Cas absolutiu

L'absolutiu és un cas gramatical característic de les llengües ergatives, que servix per a marcar tant el subjecte dels verps intransitius com l'objecte dels verps transitius. Contrasta en el cas ergatiu, que marca el subjecte dels verps transitius.

Eixemples

Per eixemple, en vasc el sustantiu mutil ("chicon") pren la desinència absolutiva singular -a com a subjecte de l'oració intransitiva:

mutila etorri dona ('el chicon ha vingut')

Pel contrari, com a objecte de l'oració transitiva, el subjecte du la terminació ergativa singular -ak:

Irakasleak mutila ikusi du ('el mestre ha vist el chicon')

No cal confondre este cas en el absolutiu plural, que també s'expressa per -ak:

mutilak etorri dira ('els chicons han vingut)

No obstant, és molt comú no entendre per qué 'el chicon' o 'el mestre' no són un subjecte prototípico en vasc i això es deu a la traducció, ya que sí ho són en espanyol. Si prenem la sintaxis del vasc i traduïm la clàusula reformulada en la de l'espanyol perdem el significat original. La traducció lliteral seria 'sobre el chicon, ha vingut / sobre el mestre, ha vist el chicon'.

Atres usos

En náhuatl s'ha usat tradicionalment el terme "absolutiu" per a la forma absolutiva no posseïda del nom. Esta forma absolutiva no té res a vore en la ergatividad, sino en l'oposició posseït/no-posseït dels noms. En náhuatl la forma base del sufix d'absolutiu és -tl (existint com alomorfos condicionats -tli, -itl i -li).

Per extensió les marques d'atres llengües utoaztecas derivades del proto-utoazteca -ta es diuen absolutius, encara que en algunes llengües este sufix siga realment marca de cas acusatiu i deriva d'un absolutiu original la funció del qual és difícil de precisar.