Tarsis
Tarsis (en hebreu :תרשיש Taršiš, en grec:Θαρσείς Tharseis) és un terme que apareix en l'Antic Testament en referència a un lloc, en relació en alguns barcos mercants, com una gema i com a nom propi d'algunes persones. S'ha propost que el lloc mencionat va poder haver segut Tartessos, en el sur de la península ibèrica, o Tarso, en Àsia Menor, entre atres llocs.
Un terme semblant apareix en l'estela de Nora, Cerdenya, de el IX, i en una inscripció d'Aššur, Mesopotamia, de el VII.
En l'actualitat, Tarchich és el nom d'un poble de l'interior del Líban i Tharsis és un poble fundat en el XIX en el sur d'Espanya.
Antropónimo
[editar | editar còdic]En el Génesis es parla de que Noé en els seus tres fills (Sem, Cam i Jafet) i les seues dònes varen sobreviure al diluvi universal. El biblista Luis Alonso Schökel explica que els descendents de Jafet apareixen com els antepassats dels pobles marítims i neutrals sobre Israel; que com Cam es va fer mereixedor de la maldicció del seu pare, la relació d'Israel en els pobles que varen descendir d'ell (babilonios, egipcíacs, assiris i cananeos) són negatives; i que els descendents de Sem són els pobles del desert en els quals el poble d'Israel té coses en comuna.[1]
Tarsis és mencionat com a fill de Yaván i net de Jafet en Plantilla:Bíblia.[2] Lo mateixa es repetix en Plantilla:Bíblia.[3]
En Plantilla:Bíblia es parla de Tarsis com un dels sèt fills de Bilhán, com a net de Yediael i bisnieto de Rebuig.
En Plantilla:Bíblia Tarsis també és el nom d'un dels sèt consellers d'Asuero, que va ser rei de Mija i Pèrsia.
Pedra preciosa
[editar | editar còdic]En Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia i Plantilla:Bíblia el terme "tarsis" és usat per a referir-se a una pedra preciosa.[3] El biblista Luis Alonso Schökel ho va traduir com "topacio"[4] i atres autors han sugerit que pot tractar-se de berilo.
En la Septuaginta es parla de crisólito, podent ser açò jaspi o topacio.[5]
Cyrus H. Gordon diu que, segons el Tárgum, una pedra "de Tarsis" es traduiria com una pedra de "color de mar".[5]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Schökel, 2006, p. 86.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 76.
- ↑ 3,0 3,1 Ruiz Mata, 2023, p. 73.
- ↑ Schökel, 2006, p. 207.
- ↑ 5,0 5,1 Ruiz Mata, 2023, p. 75.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ruiz Mata, Diego (2023). Tartesos i tartesios, Almuzara. ISBN 978-84-18952-23-4.
- (2006) Luis Alonso Schökel (ed.). La Bíblia del nostre poble, Edicions Mensager. ISBN 84-271-2708-1.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- J. D. Muhly, copper, tin, silver and iron: the search for metallic ores as an incentive for foreign expansió. In: Gitin et al. (eds.), Mediterranean Peoples in Transition: 13th to early 10th centuries BC. In Honor of Professor Trude Dothan. Jerusalem: Israel Exploration Society, 314-329.
- Hertz J.H. (1936) The Pentateuch and Haftoras. Deuteronomy. Oxford University Press, Londres.
- Cerqueiro Daniel. Les Naus de Tarshis o ¿quí varen ser els fencios?. Ed. Menuda Venècia. Buenos Aires 2002. ISBN 987-9239-13-X
- Este artícul ha segut traduït de Tarshish (l'artícul per a Tarsis de la wiki en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarsis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.