ Statius. Silvae IV. Trans. K.M. Coleman. Oxford: Clarendon Press, 1988.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Domus Flavia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.