Anar al contingut

Casa d'Augusto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Casa d'Augusto


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Vista del Circ Màxim en el Palatino al fondo, sent el núcleu dels palaus imperials la casa d'Augusto.

La casa d'Augusto, també denominada en llatí Domus Augusti, era la residència privada del emperador Augusto, situada en la tossal del Palatino.

Història

Lo que en l'actualitat es coneix com a Casa d'Augusto va anar originalment la residència privada de Quint Hortensio,[1] un destacat senador i cònsul actiu durant la primera mitat del I La vivenda compartia les característiques típiques de les residències dels romans de ranc senatorial: un peristilo públic rodejat d'estàncies a on poder rebre Domus Augusti i conduir assunts públicsCasa de Augusto i una zona de vivenda privada.[2]

Despuix d'adquirir-la, Augusto va mantindre la configuració bàsica de la vivenda de Hortensio en fins propagandístics, pero va adquirir numeroses propietats adjacents, i va escomençar a erigir un complex palatí que contava en temples, biblioteques, aules públiques i pabellons privats. En temps d'Augusto, tot este complex també era conegut com la Casa d'Augusto.[3] Els successors d'Augusto varen ampliar i varen reformar successivament este complex, desenrollant els Palaus del Palatino, pero varen mantindre intacta l'antiga vivenda de Hortensio.

Residència Privada

La vivenda de Quint Hortensio, que va passar ràpidament a ser coneguda com la Casa d'Augusto (Domus Augusti), estava prop de l'emplaçament de l'antiga vivenda de Cneo Octavio,[4] a on el propi Octavio Augusto va nàixer en 63 a. C. També estava prop de la que tradicionalment es creïa era la casa de Rómulo, lo que otorgava a la vivenda d'un major simbolisme.[5][6]


Augusto va adquirir l'antiga vivenda de Hortensio en l'any 36 a. C.,[1] despuix de la victòria sobre Sext Pompeyo durant el Segon Triumvirat.[7] Prèviament havia residit en una vivenda propenca al Fòrum Romà que havia pertanygut a l'orador Licinio Calvo.[7] Despuix de la dissolució del triumvirat i el seu victòria en Accio en l'any 30 a. C., s'esperava que Augusto es traslladara a viure a la Domus Publica en la Via Sacra,[1] una de les poques residències oficials de la República Romana, en este cas ocupada pel Pontífex Màxim. De fet, la Domus Publica havia segut la residència oficial del propi Juliol César en la seua calitat de Pontífex Màxim des de l'any 63 a. C.,[8] i era particularment adequada per a rebre i despachar assunts públics, en contar en un ampli peristilo i basílica, i estar situada front al Fòrum Romà. Encara que el càrrec de Pontífex Màxim es convertiria en una de les dignidades més importants dels emperadors de Roma, Augusto no va ser elegit al pontificat fins a la mort de Marco Emilio Lépido l'any 12 a. C. L'antic triunviro havia segut elegit pontífex en l'any 44 a. C., i Augusto va optar per evitar retirar-li l'única dignitat pública que li quedava a fi de mostrar-se magnánimo en el seu antic colega.[1] Debido a ello, va permetre que Lépido mantinguera la seua residència oficial, i va preferir mantindre com a residència la casa de Quint Hortensio en el Mont Palatino.

La Casa d'Augustocasa de Augustosalutationes) en la mateixa. Aixina, la vivenda es va convertir en el centre del poder eixecutiu de Roma. De fet, quan en l'any 27 a. C. el Senat va conferir a Octavio el títul d'Augusto, i va decretar que l'entrada d'esta vivenda fora decorada en una corona de llorers i una corona cívica.[9] Para quan Lépido va fallir en 12 a. C. i Augusto va ser elegit Pontífex Màxim, la Casa d'Augusto estava tan fermament establida com a residència imperial que Augusto va rebujar mudar-se a la que hauria segut la seua residència oficial, la Domus Publica i, pel contrari, va decidir donarla a les Vérgens Vestales mentres que, al mateix temps, va fer que el Senat convertira la Casa d'Augusto en propietat pública.[10] Aixina per eixemple, en l'any 2 a. C., quan Augusto va rebre el títul de Pare de la Pàtria (Domus Augusti), l'inscripció pública que commemorava el fet es va colocar en el vestíbul de la Casa d'Augusto.[9]

Residència Pública

Va ser per tant a partir de l'any 12 a. C., quan el Senat va convertir en pública la titularitat de la Casa d'Augusto, que esta es va convertir en la residència oficial de l'emperador de Roma.

La vivenda original de Hortensio era relativament modesta, alguna cosa que Augusto va explotar per a poder mostrar-se davant els romans com un ciutadà privat més. Va mantindre la planta principal de l'antiga vivenda com a zona de recepcions públiques, consistent en un peristilo relativament modest en decoració senzilles, estàncies chicotetes i pedres locals, con este fin. No obstant, des del moment de la seua adquisició en 36 a. C. Augusto va escomençar a adquirir atres propietats adjacents a la vivenda de Hortensio, entorn a les quals va escomençar a erigir un autèntic complex palatí de molta major extensió que la pròpia Casa d'Augusto. Augusto va declarar que eixes propietats serien amprades per a conduir assunts públics. També va prometre la construcció d'un temple dedicat a Apolo, el Temple d'Apolo Palatino, que va ser consagrat en l'any 28 a. C. per a commemorar el seu victòria en Accio.

El Temple d'Apolo Palatino estava adjacent a la Casa d'Augusto, i junt al mateix va fer erigir una biblioteca que va convertir en escola palatina a càrrec del gramàtic Verrio Flac, al que va concedir un salari de 100.000 sestercis i que ensenyava en l'antiga residència de Catilina.[11]

Fresca en decoració arquitectònica i branques de pi procedent de la Domus Augusti en el Palatino.

La Casa d'Augusto pròpiament dita, la Biblioteca, i el Temple d'Apolo tancaven un pati porticado que va acabar per convertir-se en un pati intern de la residència, puix Augusto va ampliar pronte les estàncies privades de la Casa d'Augusto mateixa fent construir un ala molt més luxosa que l'antiga residència de Hortensio a l'oest del Temple. També sembla que va construir o va transformar una antiga residència republicana en la que actualment es coneix com Casa de Livia, un pabelló anex a la Casa d'Augusto que es cree podria haver segut ocupat per Livia, l'esposa d'Augusto.

Despuix de la mort d'Augusto, la Casa d'Augusto es va mantindre com un ala privada de la residència imperial. El seu successor, Tiberio, va fer erigir el Palau de Tiberio al nort de la mateixa, més ampli i luxós. El restant d'emperadors varen preferir residir en la coneguda com Domus Augustana, una construcció posterior no relacionada en Augusto.

Murals

Les tres grans peces en el centre de la casa, el "tablinum" i dos sales laterals, estan decorats en murals relativament ben conservats. En el "tablinum", el mural està separat en tres seccions per columnes corintias que sostenen un sostre. Una porta gran és representada en el centre de cada secció. En el centre figura una escena mítica d'Argos que rep a Io i a Mercurio. En l'obertura de les portes de les seccions laterals, en el fondo, apareixen les columnes que sostenen diversos motius decoratius com esfinges, deïtats alades, arracades de raïms o vés-les.[12].

Les fresca en les parets de l'habitació de costat sur i sense dubte els de l'atra peça lateral, són menys complexos adornats en escenes d'Egipte, guirnaldas de frutes i fulls suspesos.[13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Suetonio Tranquil, Cayo. «72», Vida d'Augusto. OCLC 940835736. ISBN 978-607-415-729-1.
  2. ↑ Vitruvio Polión, Marque (1648). «VI, 5, 2», De Architectura, Liber Quartus, Elsevier, pp. 59–77.
  3. ↑ «Nero's Golde House».Antiquity.30doi:10.1017/S0003598X00026843.
  4. ↑ De Off. i. 39
  5. ↑ (2001) Scavi del Palatino I: l'area sud-occidentale del Palatino tra l'età protostorica i il IV secolo a.C., scavi i materiali della struttura ipogea sotto la cella del Tempio della Vittoria, L'ERMA vaig donar BRETSCHNEIDER, pp. 81–. ISBN 978-88-8265-119-0.
  6. ↑ Nasón, Ovidio (2010). Ars Amatoria, III, 119: Brepols Publishers. OCLC 720030541.
  7. ↑ 7,0 7,1 Vaelleius Paterculus, Caius (1787). «II, 81», Història Romana, Antonio Espinosa, p. 3-4. OCLC 651530762.
  8. ↑ Suetonio Tranquil, Cayo (2019). «46», Vida de Juliol César, RBA Llibres. OCLC 1252825984.
  9. ↑ 9,0 9,1 Tamm, Birgitta (1963). «47», Auditorium and palatium; a study on assembly-rooms in Roman palaces during the 1st century B.C. and the 1st century A.D., Stockholm, Almqvist & Wiksell.
  10. ↑ Casio, Dion (D.L. 2004). Història romana. (fragments), Gredos. OCLC 903104960. ISBN 84-249-2728-1.
  11. ↑ Suetonio Tranquil, Cayo. De Grammaticis et Rhetoribus, 20: Oxford University Press.
  12. ↑ Coarelli, 2007, p. 139.
  13. ↑ Coarelli, 2007, p. 140.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casa_d%27Augusto&oldid=1453044»