Av

Av (אָב; del acadio abu "canyes, juncs", que es recolectaven per a estes dates; cridat també Menajem Av; del hebreu menajem "el que consola", per les desgràcies i calamitats ocorregudes als judeus en este més a lo llarc de l'història), és l'undècim més del calendari hebreu modern, que comença el seu còmput a partir del més de Tishrei en la Creació del món, i el quint més segons l'ordenament dels mesos en la Bíblia, que comença per Nisán, en commemoració de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte.

El nom d'este més en la Bíblia és simplement "el quint més", seguint la numeració ordinal, de la mateixa manera en que és cridat el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá: "El sacerdot Aarón va pujar a Hor de la Montanya, segons l'orde de Yahveh, i va morir allí, l'any quaranta de l'eixida dels israelitas d'Egipte, el més quint, el primer del més" (Números 33:38)

El seu nom actual, Av, té els seus orígens en els noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents de l'idioma acadio, i d'ací varen ser adoptats pels judeus allí desterrats entre 586 a. C. i 536 a. C., després de haver segut duts a l'exili pel rei Nabucodonosor II. Av no apareix en la Bíblia en el seu nom babilònic, sino que ho farà en la lliteratura eclesiàstica posterior: la Mishná i el Talmud. És un més del que es diu, per contraposició al més d'Adar, que "des de que comença Av, s'escatima en alegria" (Mishná, Tractat de Ta'anit ("Dejunis"), 4:1); i d'ahí que se li cride també "Menajem Av", en referència al consol que el poble judeu rebrà als seus sofriments, recordats en este més, quan aplegue el Mesías, que segons la tradició naixerà en el més de Av.

Av és sempre un més complet de 30 dies, i cau en ple estiu (boreal), paralel als mesos gregorians de juliol i agost, segons l'any. El seu signe del Zodíac és Leo, el rei dels animals; per haver-se dit d'Israel que "he ací que el poble s'alça com a lleona, s'empina com a lleó" (Números 23:24), i s'alçarà airós com a lleó de les seues catàstrofe.

Periodo

Durant els anys 5761–5860 del calendari hebreu, Av ocorre entre els següents periodos del calendari gregoriano:

1–30 de Av

Duració dels anys	Començ de Av	Fi de Av
353 dies	7 de juliol–24 de juliol	6 d'agost–23 d'agost
354 dies	7 de juliol–26 de juliol	6 d'agost–25 d'agost
355 dies	8 de juliol–26 de juliol	7 d'agost–25 d'agost
383 dies	26 de juliol–5 d'agost	25 d'agost–4 de setembre
384 dies	28 de juliol–5 d'agost	27 d'agost–5 de setembre
385 dies	27 de juliol–6 d'agost	26 d'agost–5 de setembre

Festivitats judeues en Av

• El Dejuni del [Tisha b'Av|9 de Av], és un dels dos dies de dejuni major (és dir que, com el Yom Kipur, és observat de crepúscul a crepúscul), i és el segon dels dejunis enlistados en el llibre de Zacarías, cridat "el dejuni del quint més" (Zacarías 8:19). Va ser instituït en principi en senyal de duel per la caiguda de Jerusalem i la destrucció del primer Temple per Nabucodonosor, el 9 de Av de 586 a. C., i el posterior exili de Babilonia: "Varen incendiar la Casa de Deu i varen derribar les muralles de Jerusalem: varen pegar fòc a tots els seus palaus i varen destruir tots els seus objectes preciosos. I als que varen escapar de l'espasa, els va dur captius a Babilonia" (2 Cròniques 36:19-20). Més alvance, es va sumar al duel la destrucció del segon Temple a mans dels romans al mando de Tito, el dia 9 de Av de l'any 70. A partir de llavors és dia de duel nacional per totes les calamitats ocorregudes al poble judeu a lo llarc de l'història, algunes de les quals s'atribuïx haver ocorregut en la mateixa data, com l'expulsió dels judeus d'Espanya, en 1492.
• La teua B'Av - el dia 15 de Av, "dia de l'Amor", en que es diu que "les donzelles eixien a dansar vestides de blanc a les vinyes, i els mossos les cortejaven baix la lluna plena" (Mishná, Tractat de Ta'anit ("Dejunis"), 4:18). En l'Israel actual, és la data més popular entre les parelles per a celebrar la seua boda.

Vore també

• Calendari hebreu
• Festes judaiques