L'inscripció Assur 3916 està en escritura cuneïforme i és del rei assiri Asarhaddon, que va regnar entre 680 i 669 a. C.. Va ser descoberta en el temple d'Aššur, catalogada en el número 3916 i es varen publicar dibuixos de la mateixa, junt en els de atres inscripcions, en Leipzig en 1911.[1]

Contingut i interpretació

Les inscripcions sobre este governant varen ser recopilades per Rykle Borger en 1956,[2] que transcribió esta inscripció com:[3]

Els reis del mig de la mar, tots ells del país Iadanana [Chipre], del país Iaman [Javán] fins al país Tarsisi, s'inclinen baix els meus peus

Hi ha autors que creuen que l'últim lloc mencionat pot ser Tartessos perque els topònims estarien ubicats d'est a oest: Chipre, Javán i Tarsis-Tartessos. La península ibèrica es trobava llunt de Nínive, pero açò no seria una objecció perque per llavors Tartessos era una colónia fenicia de Tir i eixe enclavament havia segut conquistat per Asarhaddón o be perque l'inscripció tenia el fi propagandístic de mencionar a Tartesos com una hipèrbole del domini de Asarhaddón fins a llocs remots.[4]

No obstant, atres autors consideren que per la relació de l'inscripció de Tarsisi en Chipre i Javán, topònims de l'entorn del mar Egeo, és més aconsellable identificar esta Tarsisi en un lloc propenc a esta zona del Mediterràneu Oriental.[4]

Referències

  1. ↑ Messerschmidt, Leopold(1911).«Keilschrifttexte Aus Assur Historischen Inhalts».Wissenschaftliche Veröffentlichungen der Deutschen Orient-Gesellschaft.(16): 69-71 i Verzeichnis 75.
  2. ↑ Mordechai Cogan(1984).«New Additions to the Corpus of Esarhaddon Historical Inscriptions».Archiv für Orientforschung.31: 72-75.
  3. ↑ Arcadio del Castell Álvarez(2016).«Un anàlisis de Geografia Històrica: Ofir i Tarsis en la Bíblia».Lliure jubilar en homenage al professor Antonio Gil Olcina: Edició ampliada.: 655-669.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2023).«¿Tarsis era Tarteso? Lo que els texts bíblics diuen (i no diuen)».Hispania sacra.75(152): 267-276.ISSN 0018-215X.


Referències