Nisán
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Nisán (en Plantilla:Lang-he-n; del idioma acadio nisānu i este del idioma sumerio nisag, "refillol, primer brot") és el primer més del calendari hebreu bíblic, que comença el seu conte a partir de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte; mentres que en el calendari hebreu modern, que comença l'1 del més de Tishrei i commemora la Creació del món, ocupa el sèptim lloc.
El nom otorgat al més de Nisán en la Bíblia és simplement "el més primer", seguint d'eixa mateixa manera el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá, la numeració ordinal. És nomenat per primera volta en el segon llibre de la Bíblia, Èxodo: "Este més vos serà principi dels mesos; per a vosatres serà este el primer en els mesos de l'any".[1]
En algunes ocasions, la Bíblia es referix a Nisán també com "el més de Abib": "Guardaràs el més de Abib, i faràs pasqua a Yahveh la teua Deu; perque en el més de Abib et va traure Yahveh el teu Deu d'Egipte".[2] Si ben el nom de "més de Abib" és pròxim en la seua etimologia a "aviv", veu hebrea que significa "primavera", s'estima que el nom deriva de l'idioma fenicio, i era el nom del més utilisat pels antics habitants de Canaán, que cridaven als seus mesos en terminologia relacionada en l'agricultura i al clima.
El nom del més com va aplegar als nostres dies, Nisán, té els seus orígens en els noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents de l'idioma acadio allí parlat, i d'ací varen ser adoptats pels judeus duts al desterro entre 586 a. C. i 536 a. C., pel rei babilonio Nabucodonosor II. El nom Nisán figura ya en la Bíblia: "En el més de Nisán, l'any vint del rei Artajerjes, sent yo encarregat del vi, vaig prendre vi i li'l vaig oferir al rei" (Nehemías 2:1);[3] i també en el Llibre de Ester: "L'any dotze del rei Asuero, el més primer, que és el més de Nisán".[4] El nom babilonio del més de Nisán es va conservar no solament en hebreu, sino també en atres idiomes de la zona d'influència, com el turc modern, en el que el més d'abril es diu "Nisan".
Nisán conta sempre en 30 dies i deurà coincidir sempre en el principi de la primavera (boreal), determinada pel equinoccio vernal del 21 de març, que el dia i la nit tenen la mateixa duració. En dita finalitat, i per a que la festivitat de Pésaj se celebre en el més de la primavera segons el precepte bíblic, decidia el Sanhedrín per a estes dates si decretar o no el embolisme de l'any, agregant al calendari un segon més d'Adar i postergant aixina el començ de Nisán i la celebració de la Pasqua judeua en un més.
El més de Nisán es correspon en els mesos gregorians de març i abril, segons l'any. El seu signe del Zodíac és Aries, en recordaació al sacrifici pascual de "un corder o cabrit per cada família"[5]
Periodo
Durant els anys 5761–5860 del calendari hebreu, Nisán ocorre entre els següents periodos del calendari gregoriano:[6]
| Duració dels anys | Començ de Nisán[7] | Fi de Nisán[8] |
|---|---|---|
| 353 dies | 11 de març–28 de març | 10 d'abril–27 d'abril |
| 354 dies | 11 de març–30 de març | 10 d'abril–29 d'abril |
| 355 dies | 12 de març–30 de març | 11 d'abril–29 d'abril |
| 383 dies | 30 de març–9 d'abril | 29 d'abril–9 de maig |
| 384 dies | 1 d'abril–9 d'abril | 1 de maig–9 de maig |
| 385 dies | 31 de març–10 d'abril | 30 d'abril–10 de maig |
Festivitats en Nisán
- Pésaj, la Pasqua judeua, cridat també "Festa de la Llibertat" o "de la Primavera" - del 14 al 21 de Nisán, que celebra la lliberació del poble judeu de l'esclavitut en Egipte: "Sèt dies menjaràs ázimos i el dia sèptim serà festa de Yahveh... En aquell dia faràs saber al teu fill: 'Açò és en motiu de lo que va fer en mi Yahveh quan vaig eixir d'Egipte' ".[9] Fòra d'Israel, en la diàspora judeua, se celebra un dia més, fins al 22 del més. Esta festa començava a preparar-se des del dia 10 del més de Nisán, quan cada família triava per a sí l'ovella, moltó, o cabra que degollarien, i la mantenien protegida fins a la mitat de la vesprada del dia 14, quan la degollaven en preparació del sopar pascual, que se celebrava la nit del dia 15 del més de Nisán, d'acort a les instruccions que Moisés havia rebut directament de Deu.[10] És este sopar pascual la que Jesús i els seus discípuls varen celebrar abans d'anar-se al jardí de Getsemaní la nit del seu arrest, ocasió que va aplegar a ser coneguda com "El Sant Sopar".
- Sefirat Ha'omer, el conte del Ómer ("gavilla"), que comença el 16 de Nisán (segon dia de Pésaj) i es prolonga per 7 semanes, fins a la festa de Shavuot, tal com està prescripto en Levítico: "Contareu sèt semanes sanceres a partir del dia següent al dissabte, des del dia en que haureu dut la gavilla de l'ofrena engrunsada".[11]
- Yom#oá, el dia de duel nacional en recort a les víctimes de la Shoá. Originalment va ser propost celebrar-ho el 14 de Nisán, en homenage al alçament del Gueto de Varsòvia, pero ya que eixe dia és l'anterior al Séder de Pésaj, va ser traslladat al 27 de Nisán.
Referències
- ↑ Èxodo 12:2
- ↑ Plantilla:Bíblia2; i també Plantilla:Bíblia2
- ↑ Nehemías 2:1
- ↑ Ester 3:7
- ↑ Èxodo 12:3-10
- ↑ Answering "When did?" Calendar Questions in One Step - stevemorse.org (en anglés). Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ A partir de l'ocàs.
- ↑ Fins a l'ocàs.
- ↑ Èxodo 13:6
- ↑ Èxodo 12:2-13
- ↑ Levítico 23:15
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nisán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.