Anar al contingut

Germa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Germa
Ruïnes de la ciutat.

Germa, coneguda en l'antiguetat com Garama, és un jaciment arqueològic en Líbia i va ser la capital dels garamantes.

Els Garamantes varen ser un poble bereber en Fezán en el noreste del Sahara (actual Líbia), originaris de la regió del Tibesti, del Sahara. El poder garamantiano va terminar durant els sigles II i III, a sovint en conflicte en l'Imperi romà cap al nort. Els Garamantes varen fer razies a través de frontera africana de Roma, el Llimes Tripolitanus, i es retiraven a la seguritat del desert. No obstant, en 203 l'emperador romà Septimio Sever va llançar una campanya en el Sahara, capturant Garama, pero ho va abandonar poc despuix.[1]

Va ser conquistada per Uqba ibn Nafi en 49 AH (c. 669).[2]

Més recentment, s'han realisat treballs arqueològics en Germa en el Proyecte Fazzan del professor David Mattingly, que ha continuat el treball de Charles Daniels i Mohammed Ayoub. El Proyecte Fazzan va al segon dels 4 volums prevists basats en el seu treball.

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ Birley, Anthony. Septimius Severus, the African emperor. (2000), p. 153
  2. ↑ Salem Mohammed ez Zawam, "Mu’jam al Amakin al Jughrafiya fi Líbia", Donar wa Maktabat ash Sha’b, Misratah, 2005, p.51.


Referències