Casa de Livia

Fotografia antiga dels restants de la Casa de Livia.

La Casa de Livia és una de les vivendes republicanes que es conserven en la tossal del Palatino. Va ser descoberta en 1869. L'atribució de la casa a Livia Drusila, esposa d'Augusto no té cap base real i es remonta a les primeres excavacions realisades per Pietro Rosa per encàrrec de Napoleón III.

L'edifici sembla haver segut un anex de la Casa d'Augusto, a la que estava conectat. De fet, no conta en totes les estàncies d'una vivenda romana, per lo que es creu que va poder haver servit d'anex privat a la Casa d'Augusto. La Casa de Livia està situada no molt llunt del temple de la Magna Mater, en l'extrem occidental del tossal del Palatino, en un terrat més baix que el temple i en un terreny llaugerament inclinat.

Descripció

Pla de la Casa de Livia

S'accedia a través d'un passadiç inclinat, que conserva el mosaic original del sol, en teselas negres dispostes en un patró regular sobre un fondo de teselas blanques. El replà també té una decoració similar. Lo més provable és que no es tracte de l'entrada original, que es va tancar durant una de les diverses remodelacions, que devia estar en el costat opost, a on queden restants d'un impluvium i d'alguna cubicola (menudes habitacions).

Des d'ací s'accedix a un peristilo, pati rectangular en pilars que devien sostindre un sostre, i dels que hui només queden les bases. El tablinum, situat entre atres dos habitacions que donen al pati, devia ser el passadiç de comunicació entre les dos parts de la casa. Ací i en les dos sales adjacents s'ha conservat una famosa decoració a la fresca de segon estil, ara despresa i que data del 30 a. C.. Els murs eren més antics, com ho demostra la solsida que resalta els passages reblits a propòsit per a dispondre de tota la muralla: estan en aparelle reticulado no massa regular, datats al 75 a. C.-50 a. C..

Frescs del tablinum de la Casa de Livia, datats als anys 30 a. C.

El mur millor conservat és el mur dret del tablinum, tripartit en columnes corintias pintades sobre un podi baix, representades sobre bases altes que creen efectes ilusionistes al "travessar" el mur. Soporten un artesonado en perspectiva, que crea una espècie de teló de fondo teatral. En el centre, dins d'una falsa porta oberta, es troba un subjecte mitològic, Io custodiada per Argo i Mercurio, una còpia d'una famosa pintura del grec Nicias. Als costats hi ha atres dos portes pintades i obertes, a on en el centre es veu una complexa ciutat en arquitectura en perspectiva, no exenta d'incoherències i poblada per varis chicotets personages (el de la dreta està perdut). A mija altura hi ha chicotetes pintures en escenes de gènero, mentres que tota la superfície està poblada per diversos elements decoratius menors: esfinges, figures alades, arracades i candelabros. La paret oposta a l'entrada tenia en el seu centre una pintura en Polifemo i Galatea, ben conservada en el moment del descobriment, pero que ara ha desaparegut casi per complet.

En la sala de la dreta, la paret de l'esquerra està ben conservada, en una partitura de panels més senzilla que el tablinum, en guirnaldas, frutes, fullage i, en la part superior, un friso en fondo groc en escenes egipcíaques, realisat en una interessant tècnica d'esbós en lumeggiatura. La sala de l'esquerra estava decorada en partitures similars, pero sense elements figuratius. En totes estes estàncies es conserven restants del sol en mosaics blancs i negres més be senzills. En el tablinum hi ha també una canonada de plom, que duya l'aigua a la casa; en ella, com és habitual, figura el nom de la propietària, Iulia Aug(usta), lo que fa pensar que la propietària fora Livia Drusila, l'esposa d'Augusto. No obstant, este nom també podria referir-se al de la filla de Tito, Julia Flavia.

La sala situada al sur del pati (el cridat triclinium), prop d'a on eixia el passadiç que provablement conduïa a l'entrada original, també estava decorada en pintures, entre les que destacava un paisage en un simulacre anicónico de Diana en el centre de la paret front a l'entrada.

Atribució

L'atribució de la casa com "de Livia" es basa únicament en el rastre del nom genèric en la canonada, i en elements circunstanciales com la proximitat a la Casa d'Augusto. En qualsevol cas, no es tracta de la casa en la que Livia va viure en el seu primer marit Tiberio Nerón, que es creu es trobava en lo que posteriorment es va donar en cridar el Palau de Tiberio, sino potser d'un ala reservada per a ella en la casa del seu marit, que era una aglomeració de vàries cases més antigues.

Despuix de la seua tornada de Sicília en el 36 a. C., Augusto es va traslladar a la Casa d'Augusto i va escomençar a adquirir propietats anexes i conectar-les a la vivenda original. Pot ser que fora llavors quan varen produir les grans reformes que varen convertir la casa de Livia en una espècie de anex no-autosuficient. De fet, les pintures es remonten als anys 30 a. C. i algunes restauracions de rajoles serien rellevants per a despuix de l'incendi de l'any 3 d. C.

Bibliografia

• Filippo Coarelli, Guida archeologica vaig donar Roma, Arnoldo Mondadori Editore, Verona 1984.