Necròpolis de Gadir

Situació de la Baïa de Càdis en el primer mileni abans de Crist.

La Necròpolis de Gadir fa referència a un conjunt de zones de enterrament fenicio-púnicos situades en varis llocs de l'actual ciutat de Càdis. Si be és cert que li la sol associar en la zona de enterrament de extramuros dels sigles VII-VI, el terme de Necròpolis de Gadir és molt més ampli tant en espai com en cronologia.

La ciutat de Gadir s'enquadra en les illes Kotinoussa i Erytheia, abdós pertanyents a l'archipèlec de les anomenades Illes Gadeiras, el qual junt en el propenc jaciment arqueològic de Donya Blanca conformaven un àrea de poblament fenicio en la Baïa de Càdis. No es pot entendre Gadir (i per extensió, tampoc la seua necròpolis) sense conéixer la geografia de la zona en la primera mitat del primer mileni abans de Crist. En este sentit cal destacar que lo que hui és la ciutat de Càdis estava separada en dos illes (Kotinoussa i Erytheia) pel cridat Canal Baïa-Caleta.

Primera necròpolis

L'orige de la necròpolis va lligat necessàriament a l'orige de la ciutat fenicia, el qual sembla datar-se a finals de el IX, en contra de la data tradicional que aporten les fonts escrites, les quals daten l'orige entorn al 1100 a. C. Este núcleu urbà primitiu sembla localisar-se en la zona alta d'Erytheia, en l'àrea situada entre el Teatre Còmic, el Teatre Andalusia i els carrers Cánovas del Castell i Ampla. La necròpolis d'este núcleu primitiu es creu que estaria situada al nort de l'àrea citada. És tradició en la cultura fenicia el separar la necròpolis de la ciutat per mig d'un curs d'aigua, en este sentit la situació semblaria errònea al no haver cursos d'aigua entre abdós emplaçaments. La clau es trobaria en el hui en dia desaparegut Riera de la Sanga, el qual naixia en el centre de l'illa i desembocava en la Plaja de la Caleta, separant aixina el núcleu urbà primitiu de la necròpolis al nort. Una mostra d'esta hipotètica necròpolis arcaica es podria trobar en els jaciments del carrer Hércules.

Enterrament de la Casa del Bisbe.

Si be la necròpolis es va situar al nort de l'illa d'Erytheia, en la zona de la Casa del Bisbe, ent la Parròquia de Santa Creu i la Catedral de Càdis, s'ha trobat un enterrament prou inusual i fòra de lo comú datat en el VIII Es tracta d'un individu molt destacat enterrat en un anell en un gran sagell i en una estructura construïda en la finalitat de ser vista des de llunt. No se sap molt encara d'este jaciment pero va deure tractar-se d'algú molt important ya que el caràcter sagrat del terreny ha perdurat fins als nostres dies en l'emplaçament de la Catedral de Càdis.

Un dels dos sarcòfecs antropoides trobats en la necròpolis clàssica de Gadir.

Necròpolis clàssica

Esta necròpolis comprén un espai prou ampli ya que s'estendria des del barri de Santa María fins a la Segona Aguada. Sobre la cronologia, comprén principalment els sigles VII i VI a. C. Els enterrament solen ser en fosses o en urnes i en les que generalment s'usa el método de la cremació. La substitució del servici ritual arcaic habitual (format per un oinochoe de boca de bolet i un gerro trilobulado) per noves formes vasculars (plats, gorcs, lucernas i bols carenats) indica que ya en estos moments es vares agarrar a un canvi no només en les costums i creències funeràries, sino també en l'estructura social d'estes comunitats. Esta necròpolis clàssica posa en evidència l'importància de Gadir durant esta época i la seua relació en Cartago. Lo anterior ve reflectit per l'aparició d'objectes de procedència egipcíaca com a gots d'alabastre, joyes de procedència cartaginesa i objectes tan estranys com una pyxis trobada en Santa María del Mar. Molts d'estos objectes estan exposts hui en dia en el Museu de Càdis.

Potser les troballes més espectaculars de la necròpolis siguen els dos sarcòfecs antropoides trobats en 1887 i 1980. Es tracta de dos peces de certa espectacularitat i que varen deure pertànyer a dos individus pertanyents a l'aristocràcia de la ciutat. No es descarta que es troben més d'estos sarcòfecs enterrats en l'àrea de la necròpolis clàssica.

Bibliografia

Alarcón Castellanos F. J. (2010): Enterrament fenicio-púnicos trobats en 1997 en un solar de la C/Tolosa Latour. Les necròpolis de Càdis. Apunts d'arqueologia gaditana en Homenage a J.F. Sibón (Niveau de Villedary, A.M. i Gómez Fernández, V., coords.), Servici de Publicacions de la Diputació de Càdis - Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis, Càdis.

Còrdova Alonso, I.; D. Ruiz Mata (2005): L'assentament fenicio arcaic del carrer Cánovas del Castell (Càdis). Un anàlisis preliminar. El Periodo Orientalizante. Actes de el III Simpòsium Internacional d'Arqueologia de Mèrida: Protohistòria del Mediterràneu Occidental (Mèrida, 2003) (Celestino Pérez, S. i Jiménez Àvila, J., eds.), Anexos d'Archiu Espanyol d'Arqueologia, XXXV, 2, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Mèrida.

Domínguez-Bella, S.; March, R.J.; Gener Basallote, J.M.; Martínez, J. (2011): Anàlisis de restants orgànics de la tomba púnica de la Casa del Bisbe. Reconstruint la memòria fenicia en l'Occident del Mediterràneu. Gadir i el Círcul de l'Estret revisats. Propostes de l'arqueologia des d'un enfocament social (Domínguez Pérez, J.C., ed. cient.), Servici de Publicacions, Universitat de Càdis, Càdis.

Ferrer Albelda, E. (2010): La necròpolis fenicio-púnica de Gadir. Reflexions a partir d'un discurs identitari no esencialista. Les necròpolis de Càdis. Apunts d'arqueologia gaditana en Homenage a J.F. Sibón (Niveau de Villedary, A.M. i Gómez Fernández, V., coords.), Servici de Publicacions de la Diputació de Càdis - Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis, Càdis.

Gener J. M.; Jurat, G.; Pajuelo, J. M. (i.p.): El monument funerari de la Casa del Bisbe (Càdis). Noves tendències d'investigació en Arqueologia funerària (Niveau de Villedary, A. M., ed.), Collezione vaig donar Studi Fenici, Farbizio Serra ed., Roma.

Muñoz Vicente, Á. (1998): Notes sobre la necròpolis fenicia de Càdis. Homenage al Professor Carlos Posac Mon, Institut d'Estudis Ceutíes, Ceuta.

Niveau de Villedary, A.M. (2014): Di colónia a ciutat. Alguns apunts sobre la situació i naturalea de la ciutat de Gadir. In amicitia. Miscel-lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández (Ferrando Ballester, C. i Costa Ribas, B., eds.), Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 72, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa.

Perdiganes, L.; Muñoz, A.; Pisano, G. (1990): La necròpolis fenicio-púnica de Càdis. Sigles VI a el IV a.C., Studia Punica, 7, Roma.

Sáez Romero, A.M.; Belizón Aragó, R. (2014): Excavacions en el Carrer Hércules, 12 de Càdis. Alvanç de resultats i primeres propostes sobre la possible necròpolis fenicia insular de Gadir. Els Fenicios en la Baïa de Càdis: Noves investigacions (Botto, M., ed.), Collezione vaig donar Studi Fenici, 46, Fabrizio Serra ed., Roma.

Torres Ortiz, M. (2010): Sobre la cronologia de la necròpolis fenica arcaica de Càdis. Les necròpolis de Càdis. Apunts d'arqueologia gaditana en Homenage a J.F. Sibón (Niveau de Villedary, A.M. i Gómez Fernández, V., ed.), Servici de Publicacions de la Diputació de Càdis - Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis, Càdis.