Garamantes
Els garamantes (provablement del bereber igherman 'ciutats')[1] varen ser un antic poble sedentari d'Àfrica del Nort que va desenrollar complexos sistemes d'irrigació i va fundar un pròsper regne bereber en l'actual regió libia del Fezán. Varen ser un important poder local entre el VI i el VIII d. C.
Provablement siguen els antecessors de les ètnia tuareg i tubu.[2]
Característiques generals de la cultura garamante
Existixen pocs texts antics sobre els garamantes. Inclús el seu nom, garamantes, va ser donat pels grecs i adoptat despuix pels romans. Les senyes disponibles provenen principalment de fonts gregues i romanes i d'excavacions arqueològiques en l'àrea, en la qual existixen encara grans zones sense excavar. Una atra font d'informació són els abundants petroglifos, que mostren escenes anteriors al sorgiment del regne.
En la década de 1960, els arqueòlecs varen excavar part de Garama, la capital dels garamantes, corresponent a la moderna Germa, situada a uns 150 km a l'oest de Sabha. En l'Antiguetat, una ruta caravanera passava pel oasis de Germa en direcció al d'Awjila, distant 20 jornades de viage.[3] Les investigacions actuals indiquen que els garamantes es distribuïen en huit grans ciutats, de les que solament s'han investigat tres, ademés d'ocupar un gran número d'assentaments menors. Garama va deure albergar uns 4000 habitants, més atres 6000 distribuïts en poblats depenents dins d'un radi de 5 km.
Els garamantes eren grangers i mercaders. La seua dieta consistia en raïms, figues, ordi i blat. Comerciaven en blat, sal i esclaus per a importar vi i oli d'oliva, llànties d'oli i ceràmica de taula romana. Segons Estrabón i Plinio el Vell, tenien pedreres d'amazonita en la cordillera del Tibesti. Els garamantes eren molt civilisats; vivien en viles grans fortificades i treballaven com a agricultors en els oasis. Eren un Estat organisat en ciutats i pobles, un idioma escrit i tecnologies alvançades. Varen ser pioners en establir oasis i obrir rutes de comerç pel Sahara. El descobriment del professor Fabrizio Mori de la "Mòmia negra" en Uan Muhuggiag sugerix que va deure haver una llarga tradició de momificació en la regió.
Restants arqueològics
Les ruïnes inclouen numeroses tombes, fortes i cementeris. Els garamantes varen construir una ret de túnels subterràneus, cridats foggara pels bereberes, per a accedir al aigua fòssil situada baix la capa calcàrea baix l'arena del desert. La data d'estos foggara és discutida; apareixen entre 200 a. C. i 200 d. C. i permaneixen en us fins a per lo manco el VII i potser despuix. La ret va permetre que l'agricultura florira mantinguda per mig d'un sistema d'esclavitut.
Referències
- ↑ Diccionari interdialectal norafricà
- ↑ Cortés López, 2009, p. 130.
- ↑ Carlos, Schrader (1979). «Lliure IV, 183», Heródoto. Història. Llibres III-IV, Madrit: Gredos, p. 454, nota 623. ISBN 84-249-3525-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garamantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.