Anar al contingut

Lupercal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lupercal

El Lupercal era una cova, convertida després en santuari, a on els antics romans veneraven al deu Luperco (en llatí, Faunus Lupercus). Es trobava en la base del mont Palatino, en Roma.

Història

Originalment, el Lupercal era una simple cova al peu del Palatino. Dionisio de Halicarnaso la descriu com a gran, rocosa, coberta de roures i en un manantial al fondo.[1] Segons la tradició, el Lupercal és el lloc a on el pastor Fáustulo va trobar als bessons Rómulo i Rem en acabant de que els hagueren abandonat ficats en una cistella.[2]  Ací els va alletar la lloba.

Lloc arqueològic

El 26 de giner de 2007, l'arqueòloga italiana Irene Iacopi va anunciar que era molt provable que hagueren trobat la llegendària cova baix les ruïnes de la casa d'Augusto en el Palatino. Ademés de la directora de les excavacions, Irene Iacopi, varen participar el subdirector general de Belles arts (en italià, sovrintendente delle Belle Arti) Angelo Bottini, l'arqueòlec Andrea Carandini i el comissari de respal científic Giorgio Croci. Els arqueòlecs varen descobrir esta cavitat a una profunditat de 15 m durant les obres de restauració del palau.[3]

El 20 de novembre de 2007, es va publicar una primera série de fotografies en les que es mostra la volta de la cova, decorada en mosaics de colors i closques. En el centre de la volta apareix representada un àguila blanca, que és el símbol del principat de César Augusto. Els arqueòlecs seguixen buscant encara l'entrada de la cova[4][5][6] baix el Palatino, en les afores del palau o casa d'Augusto (en llatí, domus Augusti, que no deu confondre's en la domus Augustana).


La cova es troba pròxima al mur exterior de dit palau, entre el temple d'Apolo Palatino i la basílica de Santa Anastasia del Palatino, a l'altura del circ Màxim i a 16 m de profunditat. Fins ara, solament s'ha pogut explorar en una sonda proveïda de videocámara, la qual va revelar una estructura de 9 m d'alt i 7,5 m de diàmetro, en mosaics en les parets i l'àguila augusta en el centre.[7][8]

Alguns arqueòlecs han coincidit en identificar esta cova en el Lupercal;[9] en canvi, uns atres que discrepen d'esta opinió[10] han identificat el lloc en una font ornamental o un ninfeo.[11]

Referències

  1. ↑ Dionigi vaig donar Alicarnasso, Antichità romane [Història antiga de Roma], I 32.4
  2. ↑ Treccani, Lupercali
  3. ↑ Valsecchi, Maria Cristina(26 de giner de 2007).«Sacred Cave of Rome's Founders Discovered».National Geographic News.National Geographic Society.Consultat el 20 de novembre de 2007.
  4. ↑ David, Ariel. «Sanctuary of Rome's 'founder' revealed [Descobert el santuari de el ‘fundador’ de Roma]», Associated Press, Yahoo! News, 20 de novembre de 2007. Consultat el 20 de novembre de 2007.
  5. ↑ Jaggard, Victoria(20 de novembre de 2007).«Photo in the News: Grotto of Rome's Founders Revealed».National geographic News.National Geographic Society.Consultat el 21 de novembre de 2007.
  6. ↑ «Per studiosi trovata a Roma grotta vaig donar Romolo i Rem [Per als estudiosos, trobada en Roma la cova de Rómulo i Rem]»(XML), Reuters, today.reuters.it, 20 de novembre de 2007. Consultat el 21 de novembre de 2007 (archivat des de la URL original el 28 novembre 2007).
  7. ↑ «Roma, dal mit alla storia. Trovato il Lupercale [Roma, del mit a el història. Trobat el Lupercal]», La voce d'Itàlia, 20 de novembre de 2007. Consultat el 29 novembre 2007 (archivat des de la URL original en esta data).
  8. ↑ «Trobada una gruta que podria ser la de Rómulo i Rem», Reuters.
  9. ↑ Carandini, Andrea. «donar-miti/1391205 Lupercale dins quel pendio una miniera vaig donar miti [Lupercal: una mina de mits baix eixa ala]», La Repubblica, 21 de novembre de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007 (en it).
  10. ↑ La Regina, Adriano. «Il Lupercale cercatelo altrove [Busqueu en una atra part el Lupercal]», La Repubblica, 22 de novembre de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007 (en it).
  11. ↑ Vincenti, Umberto. «Il Palatino al centre», Il Palatino i il segreto del potere, Rogas Edizioni. ISBN 9788899700768.