Anar al contingut

Guadalete

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Guadalete (desambiguació).


El Guadalete és un riu del sur d'Espanya, pertanyent a l'alvertent atlàntic d'Andalusia. Naix al nort de la serra de Grazalema (en el peñón Gran[1]) i desemboca en El Port de Santa María, en la baïa de Càdis. Transcorre principalment per la província de Càdis i en part per la de Sevilla. El Guadalete, els seus afluents i la seua conca abastixen d'aigua de rec a una extensa vega i és també la font d'aigua potable d'aproximadament un milló de persones.[2] Els seus dos afluents més importants són el Guadalporcún, que drena el nort de la conca i el Majaceite, que du les aigües de la conca meridional.

Fins a mediats del XX era navegable per a chicotetes embarcacions fins a Jerez de la Frontera. Hui en dia la seua desembocadura és el port fluvial del Port de Santa María. En época romana es va realisar la modificació de la desembocadura del riu per a que discorreguera cap al Portus Gaditanus,[3]actual El Port de Santa María, quedant el caixer anterior abandonat (riu Sant Pedro). És un dels rius «anguleros» d'Andalusia. És responsable de l'aporte de sediment que han creat les costes de la baïa de Càdis i és també responsable del seu continu procés de colmatación.

Part del riu està protegit com Lloc d'importància comunitària (LIC)[4]

Història

Guadalete en acabant de nàixer en Grazalema

Se sap que la conca del Guadalete va ser poblada des de la prehistòria, de fet, el jaciment arqueològic i paleontològic del Palmar del Comte junt a la barriada El Portal conté evidències de la presència de grans mamífers prehistòrics,[5] entre ells hipopótams[6] i ademés pobladors que els donaven caça.

Existixen restants que evidencien un us intensiu del riu en época romana.[7] Destaca una estructura hidràulica de grans dimensions en pedania jerezano de La Curta, incloent un molí romà únic en Hispania.[8]

El seu nom sembla derivar de Lete (el riu de l'oblit en la mitologia grega), per una batalla entre fenicios assentats en l'actual Càdis i els seus veïns grecs assentats en la desembocadura d'este riu, el port Menesteo hui conegut com El Port de Santa María.[9] Esta batalla devia tindre lloc en els voltants del que llavors es denominava riu Criso (derivat de Chrysos, nom donat a Gerión). Com no va aplegar a haver cap enfrontament gràcies a la diplomàcia, es va celebrar una cerimònia de reconciliació i oblit de les passades ofenses. I el riu va aplegar a ser conegut com el riu de l'oblit. Encara diuen que en la seua ribera es va erigir una columna per a perpètua memòria (actualment desapareguda).

Un atre nom atribuït al riu Guadalete és riu Cilbo. En el poema geogràfic “Ora Marítima”, del romà Rufo Festo Avieno, en tractar sobre el llitoral gadità en els versos 317 a 321, cita les aigües dels rius Besilo i Cilbo. Els experts historiadors hui en dia que l'orde en que apareixen citats és equivocat per Avieno i seria en primer lloc el riu Cilbo que pensen que és un atre nom que se li donava al riu Guadalete, que és el riu més gran en la zona descrita (regió de les tribus indígenes cridats cilbicenos) i el segon riu en importància és el riu Barbate ( riu Besilo) que indubitablemente desembocava prop localitat gaditana d'igual nom que era la ciutat turdetana i després romana de Baesippo citada en distintes fonts clàssiques.

Po últim, atres fonts apunten a la propenca ciutat de Lakka en la Junta dels Rius (o un llac "Lacca") com a orige del nom (Wadi Lakka).[10]

molí romà en La Curta

Posteriorment va ser un enclavament d'importància per al imperi romà[11] ya en temps d'Al-Ándalus es va denominar Guadaletho (de la raïl àrap wāvaig donar «vall, caixer»), per a anar derivant fins a l'actualitat en Guadalete.[12]

En els seus voltants es va trobar un caixco corintio de bronze del VII que, encara que trobat fòra de context i per lo tant, en una interpretació arqueològica difícil, sembla ser un dels objectes grecs més antics trobats en la península ibèrica.[13]

De manera natural desembocava en l'actual parc natural de la Baïa de Càdis. En época imperial romana es va construir el nou canal de desembocadura del Guadalete, promogut pel Patricio Gadità Lucio Cornelio Balbo el Menor, cap a l'any 19 a. C.[14] Coincidint en la construcció del Portus Gaditanus, actual ciutat d'El Port de Santa María en el lloc a on la Via Augusta[15] creuava el riu. .[16] El 'Canal de Balbo' sembla que tenia un ample de mig estadi, per un llarc de 5 estadis. Des de l'antic pont de Sant Alejandro a l'Antiga Peixcateria, a on eixia a la plaja en llínea recta en l'emplaçament de la ciutat de Gades.

El riu dona nom a la batalla de Guadalete, ocorreguda entre el 19 i el 26 de juliol de 711[17] en una localisació propenca encara desconeguda i en la que els partidaris del rei don Rodrigo varen ser derrotats per les forces del Califato Omeya comandades per Táriq Ibn Ziyad, en l'inici de la conquista musulmana de la península ibèrica. Despuix d'esta batalla es va posar fi al regne visigodo i va escomençar el periodo andalusí. En esta batalla va morir el rei visigodo don Rodrigo. Segons diversos autors, existixen evidències de que es produïra en els Plans de Caulina.[18]

Caixer del riu en el Pont dels 21 ulls en Bornos

És famós el seu pont de la Cartuja en Jerez, que ya existia en l'any 1541 i que s'està tramitant la seua declaració com be d'interés cultural.[19] Un atre pont de valor artístic era el conegut com a «Pont romà de Zahara de la Serra», que va ser desmontat en crear l'embassament de Zahara en l'incomplida promesa de reconstruir-ho, i que algunes fonts apunten a un orige romà[20]

del XVI és també un proyecte de conectar el riu en el núcleu urbà de Jerez i construir un port, mai realisat[21]

En el XVIII es varen realisar modificacions en el curs del riu que es poden corroborar en el mapa de Tomás López[22]

Parage natural Coa de l'embassament de Bornos

En l'Edat Moderna va haver diversos plans de modificació del riu, encara que pocs varen aplegar a realisar-se.[23] Entre atres obres d'ingenieria posteriors, destaca l'aqüeducte de Tempul, en La Barca i la mai utilisada central de Tablellina[24] En 1845 Pascual Madoz va descriure el riu en el seu Diccionari Geogràfic d'Espanya, comentant la cantitat de peixos d'aigua dolça i salada que es podien peixcar en les riberes de Jerez.[25] Açò era per l'absència d'azudés o assuts.[26]

Tram entre Sant Isidro del Guadalete i Jerez de la Frontera.

A principis del sigle passat va ser important el seu us recreatiu, destacant la plaja de «La Curta»[27] A lo llarc del XX escomencen les obres per a embassar el riu en diferents punts del caixer, i va deixar d'usar-se per a peixca.[28]

Durant les décades de 1980 i 1990 el riu va sofrir greus problemes de contaminació, especialment a raïl de la construcció d'una planta azucarera en El Portal.[29] L'acció dels grups ecologistes va ser clau en la detenció d'estos processos i la seua posterior recuperació.[30] A principis del 2010 el Guadalete va tindre una de les seues majors riuades per les fortes pluges que es varen registrar en la zona, inundant aixina algunes pedanies de Jerez de la Frontera.

Característiques

El seu afluent principal és el Majaceite,[31] cridat en el seu naiximent riu El Bosc, que naix en Benamahoma. El Majaceite desemboca en el Guadalete en la cridada Junta dels Rius.[32] El segon afluent principal és el Guadalporcún que naix en el municipi de Torre Alháquime i es troba en el Guadalete en el terme de Port Serrano. Conte en molts atres afluents, com el Salat d'Espera.[33]

És el segon riu més llarc d'Andalusia, si es considera que el Genil és un afluent del Guadalquivir. El riu està regulat per mig del embassament d'Arcs, l'embassament de Bornos i l'embassament de Zahara de la Serra.[34] Els embassaments de la conca del riu Guadalete es mostren en la següent taula:

Embassament Localisació Capacitat
hm³ 		% respecte total Caixer
Embassament d'Arcs Arcs de la Frontera 15 1 Guadalete
Embassament de Bornos Bornos 200 15 Guadalete
Embassament de Zahara-El Gastor Zahara de la Serra
El Gastor 		223 16 Guadalete
Embassament dels Furons Sant Josep del Valle 135 10 Majaceite
Embassament de Guadalcacín Sant Josep del Valle
Paterna de Rivera
Arcs de la Frontera
Algar 		800 58 Majaceite

Fauna

Entre atres espècies, destaquen Globotruncana conica, Globotruncana contusa, Globotruncana stuarti o Globotruncana arca, no comunes llunt de la costa, i que tenen orige cretácico.[35]

L'angula ha disminuït la seua població enormement en el riu, pero s'estan fent esforços per a recuperar-les.[36]

En 2019 es posa en marcha un pla per a controlar l'invasió de clòchina zebra[37]

Inundacions

Existix constància de desbordament del riu des de l'any 1618,[38] aixina com 1881[39] i inclús a principis del XX, quan va destruir el pont que permetia salvar el riu en Arcs de la Frontera.[40] Encara que des de 1957 l'ocupació per a tasques agrícoles, ganaderes i construccions humanes ha reduït casi en un terç de l'espai que marge de les terres confrontants al riu per a absorbir les riuades.[41]

Guadalete en eixir del embassament de Bornos

En époques de plujas fortes es produïxen riuades que solen anegar les zones propenques al seu caixer,[42] especialment en pedanies del terme municipal de Jerez (El Portal, Les Pachecas, La Greduela, etc).[43] Estos són causats principalment per l'aument de l'activitat d'agricultura, l'activitat de 76 explotacions de pedreres per a extracció d'àrits prop del riu i les modificacions en la conca per la construcció d'embassaments de gran envergadura.[44]

Sense aplegar als estralls que les pluges de decembre de 1996 varen causar en tota la província i, especialment, en la vall del Guadalete, a penes quatre o cinc dies de forts aiguada varen bastar per a que els pantans de capçalera de la conca s'ompliren i degueren desembalsar importants cabals. Una de les conseqüències derivades de tot això han segut les inundacions que afecten a bona part de la vega baixa del riu en molts racons de les campiñas d'Arcs de la Frontera i Jerez.

Si fem una miqueta d'història, estos dies nos duen a la memòria aquells atres de la segona quinzena de decembre de 1996 en els que, sense cessar de ploure en tota la província, es varen produir també grans inundacions. El presagie de que alguna cosa especial es forjava ho vàrem tindre llavors el 14 de decembre, quan despuix de varis dies de pluja es varen registrar 70 litros per metro quadrat en l'aeroport de la Parra, en tan sol dos hores, de les 5 a les 7 del matí, començant els primers desbordament en el Guadalete. Sense deixar de ploure els dies següents, el 17 es tallaven ya les carreteres en molts punts de les pedanies de Jerez i el 19 s'inundaven bona part de les vivendes de la barriada rural de Les Pachecas, sent evacuades més de 80 famílies. La situació va recordar llavors a la sofrida en 1969 o a la que, en majors problemes encara, es va viure en 1963, quan molts veïns d'estos núcleus rurals varen deure ser rescatats pels helicòpters de la base naval de Trencada.

Com ha ocorregut estos dies, també a partir del 14 de decembre de 1996 el Guadalete es va desbordar com a conseqüència dels aportes de tots els afluents i rieres de la conca i, principalment, del desembalse dels pantans. El 20 de decembre, el Poblat de Donya Blanca es va vore anegado pel desbordament del riu que va deixar aïllades a les barriades rurals del Portal i La Ina.[45]

Recentment, estudis de l'Agència Andalusa de l'Aigua creuen necessari canviar el curs del riu per a evitar que la caiguda d'un enorme peñón li faça eixir-se del seu caixer provocant més inundacions incontrolades[46] Treballs que ya han començat[47] i que inclouen el derribe d'edificacions en els màrgens del riu obstaculisant el funcionament de ponts[48]

Despuix d'estos successos, en 2014, delimiten les zones inundables pel riu al seu pas per Jerez de la Frontera. Estes zones constituïxen el 9% del municipi, en concret en les pedanies d'Estella del Marqués, La Ina, La Curta, El Portal i El Portalillo.[49]

Atres actuacions

El riu ha sofrit per actuació d'una construcció humana un dràstic canvi en el seu caixer en acabant del seu naiximent en Grazalema,[50] que la Junta d'Andalusia ha obligat a reparar gràcies a un expedient sancionador de la a Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir.[51]

S'ha construït un azud en El Portal per a controlar les riuades[52] en una provada efectivitat en les pluges d'autumne de 2014[53]

No obstant, no s'han demolit edificacions en sol «no urbanisable i d'especial protecció» en els voltants del riu[54]

Centre d'Hidrogeología de l'Universitat de Màlaga va a realisar un estudi a petició de l'Agència Andalusa de l'Aigua per a determinar les raons dels sistemàtics problemes d'abastiment d'aigua potable de les poblacions de la capçalera del riu, analisant cóm en un dels llocs en major pluviosidad del país pot donar-se estes situacions.[55]

Turisme

Plaja d'Arroyomolinos

En Zahara de la Serra existix una plaja artificial en el caixer del riu.[56]

El riu conta en un centre d'interpretació del Baix Guadalete, ubicat en el parc de Santa Teresa de Jerez de la Frontera.[57]

Via Verda de la Serra de Càdis junt al Guadalete.

En Arcs de la Frontera també es va habilitar un centre d'interpretació, pero actualment està abandonat[58] S'ha recuperat el «molí del Caño» en el Port de Santa María per a un restaurant d'Ángel León.[59] Hi ha un atre molí en el Pont de la Cartuja.

Centre d'interpretació en Jerez

S'està treballant per a delimitar senderes junt al riu[60]

Futur

Les administracions públiques han aprovat un Pla Hidrològic que definix la gestió del riu en el periodo 2015-2021.[61]

Mentres els ciutadans han montat una plataforma per a denunciar la situació del riu[62] i ho protegixquen de les distintes agressions que sofrix, incloent contínues abocades.[63] De fet, ya han donat els seus primers fruts en eliminar-se més de 21.000 eucaliptos (per a reforestar en autòctons) i retirar-se 71.000 metros cúbics de sediment[64]

L'Universitat de Càdis colabora en un treball en el marc del proyecte RAMIP (River Delta System Analysis and Management in Practise), que finança l'Unió Europea.[65]

Recentment la Junta d'Andalusia ha aprovat l'ampliació de la zona protegida del riu, passant a incloure el tram entre La Barca de la Florida i Arcs.[66] I ha culminat la neteja del riu: 100 000 m³ de sediment retirat i 30 000 eucaliptos (espècie invasora) talats,[67] lo que s'espera permeta controlar futures riuades[68]

Igualment s'està treballant en el foment del ecoturisme entorn al riu, destacant la guia d'itineraris peatonals editada per la «Associació per al Desenroll Rural de la Campiña de Jerez«[69] i la proposta d'Ecologistes en Acció[70]

El celler González Byass està estudiant utilisar els antics embarcaderos del riu (embarcadero de la Marina junt al Rancho de la Bola i el del port del Trocadero) per a recrear com a alternativa d'oci la travessia que feya el vi de Jerez en barcaces pel Guadalete fins que embarcava per a exportació.[71]

En 2016 s'inaugura en un centre (Aula) d'interpretació del riu en Jerez en el parc de Santa Teresa.[72][73]

En 2018 s'inaugura un tram navegable de 10 quilómetros de riu.[74]

En 2019 s'aplega a un acort per a realisar una sendera des de Jerez (La Cartuja) fins al Port de Santa María.[75]

En 2020 s'anuncia una inversió de 42 millons en 15 anys en el «Pla Especial Supramunicipal de l'Entorn del Riu Guadalete», realisant cinc rutes cicloturistas ademés d'atres 10 secundàries, embarcaderos, àrees recreatives i miradors entre atres actuacions.[76]

Vore també

Referències

  1. ↑ es/es/rutas-en-cadiz/rutas-rurals-en-cadiz. html Rutes Rurals en Càdis es/es/rutas-en-cadiz/rutas-rurals-en-cadiz. html archivat en Wayback Machine. en hotelesandalucia. és
  2. ↑ Consorci d'Aigües Gaditanes. «cazg. es/infraestructuras. cfm? mapa=2&op=if Poblacions abastides per rets que duen aigües del Guadalete».
  3. ↑ Guadalete. nationalgeographic. com. es/articulo/ng_magazine/actualidad/7334/una_obra_mayor_2000_anos_antiguedad. html: La construcció de la desembocadura del Fluvium Lethus fa 2000 anys.
  4. ↑ es/arcos/3521/la-junta-aade-un-valor-urbano-al-guadalete/ La Junta afig un valor urbà al Guadalete
  5. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1942353/elefantes/hipopotamos/y/rinocerontes/guadalete. html Elefants, hipopótams i rinoceronts en el Guadalete
  6. ↑ «es/jerez/76411/el-portal-tierra-de-hipopotamos/ ». Consultat el 7 de maig de 2017.
  7. ↑ http://www. ujaen. es/dep/dantropologia/nuevaweb/Publicaciones/Poblamiento%20romano%20en%20el%20valle%20del%20Guadalete. pdf
  8. ↑ «com/cultura/2019/08/16/actualidad/1565954407_266608. html ». Consultat el 19 d'agost de 2019 (en és).
  9. ↑ «archive. org/web/20171217014324/https://www. lavozdelsur. es/el-caballo-de-troya-gaditano Copia archivada». Archivat des d'el lavozdelsur. es/el-caballo-de-troya-gaditano original, el 17 de decembre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2017.
  10. ↑ «lavozdelsur. es/2018/01/guadalete-etimologia-y-mitologia/ Guadalete: etimologia i mitologia» (en és-és). Revista L'Andalusia. Consultat el 16 de març de 2019.
  11. ↑ geoarqueología en la desembocadura del riu guadalete. Revista història del Port, 33 (1999). José Antonio Ruiz Gil, Francisco Giles Pacheco, Juan José López Amador (**)i Lázaro Lagóstena Barris
  12. ↑ https://m. europapress. es/esandalucia/cadiz/noticia-hallan-restos-molí-singular-epoca-romana-yacimiento-barriada-rural-corta-jerez-20190405172139. html
  13. ↑ «es/doc/5883447/el-casco-griego-del-guadalete--mayo-2014- El caixco grec del Guadalete (Maig 2014)» (en en). studylib. és. Consultat el 25 d'octubre de 2019.
  14. ↑ Canal de Balbo. diariodecadiz. es/article/elpuerto/1285124/una/desembocadura/artificial. html: Una desembocadura artificial del Guadalete.
  15. ↑ Portus Gaditanus. traianvs. net/pdfs/2013_portus_gaditanus. pdf: El Port Gadità de Balbo (PDF).
  16. ↑ Portus Gaditanus. es/? p=64136 es/? p=64136 archivat en Wayback Machine.: El Port Gadità de Balbo.
  17. ↑ diariodejerez. es/article/ocio/985109/la/batalla/guadalete/centra/les/xvii/jornades/historia/jerez. html La Batalla del Guadalete centra les XVII Jornades d'Història de Jerez
  18. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1906370/por/antiguo/camino/lebrija. html Per l'antic Camí de Lebrija (I)
  19. ↑ «archive. org/web/20140522103643/http://www. elalcazardejerez. es/2012/09/el-destrozo-de-un-patrimonio-del-siglo-xvi/ La destrossa d'un patrimoni d'el XVI». Archivat des d'el elalcazardejerez. es/2012/09/el-destrozo-de-un-patrimonio-del-siglo-xvi/ original, el 22 de maig de 2014. Consultat el XVII de setembre de 2012.
  20. ↑ diariodejerez. es/jerez/viejo-puente-romano-Zahara_0_1202880083. html El vell pont romà de Zahara
  21. ↑ com/cultura/2017/10/12/actualidad/1507820761_404244. html
  22. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1968291/mapa/detomas/lopez/y/ii. html El mapa deTomás López (i II)
  23. ↑ diariodejerez. es/article/ocio/415885/proyecto/y/obra/hidraulica/jerez/els/siglos/xvixvii. html Proyecte i obra hidràulica en el Jerez dels sigles XVI-XVII (I)
  24. ↑ «archive. org/web/20140503014931/http://lavozdelsur. es/una-ruta-por-els-entresijos-del-guadalete/ Ruta pels entrevills del Guadalete». Archivat des d'el es/una-ruta-por-els-entresijos-del-guadalete/ original, el 3 de maig de 2014. Consultat el 2 de maig de 2014.
  25. ↑ Manuel Cabell i Esperanza Esquerre. «blogspot. com. es/2013/11/el-rio-guadalete-en-el-diccionario. html El riu Guadalete en el Diccionari Geogràfic Madoz, de 1845».
  26. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/2065700/la/pesca/guadalete. html La peixca en el Guadalete
  27. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1805395/la/cartuja/la/corta/els/banos/rio. html De la Cartuja a la Curta: els banys en el riu
  28. ↑ «lavozdelsur. es/historia-de-la-pesca-en-el-guadalete/ Història de la peixca en el Guadalete» (en és). lavozdelsur. és. Consultat el 17 de juliol de 2020.
  29. ↑ «archive. org/web/20150930205701/http://www. lavozdelsur. es/el-guadalete-quiere-ser-lo-fue El Guadalete vol ser lo que va ser». Archivat des d'el lavozdelsur. es/el-guadalete-quiere-ser-lo-fue original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 29 de setembre de 2015.
  30. ↑ diariodejerez. es/article/provincia/1497124/la/trinchera/verde. html En la trinchera verda
  31. ↑ archive. org/web/20100703052536/http://www. riosycuencas. com/cuencas/atlanticaAndaluza/rios/guadalete/ El riu Guadalete en riosycuencas. com
  32. ↑ diariodecadiz. es/provincia/Guadalete-Majaceite-vuelven-Junta-Rios_0_479352460. html Guadalete i Majaceite tornen a unir-se en la Junta dels Rius
  33. ↑ diariodejerez. es/jerez/camino-Jerez-ArcosPor-Arcos_0_1230177287. html
  34. ↑ aguasdejerez. com/fileadmin/pdf/zahara. pdf Embassament de Zahara aguasdejerez. com/fileadmin/pdf/zahara. pdf archivat en Wayback Machine. Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir
  35. ↑ «archive. org/web/20160304082736/http://www. lavozdelsur. es/rosalinas-y-capas-rojas-junto-al-guadalete Rosalinas i 'capes roges' junt al Guadalete». Archivat des d'el lavozdelsur. es/rosalinas-y-capas-rojas-junto-al-guadalete original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 d'octubre de 2015.
  36. ↑ diariodejerez. es/jerez/Guadalete-recobra-mejor-image-inversion_0_1216678680. html
  37. ↑ https://m. diariodejerez. es/jerez/Anunciades-medidas-impedir-mejillon-cebra-Guadalete_0_1396960782. html
  38. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1487934/la/riada/dejo/jerez/sin/agua. html La riada que va deixar a Jerez sense aigua
  39. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1709866/cuando/se/desborda/guadalete. html Quan es desborda el Guadalete
  40. ↑ «diariodejerez. es/provincia/Ayuntamiento-inicia-centenario-San-Miguel_0_1166883671. html ». Consultat el 26 d'agost de 2017 (en és).
  41. ↑ andaluciainformacionweb. com/andalucia/442155/el-guadalete-ha-perdido-desde-1957-casi-un-tercio-del-espacio-per a-absorber-crecidas/ El Guadalete ha perdut des de 1957 casi un terç de l'espai per a absorbir riuades
  42. ↑ «lavozdelsur. es/casi-2000-personas-en-jerez-viven-en-zonas-inundables-del-cauce-del-guadalete/ ». Consultat el 13 d'octubre de 2018 (en és-ÉS).
  43. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/598251/desbordamiento/rio/retrocede/entre/y/metros. html El desbordament del riu retrocedix entre 6 i 12 metros
  44. ↑ reporterosjerez. es/2012/11/07/una-intervencion-historica-en-el-rio-guadalete/ Una intervenció “històrica” en el riu Guadalete
  45. ↑ «andaluciainformacion. es/portada/? a=101810&i=18&f=0 Anadalucía informació».
  46. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/948045/descartan/la/voladura/penasco/situado/sobre/la/finca/salto/cielo. html Descarten la voladura del peñasco situat sobre la finca 'Bote al Cel'
  47. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/971999/comiençen/els/tramites/per a/deslindar/rio/bornos/jerez. html Comencen els tràmits per a deslindar el riu de Bornos a Jerez
  48. ↑ lavozdigital. es/cadiz/v/20120220/ciudadanos/empiezan-derribos-per a-liberar-20120220. html Escomencen els derribos per a lliberar el caixer del Guadalete i evitar riada
  49. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1868671/la/junta/delimita/cinco/les/zonas/inundables/por/rio/guadalete. html La Junta delimita a cinc les zones inundables pel riu Guadalete
  50. ↑ diariodejerez. es/article/provincia/914241/imputada/la/alcaldesa/grazalema/por/cinco/delitos/caso/rio. html Imputada l'alcaldesa de Grazalema per cinc delictes en el cas del riu
  51. ↑ diariodejerez. es/article/provincia/1824957/la/junta/obliga/recuperar/cauce/original/guadalete/grazalema. html La Junta obliga a recuperar el caixer original del Guadalete en Grazalema
  52. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1709099/finaliza/la/reconstruccion/azud/portal. html Finalisa la reconstrucció del Azud del Portal
  53. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1911995/rio/cercaron/les/carreteras. html El riu al que varen cercar les carreteres
  54. ↑ «archive. org/web/20160305203734/http://www. lavozdelsur. es/ecologistas-denuncia-urbanisme-por-demoler-construccions-en-la-ribera-del-guadalete Ecologistes denuncia a Urbanisme per no demolir construccions en la ribera del Guadalete». Archivat des d'el es/ecologistas-denuncia-urbanisme-por-demoler-construccions-en-la-ribera-del-guadalete/ original, el 5 de març de 2016. Consultat el 21 de giner de 2015.
  55. ↑ saberuniversidad. es/article/INVESTIGACION/1931729/centro/hidrogeologic/gana/proyecto/per a/resolver/la/sequia/grazalema. html El centre guanya el concurs per a resoldre la sequia en Grazalema
  56. ↑ «guiarepsol. com/es/fichas/atractiu-natural/area-recreativa-la-playita-de-zahara-15419/ Àrea Recreativa la Playita de Zahara | Guia Repsol» (en és). Guia Repsol. Consultat el 16 de març de 2019.
  57. ↑ «diariodejerez. es/jerez/Centro-Interpretacion-Guadalete-programas-ambiente_0_1081992374. html El Centre d'Interpretació del Baix Guadalete posa en marcha programes de mig ambient» (en és-és). Diari de Jerez. Consultat el 16 de març de 2019.
  58. ↑ https://www. diariodecadiz. es/temas/edificios-fantasma-provincia-cadiz/ Els edificis fantasma de la província de Càdis Per Elisa Armari, Amaya Llanceta, Alejandro Martín, Fernando Melero, Ana Villegas
  59. ↑ «diariodejerez. es/jerez/molí-mareas-Cano-cumple-siglos_0_953005374. html El molí de marees "El Caño" complix dos sigles» (en és-és). Diari de Jerez. Consultat el 16 de març de 2019.
  60. ↑ diariodejerez. es/jerez/Detenidos-Plantacion-Marihuana_0_1371763180. html
  61. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/2001330/revisado/plan/hidrologic/guadalete. html Revisat el Pla Hidrològic del Guadalete
  62. ↑ lavozdigital. es/jerez/v/20111023/jerez/marcado-despropositos-20111023. html Un riu marcat pels despropòsits
  63. ↑ lavozdigital. es/jerez/v/20111221/jerez/pruebas-confirman-vertido-contaminante-20111221. html Les proves confirmen que hi ha una abocada contaminant al Guadalete
  64. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1673382/la/catarsis/guadalete. html La catarsis del Guadalete
  65. ↑ «archive. org/web/20150504140912/http://www. uca. es/es/cargarAplicacionNoticia. do? identificador=6186 La UCA participa en un proyecte europeu RAMIP per a l'estudi de l'estat de conservació del riu Guadalete | 04/10/2013». Archivat des d'el uca. es/es/cargarAplicacionNoticia. do? identificador=6186 original, el 4 de maig de 2015. Consultat el 8 d'octubre de 2013.
  66. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1791273/la/junta/aumenta/la/proteccion/la/ribera/rio/guadalete. html La Junta aumenta la protecció de la ribera del riu Guadalete
  67. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1864133/la/junta/culmina/la/limpieza/cauce/baix/guadalete. html La Junta culmina la neteja del caixer del Baix Guadalete
  68. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/1866403/la/atra/batalla/guadalete. html L'atra batalla del Guadalete
  69. ↑ «archive. org/web/20150403085720/http://www. lavozdigital. es/cadiz/prensa/20061214/jerez/paseando-campina_20061214. html Passejant per la campiña». Archivat des d'el lavozdigital. es/cadiz/prensa/20061214/jerez/paseando-campina_20061214. html original, el 3 d'abril de 2015. Consultat el 2 d'abril de 2015.
  70. ↑ lavozdelsur. es/cuatro-iniciatives-per a-ganar-el-guadalete-como-zona-de-ocio Quatre iniciatives per a guanyar el Guadalete com a zona d'oci
  71. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/2000424/tio/pepe/surca/guadalete. html 'Tio Pepe' solca el Guadalete
  72. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/2160873/comiençen/les/obras/centro/turistico/rio/guadalete. html Comencen les obres en el Centre Turístic del Riu Guadalete
  73. ↑ diariodejerez. es/article/jerez/2397199/inaugurado/centro/turistico/per a/revitalizar/rio/guadalete. html Inaugurat el Centre Turístic per a revitalisar el riu Guadalete
  74. ↑ diariodejerez. es/jerez/Rio-Guadalete-Navegable-Embarcaciones_0_1296770640. html
  75. ↑ «diariodejerez. es/jerez/Fondos-ITI-obras-sendero-rio-guadalete_0_1418258322. html Les obres de la sendera del riu Guadalete entre Jerez i El Port escomençaran en 2021» (en és-és). Diari de Jerez. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  76. ↑ «diariodejerez. es/jerez/planes-recuperar-rio-guadalete-Jerez_0_1475253075. html Els plans per a recuperar el riu Guadalete» (en és-és). Diari de Jerez. Consultat el 21 de juny de 2020.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guadalete&oldid=1433134»