Cancelleria
Cancelleria[1] és com es designa o denomina en els països Hispanohablante al local a on es troben les oficines de la Missió Diplomàtica o el Consulat.[2] També es pot usar el terme per a una oficina especial que es troba dins de les embaixades, llegació o consulats.
Antigament, la cancelleria real era el despaig o orgue destinat a registrar, expedir i sagellar els documents reals. El funcionari principal de la mateixa o secretari del rei es dia "canceller". Este ofici data de Constantino el Gran.
En alguns països d'Amèrica (Mèxic, per eixemple), la cancelleria és el Ministeri de Relacions Exteriors i el seu titular és cridat "canceller".
Història
En l'estudi de la Diplomàtica es coneix aixina al servici administratiu especialisat en la redacció d'diplomar o actes diverses aixina com de la còpia que els distints regnes medievals europeus organisaven per al seu govern.[3]
Espanya
També rep el nom de cancelleria l'ofici propi del canceller.
- En León i Castella, des d'Alfonso VII, any 1128.
- En Navarra, des de Teobaldo I, a mitan del XIII.
- En Aragó, des de Jaime I, XIII, la Cancelleria Real, a on ademés d'un canceller existien un vicecanceller, un protonotario i un guardasellos.
León i Castella
A partir del XII, en el Regne de Castella i Lleó, la complicació administrativa i la diferenciació de les funcions de l'orgue consultiu de la Cúria regio, ademés de la creació del Consell Real, va motivar també que en la Cort s'organisara una oficina especial centralisada encarregada de l'emissió dels diferents documents reals, ademés de la guarda del sagell del Rei, utilisat para autentificar els documents.
Durant el XII, la Cancelleria regio estava dirigida per un canceller, que era un bisbe, al front dels diversos oficials que l'integraven.
En la Baixa Edat Mija, els diversos oficis palatinos que integraven la Cancelleria es varen ser transformant en dignidades més be honorífiques: Canceller Major, un en León i un atre en Castella; pero també en uns atres més efectius: Canceller Major del Rei, Canceller Major de la Reina i Canceller Major del sagell de la puridad.
Argentina
En la República Argentina, el nom Cancelleria Argentina o, normalment, Cancelleria, dona nom al Ministeri de Relacions Exteriors, Comerç Internacional i Cult. Aixina mateix, el cap en major autoritat del ministeri és el canceller.
Bolívia
En Bolívia, la Cancelleria és el Ministeri de Relacions Exteriors de Bolívia, i el Secretari d'Estat és denominat canceller.[4]
Chile
En Chile, la Cancelleria és el Ministeri de Relacions Exteriors, i el ministre de Relacions Exteriors és denominat canceller.
Colòmbia
En Colòmbia, la Cancelleria és el Ministeri de Relacions Exteriors, i el ministre de Relacions Exteriors és denominat canceller.
El Salvador
En El Salvador, l'El Salvador|Ministeri de Relacions Exteriors rep el títul de Cancelleria, entenent-se en açò a l'institució mateixa i/o les seues instalacions. El ministre de Relacions Exteriors, igualment, és denominat Canceller.[5]
Hondures
En Hondures, la Cancelleria és la Secretaria de Relacions Exteriors, i el Secretari de Relacions Exteriors també rep el tractament de Canceller.[6]
Perú
En Perú, la Cancelleria és el Ministeri de Relacions Exteriors, i el ministre de Relacions Exteriors és denominat Canceller.[7]
Veneçola
En la República Bolivariana de Veneçola, la Cancelleria és el Ministeri del Poder Popular per a Relacions Exteriors (MPPRE) de la Nació veneçolana, sent l'ocupant d'este càrrec el Cap o Cap de la Diplomàcia del país, baixe les instruccions del President Eixecutiu de la República. El seu primer antecedent va ser el Ministeri d'Assunts d'Estrangers durant el Govern del Libertador Simón Bolívar.
L'actual sèu de la Cancelleria veneçolana és l'antiga sèu del govern eixecutiu, la Casa Groga en Caracas.
Iglésia catòlica
Durant l'Edat Mija, la Cancelleria Pontifícia de el seu Cort, coneguda des del XI, s'encarregava de registrar, expedir i sagellar els documents papals.
En l'actualitat, el càrrec de Canceller, es deu a la relació entre el Govern Nacional, Regional, Provincial o Comunal en les respectives diòcesis a on estes s'ubiquen.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ MAEC, Documentos (diciembre de 2015). «TÉRMINOS DIPLOMÁTICOS». Documento maec.es. Ministerio de Asuntos Exteriores. Archivat des de l'original, el 21 de diciembre de 2018. Consultat el 28 de diciembre de 2015.
- ↑ V, José (1989). Diccionario de bibliología y ciencias afines, Salamanca-Madrid: Ediciones Pirámide, p. 104. ISBN 84-368-0477-5.
- ↑ Ministerio de Relaciones Exteriores de Bolivia, Cronología de gestión de los cancilleres de la República de Bolivia 1826 - 2005.
- Archivat el 29 de novembre de 2011 archivat en Wayback Machine. Consultado el 23 de octubre de 2013.
- ↑ Ministerio de Relaciones Exteriores de El Salvador o Cancillería. http://www.rree.gob.sv/
- ↑ «Secretaría de Relaciones Exteriores y Cooperación Internacional». sre.gob.hn. Archivat des de l'original, el 10 de febrero de 2012. Consultat el 19 de junio de 2020.
- ↑ Ministerio de Relaciones Exteriores del Perú o Cancillería. http://www.rree.gob.pe/
