Sumeri

Sumeri

El sumerio (𒅴𒂠 emeŋanar) va ser la llengua de l'antiga Sumerio, que es va parlar en el sur de Mesopotamia des de per lo manco l'IV mileni a. C. Va ser gradualment reemplaçada pel acadio com a llengua parlada cap a el XIX, pero va continuar en us com a llengua sagrada i d'ocupació científica en Mesopotamia fins a començos de la nostra era. A partir d'eixe moment va entrar en l'oblit fins a el XIX.

No està relacionat en les demés llengües de la zona ya que no és ni semita, ni camita (no és camito-semítica), ni indoeuropea, ni elamo-drávida (grup, este últim, al que pertany la llengua elamita, per eixemple) i es considera, per tant, una llengua aïllada.

La llengua sumerio és la llengua escrita més antiga que es coneix. La seua escritura, que és cridada cuneïforme per la forma de falca dels seus traços, es va amprar més vesprada per a escriure llengües molt diferents com l'acadio, l'ugarítico, l'elamita, etc. També es va adaptar per a algunes llengües indoeuropeas, com l'hitita, que ademés posseïa una escritura pròpia jeroglífica com la dels egipcíacs, encara que independent d'esta última. També el persa aqueménida va adoptar l'escritura cuneïforme.

Durant el tercer mileni a. C., es va desenrollar una simbiosis cultural íntima entre els sumerio i els acadios de parla semítica, que va incloure un bilingüisme generalisat. L'influència entre el sumerio i el acadio (semítico oriental) és evident en totes les àrees, des del préstam lèxic en una escala substancial, fins a la convergència sintàctica, morfològica i fonològica. Açò ha dut als erudits a referir-se a "sumerio i acadio" en l'III mileni a. C. com un Sprachbund o àrea de convergència llingüística.

En el XXI són pocs els experts que estudien este idioma. Existixen cursos en centres d'educació superior com l'Universitat Sant Dámaso, en Madrit, Espanya.

Les etapes d'el Sumerio

el sumerio va ser evolucionant a lo llarc del temps i travessant distintes etapes que els arqueòlecs han intentat classificar. el sumerio arcaic correspon a la primera etapa d'inscripcions, durant el periodo de Jemdet Nasr (Uruk III), al voltant del tercer mileni a. C. Entre els sigles XXX i XX a. C. es varen succeir vàries etapes més, si be, el sumerio va ser debilitant-se poc a poc com a llengua nativa en favor del acadio. Encara que no existix un consens clar entre els investigadors, els texts escrits en posterioritat al segon mileni a. C. solen ser considerats post-sumerio, puix la llengua ya s'hauria extinguit i els texts escrits nos haurien aplegat per mig dels escrigues babilònics, que utilisaven l'escritura cuneïforme d'el sumerio en fins religiosos, científics o lliteraris. Sol considerar-se llavors, de manera aproximada, que la llengua sumerio va desaparéixer en concloure la tercera dinastia d'Ur, l'últim estat sumerio predominant en Mesopotamia, al voltant del 2000 a. C. No obstant, l'impronta que va eixercir va permanéixer entre la classe alta, que ho va mantindre un temps més com a llengua culta i de prestigi, d'una manera similar allatí en l'Edat Mija europea.

Dessiframent

Tablla en escritura cuneïforme.

Henry Rawlinson (1810-1895) va dessifrar l'escritura cuneïforme de Mesopotamia gràcies a l'inscripció de Behistún, una inscripció trilingüe escrita en persa antic, elamita i acadio (de la mateixa manera que la clau per al dessiframent dels jeroglífics egipcíacs va ser la pedra de Rosetta transcrita per Jean François Champollion en 1822). En 1838 va dessifrar la part en persa antic gràcies al seu coneiximent del persa modern i quan en 1843 va recuperar el restant del text, ell i uns atres varen ser capaços de traduir gradualment les seccions en elamita i acadio, escomençant pels 37 signes que havia dessifrat del persa antic.

• Rawlinson va ajudar a preparar les Inscripcions Cuneïformes d'Àsia Occidental (5 vol., 1861–84) per al Museu Britànic. Estos enormes volums de transcripcions de tabllas cuneïformes varen ser la font primària de texts per als primers experts en escritura cuneïforme, i. g., el pare Johann Strassmaier que compiló un Alphabetisches Verzeichnis (silabario cuneïforme) en els anys 1880, pero els volums de Rawlinson contenien poc sumerio perque reproduïxen principalment tabllas del idioma acadio parlat en Nínive i Babilonia.

Ernest de Sarzec (1832-1901) va escomençar a excavar elloc sumerio de Tello (antiga Girsu, capital de l'estat de Lagash) en 1877, i va publicar la primera part de Descobriments en Caldea (Découvertes en Chaldée) en transcripcions de tabllas sumerio en 1884. l'Universitat de Pennsilvània va escomençar a excavar en Sumer, en Nipur, en 1888. Una llista classificada d'ideogramas sumerio per R. Brünnow va aparéixer en 1889. Se li acredita l'haver tractat científicament per primera volta un text bilingüe sumerio-acadio a Paul Haupt (1858-1926), que va publicar Die sumerischen Familiengesetze: in Keilschrift, Transcription und *Übersetzung: nebst ausführlichem Commentar und zahlreichen Excursen: eine assyriologische Studie (Les lleis familiars sumerio) (Leipzig: J. C. Hinrichs, 1879). El desconcertante número i varietat de valors fonètics que podien tindre els signes sumerio varen dur a una desafortunada desviació en la comprensió de la llengua. Un orientaliste radicat en París, Joseph Halevy, defenia des de 1874 que el sumerio era un còdic secret. Els més importants asiriólogos varen estar discutint el tema més d'una década. Inclús el gran Friedrich Delitzsch va acceptar els arguments d'Halevy de 1885 fins a 1897. Delitzsch continuaria en la publicació d'un diccionari i una gramàtica: Sumerisches Glossar i Grundzüge der sumerischen Grammatik, abdós publicats en 1914.

• Arno Poebel, alumne de Delitzsch, publica en 1923 una gramàtica en el mateix nom de la publicada pel seu mestre, Grundzüge der sumerischen Grammatik, que durant 50 anys serà l'obra estàndar per als estudiosos d'el sumerio. La gramàtica de Poebel va ser superada finalment en 1984 quan va aparéixer The Sumerian Language, An Introduction to its History and Grammatical Structure de Marie-Louise Thomsen. La dificultat en la traducció d'el sumerio està molt ben ilustrada en una cita de Miguel Civil de l'Universitat de Chicago en la que es referix a una tablla en la que s'explica cóm fer cervesa:

  Dos intents anteriors, de J. D. Prince en 1919 i M. Witzel en 1938, havien produït resultats prou insatisfactoris. Una llínea que actualment qualsevol estudiant de sumerio de primer any traduïx com «tu eres el que estén la malta torrada en una gran estora (per a gelar)», es va traduir com «tu real productor de la llampada, exaltat funcionari, ¡poderós!» pel primer autor i com «més fort en el Gugbulug(-poció) el gran-visir» pel segon. Dos desenrolls realisats durant els anys 1950 varen permetre una millor comprensió de la lliteratura sumerio. En Chicago, Benno Landsberger estava editant material per al Sumerian Lexicon. En Filadèlfia, on yo havia treballat abans de 1963, Samuel Noah Kramer estava ocupat posant a disposició dels estudiosos tantes tabllas com fora possible de les coleccions de Filadèlfia, Estambul i Jena.

  Landsberger va treballar en la publicació de les importants tabllas bilingües sumerio-acadias del periodo babilònic, que han ajudat molt en el nostre coneiximent del vocabulari. Kramer i Thorkild Jacobsen varen incrementar la nostra comprensió d'el sumerio publicant i traduint texts lliteraris sumerio.

Transcripció o interpretació

la transcripció, en un context cuneïforme, és el procés pel qual un epigrafista realisa un dibuix que mostra els signes en una tablla de fanc o una inscripció en pedra i que es adecua per a la seua publicació o en l'original per a vore si algun signe, especialment els trencats o danyats, podrien ser representats d'una atra forma.

Transliteración

la transliteración és el procés pel que un sumerólogo representa els signes cuneïformes en escritura llatina. Depenent del context un signe cuneïforme pot ser llegit be com un de varis possibles logogramas, cada u dels quals correspon a una paraula en la llengua parlada sumerio, be com sílaba fonètica (V, VC, CV o CVC) o be com un determinatiu (marcador de la categoria semàntica, com en el cas de treballs o llocs). Alguns logogramas sumerio s'escrivien en varis signes cuneïformes. Estos logogramas es diuen diri, pelogograma 'diri' que s'escriu en els signes SI i A. La transliteración d'una tablla mostrarà solament elogograma, com la paraula 'diri', pero no els components separats del signe.

Classificació

És una llengua aglutinant, lo que vol dir que les paraules poden formar-se a pur d'una série de sufixs més o menys distinguibles i més o menys separables. És una llengua parcialment ergativa. S'ha intentat infructuosament relacionar filogenéticamente el sumerio en casi qualsevol atra llengua aglutinant coneguda. En particular en les llengües aglutinants de l'antic Orient Mig i el Caucas. Eixemples de relacions sugerides inclouen a les llengües hurrito-urartianas, les llengües alarodianas, el vasc, les llengües drávidas (vore llengües elamo-drávidas), les llengües munda (Igor M. Diakonoff), les llengües uralo-altaiques com l'hongarés (Miklos Erdy) i les llengües tibetà-birmanes (Jan Braun). Més credibilitat es dona a l'inclusió en les superfamilias nostrática i dene-caucasiana.

Descripció llingüística

Fonologia

L'inventari consonàntic d'el sumerio ve dau per:

CONSONANTS	Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar	Llavi- velar	Laringal
Plosivas	p  b	t  d		k  g	(gʷ)¹
Nassals	m	n		ŋ²
Fricatives		s  z	š			h
Africada		ṙ³
Aproximantes		r, l

¹ Els texts sumerio mostren alternances entre b i g en certs contexts, per lo que alguns autors proponen que existia un fonema labiovelar /(gʷ)/ que era representat o be per b o g, la seua existència com a fonema no està clara.

² Este signe identificat inicialment com una oclusiva velar va resultar ser una nassal velar /ŋ/, per lo que també s'opta per escriure-ho en el grafema g̃ per tradició.

³ La realisació fonètica d'este fonema no està clara; se li ha representat com dr, dʳ o ř. Recentment s'ha propost que correspon a una africada /ʦʰ/. L'inventari vocàlic consta de quatre unitats distintives denotades com /i, i, a, o/. No sembla haver diferències en la cantitat vocàlica, a diferència de lo que succeïx en acadio.

Gramàtica

el sumerio posseïx una distinció entre el gènero animat i inanimado. És una llengua parcialment ergativa, és dir, es comporta com ergativa en alguns contexts i com llengua nominatiu-acusativa (com l'espanyol) en uns atres. En una llengua ergativa el subjecte d'una frase en objecte directe (verps transitius) està en el cridat cas ergatiu, que en sumerio està marcat en el sufix -i. El subjecte d'un verp intransitiu i l'objecte directe d'un verp transitiu estan en el cas absolutiu, que en sumerio i la majoria de les llengües ergatives no ve marcat per sufix. Eixemple:

lugal-i i2 mu-du3	lugal ba-gen
El rei va construir la casa.	El rei va ser.

Existix un gran número de casos: nominatiu, ergatiu, genitiu, datiu, locatiu, comitatiu, ecuatiu ("igual, com"), terminatiu ("a"), ablatiu ("de"), etc. La llista varia alguna cosa segons les gramàtiques. Una atra característica d'el sumerio és el gran número d'homòfons (paraules que sonen igual, pero posseïxen significats distints) - o potser pseudohomófonos ya que poguera haver diferències en la pronunciació de les que no tingam notícies. Els diferents homòfons i els diferents signes cuneïformes que els indiquen estan marcats en números per convenció, en els números 2 i 3 substituïts per accents agut (´) i greu (') respectivament. Per eixemple, du = "anar", du₃ = dù = construir.

Verps

el sumerio es comporta com a llengua nominativa-acusativa per eixemple en la 1.ª i 2.ª persona del temps present-futur del incompletiu (conjugació coneguda també com maruu), pero com ergativa en casi tots els demés casos. Comportaments similars es troben en una série de llengües no relacionades. Eixemple:

i3-du-un (<< i3-du-en)	i2 i3-du3-un (<< i3-du3-en)
Yo aniré.	Yo construiré la casa.

Es pot vore el contrast en la 3.ª persona del passat més dalt. S'ha aplegat a dir que la llengua posseïx dos temps (passat i present-futur), pero actualment es descriuen com a aspecte completiu i incompletiu. El verp sumerio té dos conjugacions, la transitiva i la intransitiva, i (per als acadiohablantes) va tindre dos aspectes, cridats hamtu i maru, d'acort en aquells noms donats en llistes lexicogràfiques acadias de sumerio; estos aspectes verbals fan referència, provablement, al grau de "completitud" de l'acció verbal (hamtu: acabada, perfectiva; maru: inacabada, imperfectiva), alguna cosa que va deure cridar l'atenció dels escrigues acadios, els qui arrepleguen en les seues traduccions, junt a les formes verbals, l'aspecte hamtu o maru del verp concret. Les terminacions verbals són:

1.ª persona, sing., intransitiu, -en

1.ª persona, pl., intransitiu, -en-dè-en

2.ª persona, pl., intransitiu, -en-zè-en

Morfologia nominal

Les paraules sumerio estan constituïdes normalment per una raïl d'una o dos sílabes, encara que també poden existir paraules de tres sílabes. Existixen una série de marcadors que poden adherir-se a la raïl, i segons un cert orde. De manera orientatiu, l'orde pel que els marcadors s'afigen al sustantiu és el que seguix: substantiu-adjectiu-número-genitiu-relatiu-possessiu-plural-cas. Es ejemplifica dit orde en la següent transliteración:

/vaig donarŋanar gal-gal-ŋo-ne-ra/

“Deu gran (repetit) – el meu – plural – datiu”

La transliteración del cuneïforme, la traducció aproximada del qual a un orde llògic en espanyol podria resultar “per als meus grans deus”, ve a representar l'orde en el que s'afigen les morfemes a la raïl nominal. Com podem comprovar l'orde en este cas és substantiu-adjectiu-adjectiu-possessiu-plural-cas. Seguint en els marcadors nominals, es considera que el marcador del plural és -(i)ne per als sustantius de gènero humà, mentres que els sustantius no humans no es marquen en plural. No obstant, no està clar que siga l'únic procediment per a la formació del plural, ya que existixen atres métodos tals com la repetició, l'ocupació de paraules que el seu referent és un grup (“varis”) o per mig de complements verbals. Sobre els marcadors del cas, d'acort en la Cuneiform Digitalibrary Initiative de l'Universitat d'Oxford, les transliteraciones fan us per lo general de Ø (absolutiu), -i (ergatiu), -i (adlatiu), -ak (genitiu), -gin (ecuatiu), -ra (datiu), -eixe (directiu), -dona (comitatiu), -a (locatiu), -ta (ablatiu). Els pronoms personals atestats en llengua sumerio són ŋa-i per a la primera persona del singular, za-i per a la segona persona del plural, a-ne/ i-ne per a la tercera persona del singular humà i a/i-ne-ne per a la tercera persona del plural humà. Aixina mateix, els possessius atestats són -ŋo en la primera persona del singular, -zu en la segona persona del singular, -(a)n(i) en la tercera persona del singular humà i -b(i) en la tercera persona del singular no humà. El possessiu per a la primera persona del plural és -em, per a la segona del plural és zu-ne-ne i per a la tercera -(a)-ne-ne. No obstant, dites transliteraciones cal prendre-les en cautela, estan basades en els texts que varen transmetre els escrigues babilònics, que ya no eren parlants natius d'el sumerio.

Lèxic

El primer diccionari de sumerio es va escomençar a elaborar pel Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat de Pennsilvània en els anys setanta d'el XX, partint dels treballs d'Ake Sjoberg. El britànic Steve Tinney va començar a colaborar en el proyecte del diccionari en 1991 i després ho va dirigir; l'equip es va completar en Tonia Sharlach i Phil Jones.

Evolució del sistema d'escritura

Erro al crear miniatura:

Silabario cuneïforme sumerio-acadio, utilisat pels primers governants acadios.

el sumerio va ser un dels primers idiomes que va passar a ser escrit. El sistema amprat per a fixar l'idioma sumerio ha segut denominat “cuneïforme”, per la forma dels signes que sobre tabllas d'argila humida es tallaven, en forma de falca. En les primeres etapes de l'escritura sumerio es varen utilisar pictogrames, signes visibles que expressen un significat sense estar convencionalment associats en una forma llingüística. Representen esquemáticamente un símbol, un objecte real o una figura. Un eixemple d'esta etapa la trobem en la tablla de Kish. No obstant, en el temps, l'escritura cuneïforme d'el sumerio va ser donant entrada a signes més alluntats d'aquells pictogrames. Des d'al voltant del 2600 a. C., els logogramas varen ser generalisant-se, donant forma a l'escritura cuneïforme. El cuneïforme arcaic va conviure, en qualsevol cas, en les formes prèvies del pre-cuneïforme. Alguns investigadors com Rosengarten (1967) han enumerat 468 signes utilisats en sumerio pre-sargónico de Lagash. Quan els parlants de sumerio varen desaparéixer entorn al 1900 a. C., el seu llenguage va continuar sent cultivat pels acadios. Inclús quan els parlants natius de sumerio varen disminuir, el sumerio va seguir utilisant-se com a mig d'expressió culta i lliterària. En definitiva, el sumerio va sobreviure el decliu de la població sumerio, i encara que es va estendre l'us de la llengua acadia, el sumerio va continuar durant sigles sent recordat com a llengua escrita.

Adaptació dels acadios

Els primers intents dels acadios per escriure la seua llengua en el cuneïforme sumerio, daten de mitan del tercer mileni. No obstant, el acadio és una llengua diferent d'el sumerio, sense relació alguna, per lo que les transcripcions d'acadio en cuneïforme sumerio varen estar subjectes, òbviament, a importants transformacions i varen provocar canvis en el sistema d'escritura. Estos canvis es traduïxen en una variació de les freqüències relatives d'aparició dels distints tipos de signes entre els texts sumerio i acadios. Per eixemple, del primer al segon, la freqüència de logogramas disminuïx i la de silabogramas aumenta. Estos canvis introduïts en la nova escritura semblen estar relacionats en l'eficiència de l'estructura llingüística. L'increment de silabogramas introduïx un factor important en térmens d'eficiència llingüística. Açò és, un sistema de signes en el que els sons són independents del significat front a un atre que els elements són solament diferenciables pel significat. La reducció, per lo tant, de signes en circulació és notable, i permet per mig de la combinació dels signes representar qualsevol paraula, generant un nou nivell d'abstracció llingüística. No obstant, els acadios varen adoptar la majoria dels logogramas sumerio i varen seguir utilisant-els. L'aument en l'utilisació de silabogramas per part dels acadios és explicable també com a conseqüència de l'estructura silàbica del acadio, per a la qual els silabogramas sumerio haurien resultat insuficients. Finalment, els silabogramas varen ser desenrollats per a representar sílabes en més d'un signe (ša-du-o, "montanya"), i es varen utilisar com a complements dels logogramas, indicant la seua pròpia pronunciació o forma. En definitiva, logogramas, determinatius i silabogramas varen ser adaptats pels acadios. Els logogramas varen ser els primers en adaptar-se al sistema acadio. Va consistir en associar els signes cuneïformes a les paraules acadias equivalents de les sumerio. Per una atra part, els determinatius varen ser utilisats en més freqüència pels acadios. En part perque els sumerio solament tenien determinatius de noms. Els acadios, varen desenrollar un sistema de determinatius fonètics, que varen servir per a aportar un sò específic associat a un significat, per eixemple, en verps. Açò va permetre desambiguar logogramas sumerio. Finalment, els signes silàbics varen ser adaptats com a tal. Ya que els signes silàbics sumerio indicaven consonant i vocal, estos varen ser presos pel acadio invariablement. No obstant, ya que l'inventari sumerio era insuficient per a representar l'estructura silàbica del acadio, nous silabogramas varen ser creats per mig de l'adició de valors sonors.

Text d'eixemple

Inscripció d'Entemena de Lagaš

Vore també: Entemena

Este text va ser inscrit en un chicotet con d'argila al voltant del 2400 a. C. Relata el començ d'una guerra entre les ciutats-estat de Lagaš i Umma durant l'III Periodo Dinàstic Primerenc, un dels primers conflictes fronteriços registrats.

Erro al crear miniatura:

Con d'Enmetena, rei de Lagash, Sala 236 Referència AO 3004, Museu delouvre.

I.1–7	Plantilla:Script/Cuneiform
	den-l2 lugal kur-kur-ra ab-ba vaig donarŋanar-vaig donarŋanar-re2-ne-ke4 inim gi-na-ni-ta dnin-ŋanar2-el seu dšllaura2-bi ki i-ne-sur
	Enl, rei de totes les terres, pare de tots els deus, pel seu ferm mandat, va fixar la frontera entre Ningirsu i Šllaura.
8–12	Plantilla:Script/Cuneiform
	em-silim lugal kiški-ke4 inim dištaran-na-ta iš2 gana2 be2-ra ki-ba na bi2-ru2
	Mesilim, rei de Kiš, per orde d'Ištaran, va medir el camp i va colocar una estela allí.
13–17	Plantilla:Script/Cuneiform
	oš ensi2 ummaki-ke4 nam inim-ma diri-diri-ši3 i-ak
	Ush, governant d'Umma, va actuar de manera indescriptible.
18–21	Plantilla:Script/Cuneiform
	na-ru2-a-bi i3-pad edin lagaški-ši3 i3-ŋen
	Va arrancar eixa estela i va marchar cap a la planura de Lagaš.
22–27	Plantilla:Script/Cuneiform
	dnin-ŋanar2-el seu ur-sag den-l2-la2-ke4 inim si-sa2-ni-ta ummaki-dona dam-ḫa-ra i-dona-ak
	Ningirsu, guerrer d'Enl, a la seua justa orde, va fer la guerra en Umma.
28–31	Plantilla:Script/Cuneiform
	inim den-l2-la2-ta sa šo4 gal bi2-šo4 SAḪAR. DU6. TAKA4-bi eden-na ki ba-ni-us2-us2
	A l'orde d'Enl, va tirar la seua gran ret de batalla sobre ell i li va amontonar túmulos en la planura.
32–38	Plantilla:Script/Cuneiform
	i2-an-na-tum2 ensi2 lagaški pa-bil3-ga en-fica-na ensi2 lagaški-ka-ke4
	Eannatum, governant de Lagash, tio d'Entemena, governant de Lagaš,
39–42	Plantilla:Script/Cuneiform
	en-a2-kali ensi2 ummaki-dona ki i-dona-sur
	va arreglar la frontera en Enakale, governant d'Umma.

Vore també

• Gilgamesh
• Lliteratura sumerio
• Sumerio
• Mesopotamia
• Escritura cuneïforme
• Imperi acadio

Bibliografia

• Jiménez Zamudio, Rafael. (2017) Nova Gramàtica de la Llengua Sumerio: Gramàtica en eixercicis transliterados i en cuneïforme. Signario i Glossari. És el manual més complet en espanyol.
• Torrecilla, Mercedes. (2004) Investigació sobre la llengua i l'escritura sumerio del periodo presargónico de Lagas ISBN 84-8454-377-3
• F. D'Agostino, G. Spada, A. Greco, A. Bramanti. (2019) Sumeri. ISBN 978-88-203-8073-1
• Edzard, Dietz Otto. (2003) Sumerian Grammar. Provablement la gramàtica de referència en l'actualitat.
• Florian Coulmas, The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems (Cambridge, 1996)
• Florian Coulmas, The Writing Systems of the World (Cambridge, 1991)
• Hayes, John L. (2000) A Manual of Sumerian Grammar and Texts.
• Michalowski, Piotr (2004). «2. Sumerian», R. D. Woodard (ed.). The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, Cambridge University Press. ISBN ISBN 0 521 56256 2.

• Rubio, Gonzalo (2007), "Sumerian Morphology". In Morphologies of Àsia and Africa, vol. 2, pp. 1327-1379. Edited by Alan S. Kaye. Eisenbrauns, Winona Lake, IN, ISBN = 1-57506-109-0.
• Thomsen, Marie-Louise. (2001). The Sumerian Language: An Introduction to Its History and Grammatical Structure.
• Volk, Konrad. (1997) A Sumerian Reader.

Enllaços externs

• Sumerian Language Page
• Pennsylvania Sumerian Dictionary (EPSD)
• Diccionari de l'Idioma Sumerio
• d'Estudiants de la Llengua Sumerio. Grup d'Estudi per a hispanoparlantes.
• Life and Death of the Sumerian Language in Comparative Perspective per Piotr Michalowski
• Zólyomi Gábor: [1] (PDF)
• Cale Johnson: [2] (PDF)
• Jarle Ebeling (PDF)
• Graham Cunningham (PDF)
• Llengua sumerio artícul en la Encyclopedia Britannica de 1911