Estela de Nora
La estela de Nora té una inscripció fenicia i està datada entre els sigles IX a. C. i VI a. C.[1] Va ser trobada en 1773 prop de l'antiga Nora,[2] en la localitat de Polixca, Cerdenya. Des de 1830 es troba en el Museu Arqueològic Nacional de Cagliari.[3]
Inscripció
[editar | editar còdic]La llectura de l'orientaliste nortamericà Frank Cross figura a continuació junt a dos traduccions.[4]
| Llínea | Transcripció | Traducció (Peckham) | Traducció (Cross) | ||||
| a. | Va barallar (?) | ||||||
| b. | en els sardos (?) | ||||||
| 1 | btršš | de Tarshish | en Tarshish | ||||
| 2 | wgrš hʾ | va ser dut; | i els va expulsar. | ||||
| 3 | bšrdn š | en Cerdenya | Entre els sardos | ||||
| 4 | lm hʾ šl | va trobar refugi, | està [ara] en pau, | ||||
| 5 | m ṣbʾ m | les seues forces varen trobar refugi: | (i) el seu eixèrcit està en pau: | ||||
| 6 | lktn bn | Milkuton, fill de | - | 7 | šbn ngd | Shubon, el comandant. | Shubna, general |
| 8 | lpmy | a Pummay. | de (el rei) Pummay. |
En l'estela s'han trobat marques de rubricaació (traços de color per a resaltar caràcters) que podrien haver segut afegides posteriorment, lo que complica l'interpretació del text. Açò ha dut a debats sobre l'autenticitat i precisió de certes lletres, sugerint que es necessiten métodos més alvançats, com a tècniques òptiques, per a evaluar la seua inscripció correctament.Plantilla:Fact
Interpretació
[editar | editar còdic]William Foxwell Albright considera que el terme BTRŠŠ en l'estela pot traduir-se com "mina" o "instalació de fundició" sobre la base de que la metalúrgia de l'argent va ser important en l'época fenicia i orientalizante d'entre els sigles IX i VIII a. C. en el suroest de la península ibèrica, Cerdenya i Chipre.[5]
Arthur Mentz va creure que feya referència al príncip Habis, el qual hauria segut expulsat de Tarsis (en referència a Tartessos) i dut a Nora pel rei Taw de Cerdenya despuix d'una batalla.[3]
André Dupont-Sommer va considerar que era per a commemorar la construcció d'un temple en Nora pels fenicios en honor al deu Pumay i no va creure que hi haguera referència a Tarsis, sino a Tir i a Chipre. Després va considerar que un terme imprecís dia "construcció" en referència a un temple dedicat a Pumay alçat pels fenicios i que l'inscripció desijava prosperitat per a Tir, mare de Chipre.[6]
Giannantonio Arri va considerar que es parlava de Pater Sardón, epónimo de Cerdenya, que havia partit des de Tarsis, situada en Lixus, la primera ciutat fundada pels fenicios en el Mediterràneu Occidental.[7]
Franz Ferdinand Benary va donar dos interpretacions: podria ser un decret per a protegir en Cerdenya als expulsats de Tartessos o una inscripció sepulcral sobre algú expulsat de Tarsessos que va trobar la pau en Cerdenya.[7]
Albert van donen Branden, Herbert Donner, Wolfgang Röllig i Jean Ferron varen considerar que mencionava el final de les obres d'un temple dedicat a Pumay, indicant que va ser el primer construït pels fenicios en Cerdenya. Mathias Delcor va dir lo mateix i va afegir que la veta Nugar, a on es va alçar el temple, és un topònim sardo anterior a l'ocupació fenicia.[7]
Segons Brian Peckham és una inscripció que va fer Milkaton en acabant de que fora expulsat en el seu eixèrcit de Tarsis i es refugiara en Cerdenya i que honra a a el deu Pumay.[7]
Frank Moore Cross considera que commemora la victòria dels fenicios de Milkaton sobre natius de Cerdenya en la batalla de Tarsis, que hauria tingut lloc en Nora, en algun lloc de Cerdenya o en un punt propenc.[8]
Edward Lipinski creu que està relacionada en una tormenta en la mar que va sofrir un barco del rei Kition en Chipre mentres navegava a Tarsis, que va terminar a la deriva i va encallar en Cerdenya. Els tripulants, agraïts per sobreviure, varen escriure una dedicatòria al deu Pumay.[8]
Guy Bunnens la considera commemorativa de la construcció d'un tempo a Pumay en acabant de que un barco que anava a Tarsis anara arrastrat fins a Cerdenya.[8]
John C. L. Gibson diu que també tracta de la construcció d'un temple pero que falten parts que indiquen el promotor.[8]
William H. Shea sugerix que Milkaton va ser en el seu eixèrcit al Mediterràneu Occidental, a on estava Tarsis, per a una guerra i que a la seua tornada varen passar per Cerdenya, realisant l'inscripció per no haver sofrit dany. Anthony J. Frendo diu alguna cosa paregut pero no situa a Tarsis en cap lloc concret.[8]
Cronologia i funció
[editar | editar còdic]Generalment és situada en el IX i és considerada l'inscripció més antiga d'Occident.[9][1]
Uns atres el han situat en els sigles VIII a. C. basant-se en les traces de l'escritura. També hi ha qui el ha situat en els sigles VII a. C. i VI a. C..
Encara que l'estela està generalment datada entre els sigles IX i VIII a. C., es qüestiona si realment prova la presència fenicia en Cerdenya en eixa época, ya que no hi ha evidència arqueològica sòlida d'assentaments fenicios en l'illa abans del sigle Vil a. C. Alguns especialistes consideren que l'estela podria haver segut duta posteriorment
Tarsis
[editar | editar còdic]En l'estela de Nora apareixen les lletres TRŠŠ, que alguns traduïxen com "Tarsis".[10]
Pausanias, en el II, i Solino, en el III, arrepleguen una llegenda que diu que habitants de la península ibèrica, conduïts per Nórax, varen anar a Cerdenya i varen fundar la ciutat de Nora, que hauria segut la primera de l'illa. Pausanias parla de íberos pero Solino parla de Nórax específicament en Tartessos.[11][12]
La relació entre el sur de la península ibèrica i Cerdenya no se circumscriu a esta llegenda. S'han trobat ánforas de tipo Santa Imbenia (pròpies de Cerdenya) en Huelva, Càdis, El Port de Santa María (en el Castell de Donya Blanca) i Màlaga que haurien aplegat en barcos fenicios des de el IX.[13] També s'han trobat en Cerdenya espases de llengua de carpa d'entre els sigles XI i IX a. C. similars a atres trobades en Huelva. En Cerdenya s'ha trobat ceràmica ibèrica datada en el VII, encara que en el sur de la península ibèrica s'ha trobat molta més ceràmica sarda.[14] S'han trobat gots askoides (similars als de Cerdenya) en Càdis, Huelva, Llits (en El Carambolo), El Port de Santa María (en el Castell de Donya Blanca) i Màlaga (en La Rebadanilla).[15]
Pumay
[editar | editar còdic]Encara que el deu Pumay mencionat en l'estela està més associat en l'àrea de Chipre, la seua aparició en l'inscripció podria indicar vínculs religiosos o culturals més amplis entre els fenicios i les seues colónies occidentals. Açò subralla cóm les esteles no solament tenien fins administratius o commemoratius, sino també simbòlics i religiosos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ruiz Mata, 2023, p. 120.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 116.
- ↑ 3,0 3,1 Ruiz Mata, 2023, p. 117.
- ↑ F. M. Cross, “An Interpretation of the Nora Stone,” Bulletin of the American Schools of Oriental Research 208 (December 1972:16).
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 75.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, pp. 117-118.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Ruiz Mata, 2023, p. 118.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Ruiz Mata, 2023, p. 119.
- ↑ Orientalia. «L'Estela de Nora».
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 652.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 123.
- ↑ Del Castell, 2003, pp. 3-32.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 121.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 124.
- ↑ Ruiz Mata, 2023, p. 125.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2003).Sefarad.Consell Superior d'Investigacions Científiques.Madrit:63(1)
- 3-32.
- Ruiz Mata, Diego (2023). Tartesos i tartesios, Almuzara. ISBN 978-84-18952-23-4.
- Artícul acadèmic: The Stele of Nora: A Phoenician gift that keeps on giving (Universitat de Lleida) [" [»).
- Sitie web d'arqueologia Orientalia sobre interpretacions culturals i epigràfiques
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela de Nora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.