Necròpolis de la Punta de la Vaca
.jpg){kind=link}
La necròpolis de la Punta de la Vaca és un jaciment arqueològic ubicat en Càdis en el que es troben enterrament en cistas fenicio-púnicos. L'excavació es va realisar en 1887, coincidint en el desmonte que es va realisar per a la celebració de l'Exposició Marítima Internacional.
Es va documentar un conjunt de tres tombes, en l'interior de les quals es trobava un sarcòfec antropoide masculí. La documentació que queda és escassa. Segons pareix, les sepultures que varen ser eixint a llum varen perdre els seus aixovar en mans dels obrers que varen intentar vendre'ls a particulars. Va ser declarat be d'interés cultural, el 31 de decembre de 1924, en la categoria de monument.
Despuix de l'Explosió de Càdis de 1947 els pocs restants que quedaven varen desaparéixer per complet.
Descobriment
En el més de març de 1887 va aparéixer el primer hipogeu d'una série de dotze; les sepultures, a cinc metros de profunditat, colocades en direcció d'alce a ponent, dos d'elles pareadas i la tercera en els peus sobre el cap d'una de les atres.
El dia 10 de març es varen descobrir les dos primeres, trobant-se en una restants d'armes de ferro, ossos llaurats d'animals i un esquelet de home, i en l'atra, un esquelet de dòna, collar en contes d'or i àgata i anell en pedra giratòria, llaurada en forma d'escarabeo. El escarabeo va ser un amulet de vida i poder, en forma d'escarabat pelotero (Scarabaeus sacer egipcíac), que representava al Sol naixent, i era símbol de la resurrecció en la mitologia egipcíaca. En vida proporcionava protecció contra el mal, visible o invisible, donant diàriament força i poder. En la mort, qui ho portava adquiria la possibilitat de resucitar i alcançar la vida eterna. I pel costat pla gravada una figura de dòna de marcat caràcter chiprà. També es va trobar un colgante d'or en forma de roseta, com si haguera tingut un esmalt.
Sarcòfec antropomorfo
Algun temps despuix d'explorats estes dos tombes, concretament el 30 de maig, es va procedir a descobrir la tercera, que ha segut la de més importància de quantes han aparegut. Es guardava en ella un sarcòfec antropoide de marbre, que hui es troba en el Museu de Càdis. Va aparéixer el sarcòfec en una profunditat socavada en la roca, revestit el buit en sellars llaurats i terraplenado tot en argila.
El sarcòfec està format per dos grans trossos de marbre blanc. L'interior és una caixa per a depòsit del cadàver, llaurada seguint les ondulacions del cap i cos humans. En la tapa està llaurada una figura masculina, yacente, en un tocat en forma egipcíaca, la barba rullada de manera simètrica, el braç esquerre recollit sobre el pit i en la mà un objecte que sembla un cor. El braç dret tendit sobre la cuixa semblava agarrar una corona de llorer, que estava pintada i que va desaparéixer totalment. Els peus, descalzos, recolzats sobre una peana i en el dit gros molt separat dels demés, acusant l'us de sandalias. Apareix l'estàtua en els ulls oberts i en la part alta del cap, als peus i en els costats, té uns eixints per a poder manejar en facilitat la pesada tapa. La figura es presenta vestida, en corfoll cenyit, sense mànegues, deixant al descobert coll, peus i braços.
Atres enterrament
Fins al 31 de decembre de 1890 no es varen tornar a trobar més enterrament. En esta data, en efectuar uns desmontes per a les obres de la Drassana de Veja Murguía, va aparéixer un atre hipogeu en quatre tombes, cada una construïda en dotze pedres de tosca llabor i sense argamasa que les unira. Les tombes estaven alineades, mirant a alce i contenien restants humans. Molt pròxim es varen trobar dos pous, un de cinc metros de profunditat per dos de diàmetro i, junt a ell, un atre més estret i en comunicació a un metro del fondo, abdós cegats i en trossos de ceràmica romana, part d'un ánfora, restants d'una columna i un péntol de marbre en l'inscripció LYCE (ANNX) K. S. H. S..
En els dies 4 i 23 de giner de 1891 es varen descobrir quatre tombes, primer i una atra despuix, d'igual construcció que les anteriors. En abril del mateix any varen aparéixer nous sepulcros en idèntica forma i orientació, notant-se en els descoberts el dia 4 que les pedres del fondo estaven colocades en forma de creu i els sellars revestits d'estuc blanc.
L'11 de juliol va aparéixer un atre hipogeu semblant, en quatre tombes com les anteriors, ossos de dòna, un arete circular de coure, un conte de vidre en dibuixos blancs i grocs i un ungüentario de vidre. El 21 de juliol es va donar en atres grup de tombes i, en elles, ossos en mal estat de conservació i vàries alhajas. En novembre es varen trobar vàries tombes iguals al de l'antropoide, a uns sis metros de profunditat, sobre una capa d'argila, colocats els cadàvers en els peus cap a l'orient.
El 28 de març de 1892 es va trobar un atre hipogeu de quatre tombes, a 5 metros de profunditat. Les parets interiors estucadas en blanc i un cadàver en cada tomba. Finalment, en agost del mateix any, a uns 100 metros d'a on va aparéixer l'antropoide, es varen trobar atres tres tombes en ossos i revestiment interior d'estuc.
Els hipogeus més arcaics dels 12 grups són els apareguts a 5 o 6 metros de profunditat, construïts en grossos sellars, sense argamasa d'unió i descansant sobre un llit arcilloso. Els més moderns estan a tres o quatre metros, els sellars són més prims, la seua llabor menys cuidada i recoberts d'estuc blanc.
Dels hipogeus, solament varen quedar restants de dos que posteriorment, en 1947, també varen ser destruïts. Les pedres dels atres i els ossos i molts dels objectes que es varen trobar varen passar al Museu de Càdis.
Bibliografia
- Pelayo Quintero Atauri, Antiguetats de Punta de la Vaca. Guia de Càdis. Càdis, 1912.
- Mª Josefa Jiménez Cisneros, Història de Càdis en l'Antiguetat. Diputació Provincial. Càdis, 1971.
- Plantilla:Cadizpedia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis de la Punta de la Vaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.