Història de Càdis

Estàtua de bronze d'un emperador divinizado (Museu de Càdis).

La historia de Cádiz és la pròpia d'una ciutat marcada per la seua estratègica situació militar i comercial, a cavall entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrànea. Este assentament fenicio de fundació tiria; Gádir (< fenicia 𐤂𐤃𐤓(𐤀), (ʾ)gdr, recint murado), un dels més antics d'occident, va ser una ciutat bolcada al mar i al comerç. D'ella va partir Aníbal per a la conquista d'Itàlia i el propi Juliol César li va concedir el títul de civitas federata al Senat romà. La ciutat alcança una gran prosperitat en l'época romana, es construïxen amfiteatres, aqüeductes i es convertix en la segona ciutat més poblada de l'Imperi durant un breu periodo. Durant esta época vivien en la ciutat més de cinccents équites (una casta de ciutadans notables), rivalizando en Pàdua i la mateixa Roma.

Durant les [[crisis del sigle III|crisis de el III]] del Imperi romà, la mateixa caiguda d'este i les conquistes visigodas, la ciutat entra en un decliu important; entrant en una época obscura i perdent la capitalitat de província i la seua importància comercial i estratègica. L'afonada de les rets comercials de l'Imperi, tan necessàries per a Gades com para qualsevol ciutat important, va fer la major part. L'estil de gran ciutat oberta de l'antiguetat va donar pas llentament a una ciutat amurallada més menuda, d'estil comú en l'Edat Mija. Desesperats per la necessitat econòmica, molts d'estos antics habitants de Gades, es varen vore forçats a renunciar drets bàsics per a rebre protecció dels grans terratinent i partir a pobles de l'interior; per eixemple a Agarrat Caesarina Augusta.

La ciutat és conquistada pels bizantino en l'any 522, reconquistada pels visigodos en el 620 i conquistada per les tropes de Tariq Ibn Ziyad en el 711, en la batalla del Guadalete. Durant eixa época és demolida l'estàtua d'Hércules, en el temple de Hércules.

La reconquista de Càdis s'engloba en la reconquista del Guadalquivir (1243-1262), incorporant-se en 1264 a la corona de Castella. No és fins a la Reconquista quan s'instaura en la baïa de Càdis les drassanes reals de la Corona de Castella i el començ de l'era dels descobriments quan resorgix la ciutat en gran impuls.

Dels seus ports varen partir numerosos descobridors, com Cristóbal Colón o Álvar Núñez Cap de Vaca, i conquistadors en l'época colonial lo que la va enriquir i va possibilitar, sigles despuix, la creació d'una societat burguesa gaditana, lliberal i revolucionària. Com a ciutat que va tindre el monopoli comercial en Amèrica, sèu de la Casa de Contractació i Flota d'Índies, va ser escenari de numeroses batalles navals i de la creació de la primera constitució espanyola.

En decadència, despuix de la seua implicació en la Guerra de l'Independència i afonada despuix de la pèrdua de Cuba, la ciutat no ha parat de créixer, si ben no ha recuperat la seua importància en l'àmbit nacional.

Les primeres muralles construïdes durant l'época fenicia daten d'al voltant de el IX Estaven fetes de pedra i fanc, contaven en torres de vigilància ubicades per a protegir la ciutat. A lo llarc dels anys varen ser modificades.

Els primers canals d'aigua varen ser construïts durant l'época romana, al voltant de el I Estaven construïts en pedra i permetien distribuir l'aigua a lo llarc de la ciutat per a us domèstic i atres fins. Eren construïdes en pedra i tenien disseny ornamental. Estes fonts solien tindre una estructura central en múltiples eixides d'aigua que fluïen feya conques o piles on la gent podia obtindre aigua. Algunes fonts també estaven decorades en estructures o relleus per a embellir l'entorn urbà.

Senyes arqueològiques

Castell de Sancti Petri vist des de Chiclana de la Frontera (Càdis). En este lloc es trobava el Temple de Hércules Melkart.

Vore també: Museu de Càdis

El subsol gadità és ric en jaciments arqueològics, estant alguns d'ells immersos en la mateixa ciutat i disponibles per al públic. A on s'inicie una obra que afecte al substrat és provable que quede demorada per mesos o anys, pels tasts arqueològics. És interessant mencionar alguns fets actuals que afecten a l'arqueologia en la ciutat:

• En les obres del Teatre Estable de Títaros de la Tia Norica, han descobert un mur fenicio de el VIII Este descobriment confirma la presència d'un assentament fenicio en la ciutat fa casi tres mil anys. S'han descoberts diversos objectes d'us quotidià.
• En les obres del AVE, al seu pas per Port Real, s'han trobat restants de lo que podria haver segut part de la Via Augusta, la que unia l'antiga Gades en Roma.
• En les obres inicials del Teatre Còmic s'han descobert nivells califales, imperials romans, republicans, púnicos i fenicios, datats a lo manco en el II

En extracte: una factoria de salazón en pati porticado, construccions civils en sol nivellat i mosaics. Murs fenicios i púnicos de construccions interiors i exteriors, sent el lloc en major antiguetat localisat en la ciutat. L'excavació no ha terminat i corre risc de paralisar-se per interés del constructor (Ajuntament de Càdis) de començar la construcció de l'edifici.

• En les obres d'edificació de l'edifici de la Seguritat Social en l'avinguda Amílcar Barca es varen trobar entre atres restants una punta de flecha de sílex (deixant com a possibilitat clara la presència humana en la zona durant el paleolític) i una estatuilla d'Hércules de l'época romana.
• És interessant visitar el Museu Arqueològic Provincial en la plaça Mina a on es troben entre atres restants arqueològics dos sarcòfecs fenicios (trobats respectivament en la Necròpolis de la Punta de la Vaca i en el cantó de la calle Parlament en la calle Dama de Càdis).

• També es té documentat els restants de la necròpolis de la Punta de la Vaca, en el Museu de Càdis. Un apunt interessant són els restants de necròpolis infantilés trobats per la ciutat i la comarca. L'objecte de les mateixes és discutit.
• En la fonamentació de l'antic teatre Andalusia (cantó calle Sacrament en carrer Barrié) es troben restants d'una antiga factoria de garum i uns atres salazones, i visitable en l'actualitat.
• En la plaça Asdrúbal es mostra actualment partix de l'aqüeducte romà treballat en pedra ostionera.
• En cada aparcament que s'ha construït baix terra s'han trobat numerosos restants algunes voltes pendents de classificació.
• Digne també de consideració són els numerosos derelictes en les aigües gaditanes que cobrixen des de l'Antiguetat fins a l'época de la batalla de Trafalgar.
• En el barri del Pópulo, junt a la catedral vella de Càdis, es va trobar en 1981 el Teatre Romà de Gadir, sense que s'haja excavat en la seua totalitat.
• Necròpolis de Gadir

Protohistòria

Illes Gadeiras, fa 2000-3000 anys. La llínea celest representa el contorn de costa actual.

Mapa de les principals rutes comercials usades pels fenicios.

Archiu:Anthropoid sarcophagus discovered at Cadiz - Project Gutenberg eText 15052.png

Dibuix del sarcòfec fenicio que es guarda en el Museu Històric de la ciutat.

Fundació de Càdis

Artícul principal → Fenicia.

Vore també: Temple de Hércules Gadità

La tradició clàssica situa la fundació de Càdis huitanta anys despuix de la guerra de Troya. Això situa la fundació entre els sigles XIII i XI (i segons els càlculs de Tito Livio i Veleyo Patérculo en els anys 1100 a. C.); lo que la convertix en la ciutat d'Occident de la fundació de la qual es tenen referències més antigueshistoria de CádizDonya Blanca, situat en l'actual terme municipal d'El Port de Santa María i el del cerro del Castell, en Chiclana. També se li associa al nom de Tarsis, la capital del regne de Tartesos. Aixina ho va fer, en el seu Gádir, el poeta romà Rufo Festo Avieno en el IV quan podria referir-se a ella com la "illa entre dos rius".

Fundada per navegants fenicios de Tir, va ser establida en el nom de Gádir (en alfabet fenicio 𐤂𐤃𐤓(𐤀), (ʾ)gdr), sobre lo que antany era un chicotet archipèlec (format per les illes: Eritea, Antípolis i Cotinusa) i en l'actualitat el conjunt de Càdis i Sant Fernando, per a explotar les riques rutes atlàntiques del estany, del coure i el mercat tartésico-turdetano. Va ser coneguda pels grecs com τὰ Γάδειρα, Gádeira i pels romans com Gades; d'a on ve el gentilici gadità. Com casi tots els historiadors que han tractat d'investigar sobre la fundació de Càdis, nos presenten la llegenda d'Hércules vencent al jagant Gerión de tres caps, fill de Calírroe i de Crisaor (el home de la falkata d'or), que vivia en l'illa Eritea. Segons Plinio el Vell, era denominada Eritea degut a que els tirios primitius, antepassats dels cartagineses, dien haver vingut de la mar Éritro o mar Rojo.

Segons Timeo de Tauromenio l'illa major es dia Cotinusa, a on abundaven els olivares. Els romans varen assimilar Eritea en Tartessos (Plinio el Vell menciona un text que també menciona Heródoto en a on diu que Argantonio va viure 80 anys en Gades, vore mapa romà d'avall); els cartagineses Gádir, paraula que segons la llengua púnica vol dir «lloc cercat».

Es desconeix la situació exacta en a on es va fundar la ciutat. La majoria dels arqueòlecs recolzen la tesis de que la ciutat es va fundar en l'illa de Eritea en algun emplaçament pròxim als llocs citats pels autors clàssics.

En la tercera expedició varen fundar Gadeira, i varen alçar el santuari en la part oriental de l'illa, i la ciutat en l'occidental.

Estrabón, Geographiká, III,5,5.

Segons atres tesis, es va construir en lo que hui és el Castell de Donya Blanca, deixant lo que hui és Càdis com a recint sagrat i la seua posterior utilisació com a caixco urbà als sigles VII i vaig vore.

Molt possiblement, el primer caixco antic de la ciutat es trobava en l'illa d'Eritea. S'ha trobat una factoria de salazones en lo que seria la vora de Eritea en el canal que separava les dos illes, hui dia enterrat baix la ciutat i denominat «Caleta-Baïa». Possiblement era la desembocadura del Guadalete millons d'anys abans, durant les glaciacions, quan el nivell de les aigües estava molt baix.

La ciutat contava en diversos temples i santuaris dedicats a Melkart. El més important de tots va ser conegut en l'antiguetat com el santuari de Hércules o Herakleión situat en lo que actualment és l'illot de Sancti Petri. Aparte de servir de cult, provablement es favorien numerosos acorts comercials posant a la respectiva deidad com a testic. Segons lo que conta Silius Italicus en el I,

Els sacerdots, que són els únics que tenen el honor de penetrar en el santuari, han tancat la seua entrada a les dònes i cuiden d'alluntar d'ell als porcs. Duen davant l'altar vestits d'un sol color; el lli cobrix els seus membres; una cinta pelusíaca lluïx en els seus temporals. Per lo general, quan oferixen incens cúbrense en un vestit talar, i quan immolen víctimes dita vestimenta va brodada de púrpura, segons vella costum; duen els peus descalzos i el cap pelat, i guarden celibat. En els altars ardix un fòc que no ha d'apagar-se mai. Image alguna ni estàtua dels deus omplin en els seus majestades divines el sant lloc, ni els infunden sacre respecte.

Segons conte Cicerón varis sigles despuix, (Cic. Balb. 43), la ciutat contava en un temple en cult a Moloch en el que es feyen sacrificis humans, possiblement el molk. La ciutat contava també en altars per a la pobrea, les arts, els sacrificis a Menesteo, la veneració a Temístocles i atres héroes i semidioses. Filóstrato menciona que hi havia un altar dedicat a la vellea en el que oferien servicis ademés d'un cult especial a la mort, en el que es dia que si les marees eren altes les ànimes dels malalts moribunts no morien.

Des de la seua fundació va ser metròpoli de les ciutats i factorias fenicias atlàntiques i durant l'ascensió de Cartago. A la mort del rei Argantonio (Home d'argent), rei de Tartessos, soci comercial i aliat dels focenses, cap a 530 a. C., esclata una guerra entre els fenicios i els tartesios. Les causes d'esta guerra són provablement el que els tartesios aspiraven potser a sacsar-se la tutela comercial establida pels fenicios de Gadir o potser donar eixida al comerç dels metals, interromput per la pressió asiria sobre les ciutats de l'extrem oriental del Mediterràneu. Gadir va demanar ajuda a Cartago davant la major pressió que eixercien els tartesios lo que va desembocar en les guerres helé-púnicas.

Vore també

Artícul principal → .

• Història de la Província de Càdis
• Columnes de Hércules
• Hannón el Navegant
• Circumnavegació fenicia d'Àfrica

Notes i referències

Bibliografia

• Livio, Tito (1990/1997). Història de Roma des de la seua fundació, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1428-8.
• Busts Rodríguez (1995). Càdis en el sistema atlàntic. La ciutat, els seus comerciants i l'activitat mercantil (1650-1830), Càdis: Universitat de Càdis.
• Busts Rodríguez (1996). Els comerciants de la carrera d'Índies en el Càdis de el XVIII (1713-1775), Càdis: Universitat de Càdis.
• Car Cancela, Diego (1987). La Segona república en Càdis: eleccions i partits polítics, Càdis: Diputació provincial de Càdis.
• Chic, G. (1979). Gades i la desembocadura del Guadalquivir.
• Fernández Regna, Javier (2001). La ciutat insular, Càdis.
• Gavala, J. (1959-1992). La Geologia de la Costa i Baïa de Càdis i el poema "Ora Marítima", de Avieno, Madrit: Institut Geològic i Miner d'Espanya - Càdis: Diputació Provincial de Càdis.
• (2016).Anuari d'Estudis Americans.73(2)

689-721.ISSN 0210-5810.Consultat el 9 de decembre de 2016.

• Millán Chivite. Càdis, XX. del Càdis afonat al Càdis que resorgix VOL. IV., Càdis.
• Payán Sotomayor (2001). El parla de Càdis, Càdis: Ed. Quorum.

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales sobre el Història de Càdis.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Càdis.