Domus Tiberiana
La Domus Tiberiana (del llatí, Casa de Tiberio) va ser un palau de l'antiga Roma, situat en el cantó noroest de la tossal del Palatino. Provablement pren el seu nom d'una casa construïda per l'emperador Tiberio, de qui se sap que va viure en el Palatino, encara que cap font menciona que haguera construït una residència en el tossal.[1] El palau va ser ampliat pels successors de Tiberio, i hauria segut la principal residència romana del propi Tiberio, i dels emperadors Calígula, Claudio i Nerón durant la primera part del seu regnat.[2] Se sap relativament poc de l'estructura des del punt de vista arqueològic, ya que els Jardins Farnesio ocupen el lloc del nivell principal de l'edifici des del XVI, lo que dificulta l'excavació del mateix.[3]
Descripció
.jpg)
Els restants de la Domus Tiberiana es troben en el cantó noroest del Palatino, front al Velabro i el Fòrum Romà, en el tossal del Capitolio en el costat opost. El lloc comprén un àrea d'aproximadament 150 metros per 120 metros,[1] i està ocupat per la plataforma dels Jardins Farnesio, que varen ser edificats en 1550 per orde de la moradura Alejandro Farnesio. Els únics restants visibles de l'estructura són els de les imponents estructures de soport porticadas en l'ala nort del tossal, construïdes baix Domiciano, Trajano i Adriano.[1] En el nivell del fòrum es troben les ruïnes d'un complex de vestíbuls, iniciat per Domiciano i completat per Adriano, darrere del Temple de Cástor i Pólux. Des d'ací hi havia una rampa d'accés que pujava per l'ala del tossal fins a la Domus Tiberiana en el cim.[4]
El núcleu de la Domus Tiberiana estava orientat entorn a un gran peristilo en arcades que ho rodejaven per quatre costats. Al sur d'este peristilo es va construir un doble bloc de habitacions separades per un ampli passadiç, i al nort es va alçar un atre bloc de habitacions.[5] A lo llarc del costat este de la Domus Tiberiana es troba un criptopórtico de 130 metros de llarc que data de l'época de Nerón, en sols de mosaic i fresca mal conservades. Este criptopórtico estava conectat a la Domus Flavia quan es va construir. En el cantó surest del palau, prop de la Casa de Livia, es troben els restants d'una conca elíptica provablement utilisada com a estany de peixos.[6] En la frontera suroest hi ha un pòrtic que dona a una série de habitacions, que es creu que albergaven a la Guàrdia Pretoriana pels grafitis trobats en elles.[7]
Història de l'edifici
L'Imperi primerenc
El consens dels estudiosos sosté que Tiberio va construir una esplèndida casa com princeps, que constituiria l'estructura base d'un complex d'edificis desenrollat pels seus successors Calígula, Claudio i Nerón.[8] És possible que Tiberio construïra la seua casa en el lloc de la casa del seu pare (Tiberio Claudio Nerón), i el lloc del seu naiximent, ya que les excavacions han revelat una casa anterior de l'época republicana construïda en un podi alt baix l'extrem occidental de la Domus Tiberiana.[9]
El nom Domus Tiberiana apareix per primera volta en les Històries de Tácito en relació en l'assessinat de Galba en l'any 69 d.C.[10] No obstant, les referències anteriors a les cases de Calígula, Claudio i Nerón en el Palatino per part d'autors com Suetonio i Plutarco coincidixen en l'ubicació de la Domus Tiberiana, per lo que és provable que es tracte d'un mateixa edifici.[1] Suetonio menciona que Calígula va ampliar el palau cap al Fòrum, a on va convertir el Temple de Cástor i Pólux en un vestíbul d'entrada.[11] Encara que només han quedat escassos vestigis d'esta ampliació, darrere del Temple de Cástor i Pólux es poden distinguir els restants de mampostería i una gran piscina rectangular de 9m x 26m (30 peus x 85 peus) situada dins d'un pati.[7]
El conjunt d'edificis que es va edificar entre els regnats de Tiberio i Nerón va quedar molt danyat en el Gran Incendi de Roma de l'any 64 d.C., despuix de lo que Nerón va remodelar el palau i ho va incorporar al seu Domus Aurea, una immensa ret d'edificis que s'estenia des del Esquilino Tossal a l'oest del Palatino, a on terminava en la Domus Tiberiana. Una part de la reconstrucció va consistir en la construcció d'un mur perimetral en contraforts que tancava per primera volta les distintes cases.[12] L'edifici neroniano va sofrir greus danys a causa d'un atre incendi en l'any 80. Domiciano va mamprendre el major programa de construcció de qualsevol emperador en el Palatino, restaurant i ampliant la Domus Tiberiana i incorporant-la com a anex a la seua nova residència principal, el Palau de Domiciano (conegut com la Domus Augustana en l'antiguetat).[9][1] Domiciano va crear una llarga logia en un parapete de marbre, duent l'edifici fins a la vora del Clivus Victoriae. També va reconstruir el vestíbul darrere del Temple de Cástor i Pólux, canviant la seua orientació. Hi havia un enorme vestíbul just darrere del temple i en el mateix eix que este. Junt a ell, a l'est, hi havia una estructura que ha segut identificada com el quarter dels guàrdies, posteriorment convertit en l'iglésia de Santa María Antiqua.[7][13] El tercer component del vestíbul era una triple rampa que pujava per l'ala fins al Clivus Victoriae i la Domus Tiberiana de dalt.[14]
Trajano i Adriano varen realisar més modificacions i ampliacions en la Domus Tiberiana. Baix Adriano, les subestructura es varen ampliar encara més sobre l'ala nort del tossal, cobrint el Clivus Victoriae de l'época republicana, una via que passava a mig camí per l'ala, i aplegant a la Via Nova, una via neroniana construïda junt a la Via Sacra.[7][15] Els pilars soportaven galeries porticadas, sobre les que descansava la planta principal ampliada del palau en el cim del tossal.
Història posterior
Tito i Domiciano podien haver amprat el palau sobretot com a sèu de la burocràcia imperial, havent residit en la Domus Augustana. No obstant, la Domus Tiberiana va ser, segons pareix, favorida pels emperadors Antoninos, als que les fonts mencionen com a habituals residents de la mateixa.[1] Coarelli va sugerir que s'utilisava per a estajar a el hereu per l'emperador gobernant, ya que tant Lucio Vero com Marco Aurelio varen viure allí despuix de ser adoptats per Antonino Pío.[9] L'emperador gobernant hauria vixcut en la Domus Augustana, per lo que els noms Tiberiana i Augustana evocaven al primer emperador de Roma i al seu hereu designat. En la Tiberiana s'albergava una biblioteca que contenia els archius imperials i que provablement va servir per a substituir les biblioteques del Temple d'Apolo d'Augusto, que va ardir en l'any 80 d. C.[9] La Tiberiana va ser destruïda en un gran incendi baix Cómodo, que va destruir els archius de la biblioteca. Va ser restaurada de nou, i va sobreviure com a residència oficial despuix de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, passant per les mans de les potències que varen ocupar Roma successivament des del sigle V a el VIII. El papa Juan VII, el pare del qual havia segut el conservador dels palaus imperials del Palatino, va viure en la Tiberiana en el sigle VIII.[1]
Durant l'época migeval, el palau va ser abandonat i va quedar en ruïnes. Va sofrir greus robos de material durant l'Edat Mija, i estava sent utilisat com a hort quan en 1550 la moradura Alejandro Farnesio va decidir convertir la propietat en un gran jardí formal, el primer jardí botànic privat d'Europa. La major part dels restants de la Domus Tiberiana varen quedar sepultats baix els distints terrats dels jardins, per lo que es coneix molt poc dels nivells principals de l'edifici. En 1728, Francisco Farnesio, hereu dels jardins, va encarregar a l'abat Francesco Bianchini que portara a terme les primeres excavacions arqueològiques de la zona, que varen posar al descobert numerosos fragments arquitectònics.[16] En el sigle XIX l'emperador Napoleón III va adquirir les propietats dels Farnesio en Roma, i va encarregar a l'arqueòlec Pietro Rosa que mamprenguera excavacions en la zona en la década de 1860; estes varen posar al descobert les subestructura del costat nort del tossal i el peristilo central del piano nobile.[1][17][7]
Bibliografia
- Andrea Carandini (2017). Atles of Ancient Rome, Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-16347-5.
- Filippo Coarelli (2014). Rome and Environs: An Archaeological Guide, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-28209-4.
- Samuel Ball Platner & Thomas Ashby (1929). A Topographical Dictionary of Ancient Rome, Oxford: Oxford University Press.
- Lawrence Richardson Jr. (1992). A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-4300-6.
- Maria Antonietta Tomei (1998). Soprintendenza Archeologica Vaig donar Roma: The Palatine, Milan: Electa.
- J.B. Ward-Perkins (1994). Roman Imperial Architecture, Yale University Press. ISBN 0-300-05292-8.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Tomei, 1998; p. 39
- ↑ Peter Aicher. «Roma Vixca: Una guia de fonts de la ciutat antiga», Bolchazy-Carducci Publishers, 2004. Consultat el 25 d'agost de 2021.
- ↑ {{Cite web| url=http://archive1.village.virginia.edu/spw4s/romanforum/googleearth/AK_GE/AK_HTML/HP-005.html%7C títul=Domus Tiberiana| editorial=Universitat de Virginia| data d'accés=2020-12-08}
- ↑ J.B. Ward-Perkins, 1994; p. 83-84
- ↑ Richardson, 1992; p. 136-137
- ↑ Tomei, 1998; p. 41
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Richardson, 1992; p. 137
- ↑ Carandini, 2017; p. 236
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Coarelli, 2014; p. 144
- ↑ Platner & Ashby, 1929; p. 192
- ↑ Suetonio, Calígula 22. 1-4
- ↑ Tomei, 1998; p. 40
- ↑ Ward-Perkins, 1994; p. 83
- ↑ Ward-Perkins, 1994; p. 83-84
- ↑ Tomei, 1998; p. 41-42
- ↑ Polignac, Françοis de. Francesco Bianchini et els ‘cardinaux antiquaires’., AKADEMIE VERLAG. Consultat el 2021-08-28.
- ↑ Coarelli, 2014; p. 144-145
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Domus Tiberiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.