Kislev
Kislev (Plantilla:Lang-he-n; del acadio kislimu 'ple, gros, abundant', en ser un més pròdic en pluges que garantisen la prosperitat) és el tercer més del calendari hebreu modern, que comença en la Creació del món, i el nové més segons l'ordenament dels mesos en la Bíblia, que comença per Nisán, en commemoració de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte.
El nom otorgat al més de Kislev en la Bíblia és simplement «el més nové», seguint la numeració ordinal, de la mateixa manera que el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá: «El nové, per al nové més, era Abiézer, de Anatot dels benjaminitas; en la seua secció hi havia 24 000 hòmens» (1Cronicas 27:12). És un dels mesos més plujosos de l'any en la Terra d'Israel: «Tots els hòmens de Judá i de Rebuig es varen reunir, puix, en Jerusalem en el determini de tres dies: era el dia vint del més nové; tot el poble es va situar en la plaça de la Casa de Deu, tremolant, pel cas, i també perque plovia a cànters» (Esdras 10:9). Precisament, l'absència de pluges durant Kislev era i seguix sent motiu de preocupació: «Va aplegar el principi del més de Kislev i no havent pluges, els juges decreten tres dies de dejuni per al poble» (Mishná, Taanit 1:5).
El seu nom actual, Kislev, té els seus orígens en els noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents de l'idioma acadio, i d'ací varen ser adoptats pels judeus allí desterrats entre 586 a. C. i 536 a. C., despuix de haver segut duts a l'exili pel rei Nabucodonosor II. Kislev figura ya en el seu nou nom babilònic en la Bíblia: «L'any quart del rei Darío, la paraula de YHVH va ser dirigida a Zacarías, el dia quatre del nové més, el més de Kislev» (Zacarias 7:1); i en el seu nom s'obri també el llibre de Nehemías: «Paraules de Nehemías, fill de Jakalías. En el més de Kislev, l'any vint del rei Artajerjes, estant yo en la ciutadella de Susa» (Nehemias 1:1).
Kislev conta a voltes en 29 dies i a voltes en 30, segons les diverses necessitats astronòmiques i eclesiàstiques del calendari hebreu. És l'últim més de l'autumne (boreal), i és paralel als mesos gregorians de novembre i decembre, segons l'any. El seu signe del Zodíac és Sagitario: el arquero i el seu arc són l'alegoria de l'arcoíris, assidu visitant en este més plujós.
Rarament, l'Any Nou del calendari gregoriano cau en Kislev. L'última volta que va caure en Kislev va ser l'1 de giner de 1987 (30 de Kislev de 5747 en el calendari hebreu). La pròxima volta que caurà en Kislev serà l'1 de giner de 2063 (30 de Kislev de 5823 en el calendari hebreu).[1]
Periodo
Durant els anys 5761–5860 del calendari hebreu, Kislev ocorre entre els següents periodos del calendari gregoriano[1]:
| Duració dels anys | Començ de Kislev[2] | Fi de Kislev[3] |
|---|---|---|
| 353 dies | 14 de novembre–2 de decembre | 13 de decembre–31 de decembre |
| 354 dies | 13 de novembre–2 de decembre | 13 de decembre–1º de giner |
| 355 dies | 14 de novembre–2 de decembre | 14 de decembre–1º de giner |
| 383 dies | 3 de novembre–13 de novembre | 2 de decembre–12 de decembre |
| 384 dies | 4 de novembre–12 de novembre | 3 de decembre–12 de decembre |
| 385 dies | 3 de novembre–14 de novembre | 3 de decembre–13 de decembre |
Festivitats judeues en Kislev
- Janucá, «La festa de les luminarias»ː del 25 de Kislev al 2 de Tevet (o el 3 de Tevet, quan Kislev conta en solament 29 dies), en la que se celebra la derrota dels helens i la recuperació de l'independència judeua a mans dels macabeos, i la posterior purificació del Temple de Jerusalem dels íconos pagans, del que es recorda el milacre del candelabro, que va ardir per huit dies consecutius en una exigua cantitat d'oli.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kislev» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.