Jeshván
Jeshván (en Plantilla:Lang-he-n; cridat també Marjeshván, Plantilla:Hebreu; del idioma acadio waraj shamnu o yaraj shaman, lliteralment "octava lluna"; pròxim a el hebreu yéraj sheminí, Plantilla:Hebreu, en el mateix significat), és el segon més del calendari hebreu modern, que comença en el més de Tishrei rememorant la Creació del món, i l'octau segons l'ordenament dels mesos en la Bíblia, que comença pel més de Nisán, en commemoració de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte.
La Bíblia es referix primerament a este més, en una ocasió, com «el més de Bul» (Plantilla:Hebreu, yéraj Bul): "I l'any onze, en el més de Bul - que és el més octau - va ser acabada la Casa en totes les seues parts, segons tot el seu proyecte. Salomón la va alçar en sèt anys".[1] Este nom és derivat, segons es creu, del idioma fenicio, ya que el més només és aixina mencionat en el context de les relacions comercials que va mantindre el rei Salomón d'Israel, en el rei Hiram de Fenicia, per a proveir-se de materials de construcció per a erigir la seua Temple de Jerusalem; i es creu que Bul va ser el nom del nové més utilisat pels antics habitants de Canaán, que cridaven als seus mesos en terminologia relacionada en l'agricultura i al clima.
Posteriorment, el nom otorgat al més de Jeshván en la Bíblia va ser simplement «el més octau», seguint la numeració ordinal, de la mateixa manera que el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá: "Llavors va instituir Jeroboam festa solemne en el més octau, als quinze dies del més, conforme a la festa solemne que se celebrava en Judá; i va sacrificar sobre un altar".[2]
El seu nom actual, Jeshván, apòcop de Marjeshván (que també és utilisat), té els seus orígens en els noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents del idioma acadio, i d'ací varen ser adoptats pels judeus allí desterrats entre 586 a. C. i 536 a. C., després de haver segut duts a l'exili pel rei Nabucodonosor II. El nom Jeshván no figura en la Bíblia; només sèt dels dotze mesos apareixen en ella en els seus noms babilònics: Nisán, Siván, Elul, Kislev, Tevet, Shevat i Adar-; Jeshván només ho farà per primera volta en este nom, en el Talmud.
Jeshván conta a voltes en 29 dies, i a voltes en 30, segons les diverses necessitats astronòmiques i eclesiàstiques del calendari hebreu. És un més d'autumne (boreal), i és paralel als mesos gregorians d'octubre i novembre, segons l'any. El seu signe del Zodíac és Escorpio, degut a que en este més s'escomença a orar per la pluja, després de l'extens i sec estiu vixcut en la Terra d'Israel, i per lo que és un més ávido d'aigua, tal com ho representa el escorpión del desert.
Periodo
[editar | editar còdic]Durant els anys 5761–5860 del calendari hebreu, Jeshván ocorre entre els següents periodos del calendari gregoriano:[3]
| Duració dels anys | Començ de Jeshván[4] | Fi de Jeshván[5] |
|---|---|---|
| 353 dies | 16 d'octubre–3 de novembre | 14 de novembre–2 de decembre |
| 354 dies | 15 d'octubre–2 de novembre | 13 de novembre–2 de decembre |
| 355 dies | 15 d'octubre–1º de novembre | 14 de novembre–2 de decembre |
| 383 dies | 5 d'octubre–15 d'octubre | 3 de novembre–13 de novembre |
| 384 dies | 6 d'octubre–14 d'octubre | 4 de novembre–12 de novembre |
| 385 dies | 4 d'octubre–14 d'octubre | 3 de novembre–13 de novembre |
Celebracions judeues en Jeshván
[editar | editar còdic]El més de Jeshván carix de festivitats judeues d'importància, després de l'intensitat en festes i celebracions en que conta el més anterior, Tishrei. Hi ha els qui troben en això una certa amargura, reflectida segons ells en la partícula "Mar" (Plantilla:Lang-he-n, "amarc") en el nom del més. Uns atres, per la seua banda, veuen la part positiva, opinant que el més de Jeshván oferix cada individu l'oportunitat de seguir en el procés d'introspecció personal iniciat durant les solemnes celebracions del més precedent, brindant-li aixina l'oportunitat de plasmar els canvis conseguits en el procés, en la rutina dels quefers quotidians.
Si ben ya en l'últim dia de la festivitat de Sucot (cridat Simjat Torá) s'escomença a resar per a que comencen les pluges en la Terra d'Israel, és només a partir del 7 de Jeshván quan s'escomença a demanar, en la pregària diària de Shmoné Esré (Plantilla:Lang-he-n, o Díhuit oracions): «I dona-nos el rocío i la pluja per a bendició».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1 Reis 6:38
- ↑ 1 Reis 12:32
- ↑ Answering "When did?" Calendar Questions in One Step - stevemorse.org (en anglés). Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ A partir de l'ocàs.
- ↑ Fins a l'ocàs.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jeshván» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.