Adar (אֲדָר; del acadioadaru "graner", o be "trilla"; i potser també "nuvolat", en relació en les llabors i al clima imperants durant el més) és el sext més del calendari hebreu modern, que comença en la Creació del món, i el duodècim i últim més segons l'ordenament dels mesos en la Bíblia, que comença per Nisán, en commemoració de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte, i culmina precisament el més de Adar.
El nom otorgat a Adar en la Bíblia és simplement "el duodècim més", seguint la numeració ordinal, de la mateixa manera que el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá; mentres que el seu nom actual, Adar, prové dels noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents de l'idioma acadio, d'a on varen ser adoptats pels judeus allí desterrats entre 586 a. C. i 536 a. C., després de haver segut duts a l'exili pel rei Nabucodonosor II. Adar figura ya en el seu nou nom babilònic, repetides voltes en el Llibre de Ester: "Les órdens del rei varen ser eixecutades en el més dotze, que és el més de Adar" (Plantilla:Bíblia), aixina com en el llibre d'Esdras (Plantilla:Bíblia).
Adar conta sempre en 29 dies, i és l'últim més del hivern (boreal), paralel als mesos gregorianos de febrer i març, segons l'any.
En anys bisiestos, canvia el seu nom de Adar a Adar Sheni o Adar II (en hebreu: אדר ב), passant de duodècim més a tretzé i un nou més de 30 dies ocorre entre Shevat i Adar II: Adar Rishón o Adar I (en hebreu: אדר א).
Purim, la festa de la lliberació del Poble judeu en l'antic Imperi persa, sent celebrada en Tel Aviv en 1934 per una judeua yemenita, vestida com la Regna Ester.Els naixcuts en Adar (anys comuns) celebren els seus natalicis en Adar II (anys bisiestos).
Els naixcuts en Adar I i Adar II (anys bisiestos) celebren els seus natalicis, respectivament, en Adar I i Adar II (anys bisiestos).
Els naixcuts el 30 de Adar I (anys bisiestos) celebren els seus natalicis el 1 de Nisán (anys comuns) i el 30 de Adar I (anys bisiestos).
_1934.png)