Beta Israel
Els judeus d'orige etíope —coneguts també en els térmens Beta Israel (Plantilla:Lang-he, Beta Israel, «Casa d'Israel»; ge'ez: ቤተ፡ እስራኤል Bēta 'Isrā'ēl, modernamente Bēet 'Isrā'ēl) o falashas (en amárico «exiliats» o «estrangers»), que pot ser considerat pijoratiu— són la part del poble judeu oriunda d'Etiopia i els seus descendents. Prop del 80 % d'ells (més de 100 000) viuen actualment en Israel, lloc a a on varen començar a emigrar a mitan d'el XX gràcies a la llei de tornada de 1950. [1]
Varen ser reconeguts com a descendents de les tribus perdudes d'Israel en 1975 (específicament la tribu de Donen i Judá) despuix de l'investigació realisada pel rabino sefardí Ovadia Yosef i el rabino Asquenazí Shlomo Goren en eixe moment, Israel els va reconéixer com a judeus autèntics. Gràcies al reconeiximent, els judeus etíops varen conseguir permís per a poder emigrar a Israel.[2]
Història
[editar | editar còdic]La comunitat va habitar durant sigles en el regne d'Aksum i en l'Imperi etíope, i en temps recents ha vixcut en les regions d'Amhara i Tigray. La majoria dels judeus etíops ha emigrat a Israel des de llavors. Quan Eldad el Danita va aplegar a Cirene i va parlar d'un regne judeu independent de Beta Israel, i va afirmar ser ciutadà de l'estat Beta Israel. El Regne de Simien. S'observa que en esta época els judeus d'Etiopia tenien oracions i cerimònies religioses en Hebreu i tenien coneiximent de les antigues pràctiques d'Halajá que involucraven Niddah i lleis de purea que atres judeus no coneixien en eixe moment. En el X, els judeus baix domini judeu varen repelir l'invasió abisinia. Després, varen ocupar Regne d'Axum en l'ajuda dels seus aliats gentils, i els rebels judeus varen impondre el seu domini sobre la regió durant 40 anys.
A finals d'el XII, el viager Rebuig de Tudela menciona a la comunitat judeua en Etiopia i diu: «No tenen càrregues internacionals», és dir, són els que lluiten constantment contra el regne cristià d'Abissínia. En el XIII, el viager Marque Pol va parlar de la presència de judeus que teníen parlaven una forma d'hebreu en un accent entrecortado, i lluitaven constantment contra els musulmans i cristians de la regió. en la regió A finals d'el XIII, l'Imperi etíope va prendre el poder i va començar a establir-se, a lliurar guerres i a difondre el cristianisme entre els regnes pagans, musulmans i judeus d'aquella época. En el XIV, l'activitat dels misionero cristians va començar entre els («Shava, שאווה» descendents dels judeus de Beta Israel) que vivien fòra de la terra dels judeus i varen establir temples i monasteris prop d'ells; no obstant, es conta que els judeus cremaven i saquejaven contínuament. estos monasteris, aumentant encara més la tensió entre els judeus i l'emperador etíope.
La comunitat ha estat practicant una forma única de judaisme durant uns dos milenis, incloent la seua fidelitat a estrictes lleis dietètiques, observança del Sàbat, una tradició religiosa i la veneració de les escritures en l'antic idioma judiazo dialecte de Ge'ez. En anys recents, la comunitat s'ha anat integrant en la societat moderna d'Israel.
Israel va negociar en el règim comuniste d'Etiopia el trasllat dels judeus que ho desijaren a territori israelita. A eixa operació li la va cridar Moisés, intervenció que pel colapse del règim comuniste en el poder es va complicar més de lo esperat[3] i va tindre que ser allargada en l'operació Josué i l'operació Salomón, la qual va tindre lloc en 1991 i va supondre l'evacuació de 14325 judeus etíope a Israel, establint un récort mundial del major número de passagers duts per un sol avió (1122).
La primera part de l'operació va començar en realitat durant 1979, quan era prou secreta, si be se cita erròneament l'any 1984, encara que encara es realisaven algunes operacions de trasllat. Un dels primers assentaments transitoris va estar en Ofakim, en el Néguev.
Demografia
[editar | editar còdic]- ↑ «About Ethiopian Jewry» (en en). Ethiopian Jewish Heritage Center. Consultat el 24 febrer 2026.
- ↑ David Horovitz. «The Beta Israel: The return of a “lost tribe”» (en en). The Jerusalem Post. Consultat el 24 febrer 2026.
- ↑ «Internacional: [Sense títul original visible]». El País. Consultat el 24 febrer 2026.
El Orit (del arameo imperial: אורייה, romanizado: ˀorāytā, lliteralment, 'llei escrita, Torá') o Octateuco: els cinc llibres de Moisés més Josué, Juges i Rut. El Orit posseïx rituals judeus molt antics que reben el seu nom pel seu nom original, p. numeroses lleis de Niddah, purificació, etc. El restant de la Bíblia té una importància secundària. Posseïxen el Llibre de les Llamentacions, que està pres directament del cànon hebreu tradicional, per lo que té una immensa influència hebrea, aixina com el Llibre de Jeremías.
Molts dels mesos que va seguir el Beta Israel varen provindre de paraules hebrees com «Nisan», «Ab», «Lul» i «T'eshvan». En la década de 1930, Jones i Monroe varen argumentar que les principals llengües semíticas d'Etiopia poden sugerir una antiguetat del judaisme en Etiopia. «Encara persistix la curiosa circumstància de que vàries paraules abisinias relacionades en la religió, com les paraules per a infern, ídol, Pasqua, purificació i ànimes, són d'orige hebreu. Estes paraules deuen haver segut derivades directament d'una font judeua. perque l'Iglésia Abissínia coneix les Escritures només en una versió Ge'ez feta de la Septuaginta».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beta Israel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.