Arcàngel Gabriel

Arcàngel Gabriel

En les religions abrahámicas, Gabriel (גַּבְרִיאֵל; en griego: Γαβριήλ, romanizado: Gavriíl; àrap جبريل o àrap جبرائيل) és un arcàngel que, normalment, fa de mensager enviat per Deu a determinades persones. Gabriel és mencionat en l'Antic i el Nou Testament de la Bíblia. En el Llibre de Daniel, se li crida "l'home Gabriel", Gabriel no és cridat arcàngel en la Bíblia, pero és cridat aixina en les obres del periodo intertestamentario, com el Llibre d'Enoc. En les Iglésies catòlica, anglicana i ortodox a Gabriel se li dona el tractament d'arcàngel i de sant, junt en Miguel i Rafael.

En el Llibre de Daniel, Gabriel se li apareix al profeta Daniel per a explicar-li les seues visions. L'arcàngel també apareix en el Llibre d'Enoc i atres escrits judeus antics que no es conserven en hebreu. Junt en l'arcàngel Miguel, Gabriel és descrit com l'àngel guardià dels israelitas, defenent-els dels àngels dels atres pobles. En el Nou Testament, en l'Evangeli de Lucas, Gabriel s'apareix a Zacarías per a anunciar-li el naiximent de Juan el Batiste. Més vesprada, Gabriel s'apareix a la Verge María per a anunciar-li que concebrà i donarà a llum a un fill a través d'un naiximent virginal. Moltes tradicions cristianes, entre elles l'ortodòxia bizantina, l'ortodòxia oriental, el catolicisme, el luteranisme i l'anglicanisme, veneren a Gabriel com sant. Per al Islam, Gabriel és l'àngel de la revelació, ya que Deu mateixa va revelar el Corán al profeta Mahoma a través de l'àngel Gabriel.

Etimologia

La paraula “arcàngel” ve del grec koiné ἀρχάɣɣελος (archángelos), paraula composta de l'antic prefix grec ἀρχ- (arc-), o en una atra forma del prefix ἄρχω (archo) que significa “que governa, que dirigix, que comanda, que lidera” + ἄɣɣελος (ángelos) que significa “mensager”. Per tant, el seu significat és el de ‘àngel cap’, ‘àngel principal’, ‘capità dels àngels’ o ‘un dels primers àngels’. El nom Gabriel (Hebreu: גַּבְרִיאֵל, “'Gaḇrīʾēl”') es compon de la forma possessiva en primera persona del singular del sustantiu hebreu “'gever”' (גֶּבֶר), que significa «home» i «ʾĒl», que significa «Deu» o «el poderós». Açò traduiria el nom de l'arcàngel com a «home de Deu». Proclo de Constantinopla, en la seua Homilia 1, va afirmar que el significat del nom de Gabriel prefiguraba que Jesús, el naiximent del qual va ser anunciat per Gabriel, seria tant home com Deu. Per tant, es traduïx com Deu és la meua força o força de Deu. En la seua obra, les «quatre homilies sobre el Missus Est», Bernardo de Claraval (1090-1153 d. C.) va interpretar el nom de Gabriel com «la força de Deu», i la seua funció simbòlica en l'història del Evangeli com l'anunci de la força o virtut de Crist, tant com la força de Deu encarnat com la força donada per Deu a les persones temeroses que durien al món un acontenyiment temible i problemàtic. «Per lo tant, va ser una elecció oportuna la que va designar a Gabriel per a l'obra que tenia que realisar, o més be, perque anava a realisar-la, per això se li va cridar Gabriel».

Vejau : Uns atres noms en prefix El.

Judaisme

Bíblia hebrea

L'arcàngel Gabriel s'apareix al profeta Daniel, atribuïda a Francesco Solimena (1657–1747).

Gabriel, és interpretat pels rabinos talmúdicos com el "home vestit de lli" mencionat en el Llibre de Daniel i el Llibre d'Ezequiel. El judaisme talmúdico entén que l'àngel dellibre d'Ezequiel, que va ser enviat a destruir Jerusalem, és Gabriel. La funció de Gabriel en el 'Llibre de Daniel' és la d'interpretar les visions de Daniel, est és un rol que ha mantingut en la lliteratura posterior. Gabriel s'apareix al profeta Daniel per a explicar-li les seues visions ( Daniel 8 :15–26, 9 :21–27). Més vesprada, en la visió final de Daniel , un àngel, no nomenat pero provablement Gabriel novament, se li apareix i parla de rebre ajuda de Miguel en la batalla contra el príncip de Pèrsia i també del paper de Miguel en els temps venidors. Ellibre de Daniel conté els primers casos d'àngels nomenats en la Bíblia hebrea. La funció principal de Gabriel en ellibre de Daniel és la de revelador, responsable d'interpretar les visions de Daniel, un paper que continua tenint en tradicions posteriors. En Daniel 10–12, encara que Gabriel no és nomenat directament, molts erudits infieren la seua presència contínua com el mensager que entrega les revelacions apocalípticas finals de Daniel. D'acort en l'Enciclopèdia Judeua, Gabriel adquirix la forma d'un home i se senta a l'esquerra de Deu. Shimon ben Lakish (Síria Palestina, III) va concloure que els noms dels àngels Miguel, Rafael i Gabriel provenen del exili babilònic (Gen. Rab. 48:9).

En la Càbala, Gabriel és identificat en el sefirot de Yesod. Gabriel té també un paper important com un dels arcàngels de Deu en la lliteratura de la Càbala. Ahí, Gabriel és retratat com algú que obra d'acort en Miguel en la cort de Deu. A Gabriel no se li resa perque solament Deu pot respondre a les oracions i Ell és qui envia a Gabriel com el seu agent.

D'acort en la mitologia judeua, en el Jardí del Edén hi ha un arbre de la vida o un "arbre de les ànimes" que florix i produïx noves ànimes,que cauen en el Guf, el "Tesor d'Ànimes". Gabriel busca en eixe tesor i trau la primera ànima que li ve a la mà. Llavors Lailah, l'Àngel de la Concepció, vigila l'embrió fins al seu naiximent.

Lliteratura intertestamentaria

En el periodo intertestamentario (entorn al 200 a. C. al 50 d. C.) es va produir molta lliteratura, sobretot del gènero apocalíptico. Els noms i els escalafons d'àngels i dimonis eren molt divulgats, i cada u tenia un deure particular i un estatus davant Deu. En concret, hi ha moltes referències a Gabriel en el Llibre d'Enoc. Segons ellibre, Miguel, Uriel, Rafael, i Gabriel es queixen a Deu pels molts mals perpetrats per Azazel i Samyaza (especialment pel fet de que varen revelar «secrets eterns» i pecats a la humanitat i es varen contaminar en dònes que més vesprada varen donar a llum a descendència jaganta). Com a resultat, Deu decidix destruir la Terra (que ha segut corrompida pels àngels caiguts, liderats per Azazel i Samyaza) i tots els seus habitants, llevat Noé. Envia a Gabriel i als demés arcàngels a perseguir als àngels caiguts i a tirar-els a l'obscuritat fins al dia del seu juí. En el capítul 20, Gabriel apareix com un dels sèt àngels sants (Uriel, Rafael, Raguel, Miguel, Saraqâêl, Gabriel i Remiel) que vigilen. En el capítul 40, Gabriel apareix com una de les quatre presències (Miguel, Rafael, Gabriel i Fanuel) que es troben als quatre costats de Deu. Estos quatre arcàngels seran els que tiren als àngels caiguts a l'abisme de la condenación en el Dia del Juí. L'última referència a Gabriel en ellibre d'Enoc es troba en el capítul 71: «I aquell Cap dels Dies va vindre en Miguel i Gabriel, Rafael i Fanuel, mills i decenes de mils d'àngels sense número».

En el Llibre d'Enoc 9:1-3, Gabriel, junt en Miguel, Uriel i Sariel, "varen vore molta sanc derramada sobre la terra" (9:1) i varen sentir a les ànimes dels hòmens plorar, "duent la nostra causa davant l'Altíssim" (9:3). En Enoc 10:1 ve la resposta d'el "Altíssim, el Sagrat, el Gran", el qual envia a quatre agents, entre els que està Gabriel.

I el Senyor li va dir a Gabriel: "Procediu contra els bastardos i els réprobos, i en contra dels fills de fornicación; i destruïu [als fills de la fornicación i a] els fills dels Vigilants d'entre els hòmens [i a la causa que perseguixquen]: envieu-els els uns contra els atres per a que puguen destruir-se mútuament en la batalla, perque no es prolongaran els seus dies

Enoc, 10:9

Gabriel és el quint dels cinc àngels que vigilen: "Gabriel, un dels àngels sagrats, està sobre el Paraís, sobre les serafines i sobre els querubines." (Enoc, 20:7) Enoc va preguntar quí eren les quatre figures que hi havia vist Deu li va contestar:

El primer és Miguel, el misericordioso i gran sofridor: i el segon, que està per damunt de totes les malties i de totes les ferides dels fills dels hòmens, és Rafael: i el tercer, que està per damunt de tots els poders, és Gabriel: i el quarto, que està sobre l'arrepenediment i l'esperança dels que hereten la vida eterna, és Phanuel I eixos són els quatre àngels del Senyor dels Esperits i les quatre veus que yo vaig sentir en estos dies.

Enoc, 40:9

Ellibre d'Enoc no és considerat com a escritura canònica per la majoria de les iglésies judeues o cristianes, encara que forma part del cànon bíblic utilisat per la comunitat judeua etíop, aixina com per l'Iglésia Etíope i l'Iglésia ortodoxa d'Eritrea.

Judaisme rabínico

Segons el judaisme rabínico, Gabriel, junt en Miguel, Uriel i Rafael, és un dels quatre àngels que es troben als quatre costats del tro de Deu i servixen com àngels guardians de les quatre parts de la Terra. Miguel es troba a la dreta de Deu, mentres que Gabriel (que està per baix de Miguel) es troba a l'esquerra. Miguel i Gabriel solen treballar junts, pero Miguel s'ocupa principalment del cel, mentres que Gabriel (com a mensager de Deu) sol eixecutar la voluntat de Deu en la Terra. Com tots els àngels, Gabriel té ales, pero per lo demés té forma humana. Gabriel també s'associa en el metal ore (el color del fòc).

Shimon ben Lakish (un amora d'el III) va concloure que els noms angelicals de Miguel, Rafael i Gabriel varen sorgir de l'exili babilònic (Génesis Rab. 48:9). Junt en l'arcàngel Miguel, Gabriel és descrit com l'àngel guardià d'Israel, que defén als israelitas contra els àngels de les atres nacions.

Judaisme místic

Gabriel és un dels arcàngels de Deu en la lliteratura cabalística. Se li representa treballant en colaboració en Miguel com a part de la cort de Deu, i se li identifica en la sefirá de Yesod. No es deu resar a Gabriel, ya que solament Deu pot respondre a les oracions i envia a Gabriel com el seu agent.

Segons la mitologia judeua, en el Jardí del Edén hi ha un arbre de la vida o el «arbre de les ànimes» que florix i produïx noves ànimes, les quals cauen en el Guf, el tesor de les ànimes. Gabriel fica la mà en el tesor i trau la primera ànima que li cau en la mà.

Cristianisme

Pintura de Gabriel entre 1631 i 1632 adjudicat a Francisco de Zurbarán

Antic Testament

Gabriel, "algú que aparenta ser un home" interpreta les visions de Daniel. Daniel "es va esglayar i va caure postrat". Gabrieli parla a Daniel mentres que ell està profundament dormit. Daniel està cansat i malt uns dies despuix d'estar en Gabriel. En el capítul 9, versículs 20-21, Gabriel se li apareix de nou a Daniel mentres que està orant, donant-li una explicació profunda i una resposta a la seua oració.

Nou Testament

Un àngel se li va aparéixer a Zacarías mentres estava en el temple per a anunciar-li que la seua esposa Isabel, que era estèril, anava a tindre un fill. El fill que va nàixer va ser Juan el Batiste. Zacarías era un sacerdot "del grup d'Abías" i que la seua esposa era "descendent d'Aarón".

Despuix d'oficiar durant una semana va retornar a la seua casa (en Hebrón) en la seua dòna, Isabel, que va quedar embarassada. En el sext més d'embaràs d'Isabel, Gabriel se li apareix a María per a anunciar-li que serà la mare de Jesús.

Els únics àngels nomenats en el Nou Testament, ademés de Gabriel, són l'arcàngel Miguel i Rafael. Gabriel i Rafael no són cridats arcàngels en la Bíblia. La Bíblia advertix als creents expressament que no seguixquen als que donen cult als àngels.

Texts no canònics

Gabriel apareix mencionat en més freqüència en els primers texts cristians seudepigráficos que en qualsevol dels texts bíblics canònics. Per eixemple, Gabriel es menciona en alguns dels evangelios de l'infància (per eixemple, el capítul 7 del Evangeli de la Natividad de María, capítul 9 del Protevangelium de Santiago, i capítul 1 del Primer Evangeli de l'infància de Jesucristo). Gabriel també es menciona en alguns dels primers texts cristians apocalípticos, com l'Apocalipsis grec d'Esdras i el Segon Llibre d'Enoc (per eixemple, capítul 21 i capítul 24). En el gnosticisme, els àngels es descriuen com a pertanyents a un panteón de sers espirituals involucrats en la creació del món. Segons un antic manuscrit gnóstico, el Llibre Sagrat del Gran Esperit Invisible, Gabriel és un ser diví i habitant del pleroma que existia abans del demiürgue. També hi ha una referència a Gabriel en el capítul 17 del Evangeli de Judas, un text gnóstico que data de l'any 280 d. C.

La banya de Gabriel

El tropo de Gabriel fent sonar una trompeta per a indicar la tornada del Senyor a la Terra és habitual. No obstant, encara que la Bíblia menciona un soplido de trompeta abans de la resurrecció dels morts, no s'especifica que Gabriel siga el trompetista. Hi ha diferents passages dient coses distintes: els àngels del Fill de l'Home; la veu del Fill de Deu, la trompeta de Deu; sèt àngels fan sonar una série de trompetes; o simplement el sò d'una trompeta.

En tradicions relacionades, no s'identifica a Gabriel com el trompetista. En el judaisme, les trompetes són importants, pero sembla que és Deu el que les fa sonar, o algunes voltes Miguel. En el zoroastrisme no hi ha trompetes en el juí final. En la tradició islàmica, el que fa sonar la trompeta és Israfil, que no se li nomena en el Corán. Els Pares de l'Iglésia cristiana no mencionen a Gabriel com el trompetista.

Les identificacions més antigues de Gabriel com el trompetista vénen de l'any 1455, en l'art bizantí. Un manuscrit armeni mostra una ilustració de Gabriel fent sonar la trompeta quan es produïx la resurrecció dels morts de les seues tombes. Dos sigles despuix va tindre lloc la primera aparició de Gabriel com el trompetista en la cultura anglosaxona, en l'obra El paraís perdut (1667) de John Milton.

La banya de Gabriel també fa la seua aparició en la cançó espiritual The Eyes of Texas de 1903. També és habitual en la música espiritual de les persones afroamericanas.

Dies festius en l'història

El dia de Sant Gabriel Arcàngel va ser exclusivament celebrat el dia 18 de març segons ho mostren moltes fonts entre els anys 1608 i 1921. En excepció d'una font publicada en l'any 1856, el qual aparenta ser nomenat per excepció en el "Directori, Registre i Almanac Eclesiàstic" (The Catholic Directory, Ecclasiastical Register, and Almanac), per a commemorar-se el dia 7 d'abril. La data de 18 de març apareix en paréntesis, lo que pot indicar que era potser una excepció temporaria. La font més antiga que s'ha trobat, va ser publicada en 1608 i té com a nom "Flos sanctorum i Història general de la vida i fets, d'Iesu Christo, Deu i ſeñor nostre i de tots els sanctos de que resa i haze festa la Yglesia Catholica, conforme al Breuiario Romà...", el mateix llibre va ser actualisat en l'any 1794. "La Llegenda d'Or per a cada dia de l'any" és una font publicada en 1853, la qual menciona el dia 18 de març com a dia de Sant Gabriel Arcàngel de nou.

En 1886 el "Record Eclesiàstic Irlandés" (The Irish Ecclesiastical Record) torna a nomenar el 18 de març com el dia festiu de Sant Gabriel Arcàngel. En 1886 ellibre cridat: "The Bible, the Missal, and the Breviary: Or, Ritualism Self-Illustrated in the Liturgical Books of Rome, Containing the Text of the Entire Roman Missal, Rubrics, and Prefaces" volum 2, també posa al 18 de març com a dia de commemoració de l'Arcàngel Gabriel. Una atra font datada en 1910 el "Manual de Doctrina Cristiana" (Manual of Christian Doctrine) torna a nomenar el 18 de març com el dia festiu de Sant Gabriel Arcàngel.

Es coneix a lo manco una obra d'art atribuint al 18 de març com a data de Sant Gabriel Arcàngel Anys despuix va ser inclós en el calendari romà en 1921 per a la seua celebració el 24 de març. Es desconeix si eixe va ser un atre canvi temporario ya que no hi ha fonts impreses en el fet. Finalment en 1969, va ser transferit al 29 de setembre per a que fora celebrat junt al dia de sant Miguel i de sant Rafael. l'Iglésia d'Anglaterra també ha adoptat el 29 de setembre, conegut com "Michaelmas". l'Iglésia ortodoxa i les iglésies orientals que seguixen rito bizantí celebren esta festivitat el 8 de novembre (per a aquelles iglésies que seguixen el calendari juliano el 8 de novembre cau el 21 de novembre del modern calendari gregoriano, havent una diferència de tretze dies). L'Iglésia Ortodoxa commemora a Gabriel també el 26 de març, que és el dia de la "Synaxis de l'arcàngel Gabriel" i celebra el seu paper en l'Anunciación. El 13 de juliol de també és conegut com la "Synaxis de l'arcàngel Gabriel" i celebra totes les seues aparicions i els milacres atribuïts a sant Gabriel a lo llarc de tota l'història. La festivitat va ser establida per primera volta en el mont Athos, quan, en el IX, durant el regnat de l'emperador bizantí Basilio II i de l'emperador Constantino VII Porfirogéneta, i mentres Nicolás II era patriarca de Constantinopla, l'arcàngel va aparéixer en una cela prop de Karyés, i va escriure en el seu dit en una pedra l'himne mariano theotokos.

L'Iglésia etíope celebra la seua festivitat el 28 de decembre i hi ha un gran número de peregrins a l'iglésia dedicada a sant Gabriel en Kulubi eixe dia.

Patronazgo

El 12 de giner de 1951 el Papa Pío XII va nomenar a l'arcàngel Gabriel patró de les telecomunicacions i treballadors de la comunicació. Posteriorment, el 9 de decembre de 1972, va ser nomenat patró dels carters i empleats de correus pel Papa Pablo VI. Aixina mateix, en ser conegut popularment com el "Embaixador de Deu", se li coneix també com a patró dels embaixadors i diplomàtics.

Islam

Erro al crear miniatura:

Escena de l'Anunciación de Yibril (Gabriel) a Maryam (María) en un manuscrit allumenat otomà del sigle XVI.

En el Corán, Gabriel és conegut com Yibril (en àrap جبريل, Jibrīl o جبرائيل Jibrāʾīl) i és venerat com l'Àngel de la Revelació. La Bíblia retrata a Gabriel com un mensager diví enviat a Daniel, María, i Zacarías per lo que la tradició islàmica sosté que Gabriel va ser enviat a molts profetes preislámicos en revelacions i mandats, incloent a Adán. Els musulmans diuen que Adán va ser consolat per Gabriel despuix del seu descens a la Terra.

D'acort en la creència musulmana, Deu va revelar el Corán al profeta islàmic Mahoma a través de l'àngel Gabriel, i el capítul 53 del text descriu a l'àngel sense nomenar-ho, en un passage que els comentaristes han interpretat unànimement com referit a Gabriel. El passage en qüestió diu:

Gabriel també és mencionat moltes voltes en el Corán (2, 97 i 66, 4 per eixemple). En el capítul 2, versículs 92-96, el Corán menciona a Gabriel junt en Miguel, que també és venerat en l'islam. En la tradició musulmana, Gabriel està considerat un arcàngel primari. La Exégesis narra que Mahoma va vore Gabriel en el seu total esplendor angelical solament dos voltes; la primera volta va ser quan va rebre la seua primera revelació.

Els musulmans també rendixen cult a Gabriel per varis events històrics que varen tindre lloc abans de la primera revelació. Els musulmans creuen que Gabriel va ser l'àngel que va informar a Zacarías del naiximent de Juan el Batiste i a María del naiximent de Jesús:

"L'àngel (Gabriel) li va dir (a María) :

-No temes, María, que goges del favor de Deu. Mira, concebràs i donaràs a llum un fill, a qui cridaràs Jesús. Serà gran, durà el títul de Fill de l'Altíssim; el Senyor Deu li donarà el tro de David, el seu pare, per a que regne sobre la Casa de Jacob per sempre i el seu regne no tinga fi."

I que Gabriel va ser un dels tres àngels que varen informar per primera volta a Abraham del naiximent d'Isaac. Tots estos events es poden trobar també en el Corán. Gabriel també fa una famosa aparició en el Hadith de Gabriel, a on pregunta a Mahoma sobre els principis bàsics de l'islam.

Art, entreteniment i mijos de comunicació

Els àngels es descriuen com a esperits purs. La falta d'una forma definida permet als artistes una gran llibertat a l'hora de representar-els. Amelia R. Brown establix comparacions en l'iconografia bizantina entre les representacions dels àngels i les convencions utilisades per a representar als eunucs de la cort. Procedents principalment del Caucas, solien tindre ulls, cabell i pell clars; i els «castrats en l'infància desenrollaven una estructura òssea distintiva, carien de musculatura masculina completa, pelussa corporal i barba...». Com a funcionaris, vestien un corfoll blanc decorat en or. Brown sugerix que «els artistes bizantins es varen inspirar, conscient o inconscientment, en esta iconografia de l'eunuc de la cort». Algunes obres populars recents sobre els àngels consideren que Gabriel és femení o andrógino.

Pintura i escultura

Gabriel sol representar-se en el context de l'Anunciación. En 2008 es va descobrir un dibuix d'el XVI realisat per Lucas van Leyden, dels Països Baixos. George R. Goldner, president del departament de gravats i dibuixos del Museu Metropolità d'Art de Nova York, va sugerir que l'esbós era per a una vidriera. «El fet de que l'arcàngel siga una persona d'aspecte corrent i no un chiquet idealizado és típic de l'artiste», va afirmar Goldner.

L'Orde Militar de Sant Gabriel es va crear per a reconéixer a «les persones que han realisat contribucions significatives a la comunitat i la pràctica de les relacions públiques de l'Eixèrcit dels Estats Units». La medalla representa a Sant Gabriel tocant una trompeta, mentres que l'anvers mostra l'emblema de les relacions públiques de l'Eixèrcit.

• 
  Monument del Mileni a l'Arcàngel Gabriel en la Plaça dels Héroes de Budapest
• 
  Arcàngel Gabriel en l'iglésia de Sant Jorge en Bermatingen
• 
  L'arcàngel Gabriel en l'iglésia de Sant Magnus en Waldburg
• 
  Arcàngel Gabriel en la frontera de la Catedral de Reims
• 
  Arcàngel Gabriel en la Plaça de la Llibertat, Budapest
• Erro al crear miniatura:
  Arcàngel Gabriel de Nedvědiu
• 
  Arcàngel Gabriel en loros bizantí, icon georgià d'el XI
• Erro al crear miniatura:
  Ángel del cabell dorat, icon rus d'el XII
• Erro al crear miniatura:
  Gabriel i María en l'obra Anunciación de Leonardo dona Vinci, c. 1472-1475
• 
  Ángel de l'Anunciación de Tiziano (1520-1522)

Vore també

• Ángel del Senyor
• Ángelus
• Hermes
• Jerarquia dels àngels
• Anex:Àngels en la teologia

Bibliografia

Obres citades

• «Virtue of Sayyiduna Zubayr (radiyallahu 'anhu)». Darul Hadith.
• تاريخ مدينة دمشق 1-37 ج10, Donar Al Kotob Al Ilmiyah دار الكتب العلمية.
• (1896) The Book Of The Secrets Of Enoch, Oxford: Clarendon Press.
• (1913) The Apocrypha and Pseudepigrapha of the Old Testament in English (vol. II:Pseudoepigrapha), Oxford: Clarendon Press.

• (1880) «First Gospel of the Infancy of Jesus Christ», The Apocryphal New Testament, 2 edició, Philadelphia: Gebbie & Company, p. 38.
• (2002) Historical Dictionary of Prophets in Islam and Judaism, Scarecrow Press. ISBN 9780810866102.
• A Biography of the Prophet of Islam In the Light of the Original Sources, an Analytical Study · Volume 1, Darussalam Publishers, p. 410. ISBN 9789960969022.

Llectura adicional

• Angels in Art by Clara Erskine Clement Waters
• Bunson, Matthew (1996). Angels A to Z: A Who's Who of the Heavenly Host, New York: Crown Trade Paperbacks. ISBN 0-517-88537-9.
• Cruz, Joan C. (1999). Angels and Devils, Rockford, Illinois: Tan Books & Publishers. ISBN 0-89555-638-3.
• Kreeft, Peter J. (1995). Angels and Demons: What Do We Really Know About Them?, Sant Francisco: Ignatius Press. ISBN 978-0-89870-550-8.
• (2008) Angels A to Z, 2 edició, Detroit, Michigan: Visible Ink Press, pp. [3]–15. ISBN 978-1-578592-12-8.
• Ronner, John (1993). Know Your Angels: The Angel Almanac With Biographies of 100 Prominent Angels in Legend & Folore-And Much More!, Murfreesboro, Tennessee: Mamre Press. ISBN 978-0-932945-40-2.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arcàngel Gabriel.
• Sant Miguel, Sant Gabriel i Sant Rafael Arcàngels - 29 de setembre en www. primeroscristianos. com
• l'arcàngel Gabriel
• Portal Enciclopèdia Catòlica.
• [4]
• Arcàngel Gabriel en Alter Guia.