Casa de Velázquez
_01.jpg)
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
La Casa de Velázquez és una institució cultural francesa en l'estranger dedicada a l'estudi del hispanisme. En sèu en Madrit, depén del Ministeri d'Educació Nacional, d'Ensenyança Superior i d'Investigació de França[1] i és la sèu en Espanya de la Escola d'Alts Estudis Hispànics i Ibèrics (EHEHI sigles en francés de École dones Hautes Etudes Hispaniques et Ibériques).[lower-alpha 1][2]
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]
A cavall entre finals de el XIX i primera mitat de el XX, en Europa es lliura una extensa i intensa disputa cultural entre francesos i alemans (com ya ocorria a nivell polític i militar).[3] El 26 de març de 1913 es crea l'Institut Francés de Madrit. Despuix d'esta iniciativa varen estar dos universitats franceses, Toulouse i Bordeus, que ya havien alvançat en el tema en les seues respectives iniciatives el mateix any de 1909:[4][5]
- l'Unió d'Estudiants Francesos i Espanyols es va fundar per l'Universitat de Toulouse buscant la colaboració en l'ensenyança i investigació entre abdós països.
- l'Escola d'Alts Estudis Hispànics es va crear per iniciativa de l'Universitat de Bordeus en l'objectiu de «acollir estudiants francesos que feyen el seu doctorat sobre temes de la cultura espanyola».[6]
L'Institut Francés, en la calle Marqués de l'Ensenar, va servir de sèu d'estes dos institucions. I per a afondar esta relació es va posar el foc d'interés en l'arqueologia a on Alemània es mostrava com «una gran potència en esta matèria. A França li faltava en Espanya una institució com l'Escola d'Atenes (1846) o l'Escola de Roma (1874).»[6]
No obstant, esta gran escola francesa en l'estranger es diferencia d'aquelles perque crea dos seccions: artística i científica. El director per llavors de la Escola d'Alts Estudis Hispànics, Pierre Paris, va mostrar des de l'inici gran interés en el disseny d'esta nova entitat ya que la seua intenció era traslladar l'activitat d'este centre i la seua sèu a este nou edifici de Madrit en quant estiguera preparat.[7]
L'estratègica missió cultural francesa de 1916
[editar | editar còdic]
En 1916, en ple conflicte mundial, en ple desenroll de la Batalla de Verdún que es decantava poc a poc exitosament cap a França, Pierre Imbart de la Tour (historiador) organisa «una missió intelectual a Espanya», que mantenia una neutralitat bèlica encara a risc de quedar-se aïllada, buscant contrarrestar la germanofilia present en la societat espanyola (en la prensa, entre els militars i els religiosos). Junt en Pierre Paris (arqueòlec) i Maurice Legendre (periodiste catòlic i secretari de la comitiva en eixe moment en el front combatent com a tinent), la comitiva va estar composta per Étienne Lamy (jurista), Henri Bergson, Camille Saint-Saëns (compositor), Edmond Perrier (zoólogo) i Charles-Marie Widor (organiste i compositor musical).[8][9]
El 27 d'abril la comitiva aplegava a Irún i va continuar fins a Sant Sebastià, la primera ciutat que varen visitar. Des d'ací varen continuar fins a Burgos i, despuix de visitar-la, varen aplegar a Madrit el 30 d'abril. Varen ser rebuts pel Comte de Romanones, President del Consell de Ministres i reconegut francófilo. l'Ateneu de Madrit, que havia impulsat i propiciat la visita, va celebrar una série de conferències a on els invitats varen conseguir guanyar l'adheriment dels presents. L'exposició de Charles-Marie Widor sobre la conveniència de que els jóvens artistes francesos completaren la seua formació artística en Espanya va suscitar l'idea d'alçar una residència per a ells a on acollir-los. En l'audiència davant Alfonso XIII en el Palau Real, el 8 de maig, va ser l'ocasió per a llançar tal idea que, de colp i repent, va rebre el beneplàcit real:[10]
| «Si vós intellectuels viennent chez nous, els autres nations els imiteront. Nous sommes dans un cul-de-sac géographique, quelques-uns même nous prendaient volontiers pour de petits nègres. Eh be, je voudrais que vous fussiez un peu chez vous chez nous, je aneu chercher un terrain... à vous de construir. En attendant, je voudrais ben voir à Madrit unix exposition de bonne peinture française contemporaine.» | «Si els vostres intelectuals vénen al nostre país, atres nacions seguiran el seu eixemple. Estem en un atzucac geogràfic; alguns inclús nos confonen alegrement en negritos. Be, m'agradaria que se sentiren en la nostra casa com en la pròpia; buscaré un terreny... per a vostés a on construir. En tant aplegue, m'agradaria vore una exposició de bona pintura francesa contemporànea en Madrit.» |
El propi monarca va elegir el terreny, en la Moncloa. El gest del rei va ser respost per França cedint un atre terreny igual en París a on s'alçara un centre cultural espanyol anàlec (Colege d'Espanya en París). El 18 de decembre de 1917 Imbart de la Tour i Pierre Paris visiten el terreny de la mà del Duc d'Alba, el ministre d'Instrucció Pública i Mariano Benlliure.[10]
El Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts per mig d'un Real Decret de 22 d'octubre de 1918, crea l'institució anomenada "Casa Velázquez". Les Corts espanyoles emeten un decret el 22 de maig de 1919 cedint a França per un periodo indeterminat un terreny de la Moncloa per a la creació d'un centre d'intercanvi cultural hispà-francés. Un any despuix, el 22 de maig de 1920, la reina Victoria Eugenia i l'infanta María Cristina, junt en Alfonso XIII i els seus ministres, coloquen personalment la primera pedra de la Casa de Velázquez.[12]
L'orige del nom
[editar | editar còdic]Va ser Pierre Paris qui va sugerir el nom de Casa de Velázquez buscant unir el homenage al pintor espanyol Diego Velázquez entorn al com circulava una llegenda sobre el lloc a on l'artiste buscava a cavall refugie per a aïllar-se del renou madrileny i a on instalava el seu caballete per a reflectir les vistes de la Serra de Guadarrama i El Pardo que afegia als fondos paisagístics dels seus retrats.[10]
Inauguració en 1928
[editar | editar còdic]Fundada en 1920 va ser inaugurada el 20 de novembre de 1928 pel rei Alfonso XIII, va ser destruïda en 1936 durant la Guerra Civil en el transcurs de la batalla de la Ciutat Universitària. Es va reconstruir i reinauguró en maig de 1959 en el seu emplaçament original, la Ciutat Universitària de Madrit.[13]
L'edifici va rebre la portada de l'antic Palau de Oñate, obra de Pedro de Ribera i demolit en 1913, pero que irremediablement es va perdre durant la guerra civil.
Característiques
[editar | editar còdic]Forma partix de les Escoles Franceses en l'estranger, com l'Escola Francesa d'Atenes,[14] l'Escola Francesa de Roma,[15] l'Institut Arqueològic Oriental d'El Caire[16] i l'Escola Francesa d'Extrem Oriente.[17] El seu objectiu és desenrollar les investigacions i activitats creadores en l'àmbit de l'història, llengua, lliteratura, civilisació i art d'Espanya, el món ibèric i llatí-americà.
La Casa de Velázquez és hui en dia un establiment públic en caràcter científic, cultural i professional. Té com a missió el desenrollar les activitats creadores i les investigacions relatives a les arts, les llengües, les lliteratures i a les civilisacions d'Espanya i del món ibèric, el contribuir a la formació d'artistes i de professors-investigadors, i el participar en el desenroll dels intercanvis artístics i científics entre França i els països hispans.
Acull, per lo general durant dos anys, en el sí de l'Escola d'Alts Estudis Hispànics (Secció Científica) a 18 investigadors (arqueòlecs, historiadors, geógrafos, lliterats, llingüistes, sociòlecs, economistes, etc.) i paralelament, en la seua Secció Artística (Académie de France à Madrit), a 13 artistes (pintors, escultors, gravadors, compositors de música, arquitectes, cineaste, fotógrafs, etc.) triats per mig d'un concurs en París, organisat per l'Academie dones Beaux Arts de l'Institut de France i el Ministeri Nacional de l'Educació de França, als que cal afegir dos becaris de grans ciutats espanyoles. Entre els artistes espanyols becats cal destacar, entre uns atres, a Pepe Cerdá, Lina Vila, Ricardo Calero, María Buil, Antón Jodra, Gabriel Alonso, Juan de Ribera Berenguer. Alberga igualment a becaris de curta duració i hostes de pas.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri francés d'Educació Nacional
- ↑ «Ecole dones Hautes Etudes Hispaniques et Ibériques - Investigació». www.casadevelazquez.org. Casa de Velázquez. Consultat el 2025-11-26.
- ↑ García Herranz, 2017, p. 49.
- ↑ «INSTITUTO FRANCÉS» (en ca). Diccionari de història de l'ensenyança del francés en Espanya (sigles XVI-XX). Univesitat Rovira i Virgill. Consultat el 2025-11-26.
- ↑ V (2001). El naiximent de l'arqueologia moderna, 1798-1945, 1 edició, Prenses Universitàries de Saragossa, p. 408. ISBN 978-84-7733-556-6.
- ↑ 6,0 6,1 García Herranz, 2017, p. 50.
- ↑ García Herranz, 2017, p. 51.
- ↑ Imbart de la Tour, 1916, p. 155.
- ↑ García Herranz, 2017, p. 52.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 García Herranz, 2017, p. 53.
- ↑ Widow et al., 1929, p. 12
- ↑ Widow, 1929, p. 13.
- ↑ García Herranz, 2017, p. 17.
- ↑ Escola Francesa d'Atenes
- ↑ Escola Francesa de Roma
- ↑ Institut Arqueològic Oriental d'El Caire
- ↑ Escola Francesa d'Extrem Oriente
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- V, Jean-Marc (1994). Dones palais en Espagne. L'École dones hautes études hispaniques et la Casa de Velázquez au cœur dones relations franc-espagnoles du XXi siècle (1898-1979), Madrit: Casa de Velázquez. doi:10.4000/books.cvz.2223. ISBN 978-84-86839-51-2.
- Tesis doctoral.Universitat Complutenses de Madrit.Consultat el 2025-11-26.
- Bulletin Hispanique.(18-3)
- 155-174.ISSN 1775-3821.Consultat el 2025-11-26.
- Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série.(54-1)ISSN 0076-230X.doi:10.4000/11r3f.Consultat el 2025-11-26.
- (2002) El historiografia francesa del sigle XX i el seu acolliment en Espanya, Casa de Velázquez. doi:10.4000/books.cvz.3145. ISBN 9788495555311.
- Velázquez, Casa de (2006). Memòria gràfica, 1928-2003: 75 aniversari Casa de Velázquez (en fr), Casa de Velázquez. ISBN 978-84-95555-96-0.
- Revue Internationale de l’Enseignement.Pariu:83
- 10-19.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de Velázquez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>