Anar al contingut

Prehistòria en els Balcans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Prehistòria en els Balcans o dels Balcans és el periodo de la història dels Balcans (l'extensa península que conforma Europa suroriental) anterior a l'aparició de l'escritura. Davant l'inexistència de fonts escrites, per al seu estudi s'utilisen les fonts arqueològiques. Comença en les successives arribades a Europa de les distintes espècies del gènero Homo, totes elles procedents Oriente Pròxim i el Caucas, donat el seu orige africà. Despuix de l'entrada definitiva de la civilisació grega en la seua fase històrica (VIII), comença la protohistòria en la major part de la regió, moltes de les zones de les quals no terminaran d'incloure's plenament en el història fins a la conquista romana (de el II a el II), que només en alguns casos va determinar la romanización.

Paleolític

[editar | editar còdic]
(2,600,000 – 13,000 Abans del Present -AP-)

Paleolític Inferior i Paleolític Mig

[editar | editar còdic]
(2,600,000 – 50,000 AP)
Artícul principal → Kozarnika.

[1]

Hi ha algunes mostres del Paleolític Inferior en els Balcans, pero en un llimitat número de jaciments. En Vértesszőlős es varen descobrir restants identificables en Homo erectus o en Homo sapiens arcaic, d'uns 350,000 anys (Homo erectus seu sapiens, al que es dona el nom "Samu").[2]

Segons Douglass W. Bailey va haver una transició gradual, menys dramàtica que en atres zones d'Europa, fins al canvi crucial que va supondre l'arribada dels humans moderns, representats en Bacho Kiro (fa uns 44,000 anys) i Temnata Dupka.[3] Els canvis climàtics, botànics i zoològics també varen ser continuats i diferents als d'atres zones d'Europa, fins a tal punt que s'ha aplegat a qüestionar si el concepte revolució del Paleolític Superior[4] és aplicable als Balcans.

Paleolític superior

[editar | editar còdic]
(50,000 – 20,000 AP)
Artícul principal → Peștera cu Oase.


En 2002 es varen trobar en Peștera cu Oase (lliteralment "cova en ossos", prop d'Anina, Romania) els que fins ara es consideren restants més antics de humans moderns en Europa, una mandíbula inferior d'una antiguetat aproximada de 42,000 anys, a la que s'ha donat el nom popular de Ion din Anina ("Juan de Anina").[5]

Epipaleolítico i Mesolítico

[editar | editar còdic]
(9,500 – 7,500 AP)
Escultura procedent de Lepenski Vir.

També segons Bailey, a excepció de la variació del nivell de la mar i conseqüent modificació de les costes, en els Balcans no va haver canvis significatius entre el Paleolític Superior i periodo següent (pas del Pleistoceno al Holoceno en térmens geològics), ni en els aspectes climàtics, botànics i zoològics, ni en la cultura material, particularment en les indústries líticas; de modo que inclús l'utilisació de la denominació "Mesolítico" pot ser impròpia per a la regió.[6] Aixina i tot, és habitual utilisar-la per a designar un periodo de dos a quatre milenis, intermig entre el Paleolític i el Neolític. Per a les zones a on la neolitizaació va ser primerenca, com és el cas de la major part dels Balcans, hi ha autors que preferixen utilisar la denominació Epipaleolítico. De fet, la continuïtat dels assentaments en la zona pot interpretar-se en el sentit de que va actuar com un reservorio de població des del que es varen repoblar zones europees que havien sofrit condicions més desventajosas. És característic del periodo la concentració d'activitats humanes en llocs concrets, vinculats a activitats personals i grupales que semblen tindre un caràcter identitari, com la pintura corporal en ocre i hematita i els ornaments.[7]


S'ha trobat indústria lítica de l'época en Lepenski Vir (Sèrbia) i jaciments de l'actual Montenegro i el suroest de l'actual Romania. En Ostrovul Banului, l'abric rocós de Cuina Turcului (goles del Danubio), i en les propenques coves de Climente s'han trobat ferramentes de pedra i os, relativament alvançades. En l'actual Bulgària només hi ha materials de l'época en Pobiti Kamini, en una discontinuitat de quatre mil anys entre els últims materials del Paleolític superior (de 13,600 d'antiguetat en Temnta Dupka) i els primers del Neolític (al començament de el VII mileni a. C. en la zona).

El Mesolítico de la zona meridional dels Balcans, incloent l'actual Grècia, és menys conegut. En Odmut (acutual Montenegro) hi ha evidències d'activitat humana en el periodo. Relacionat en el Mesolítico grec està la cova Franchthi. Atres jaciments són la cova de Theopetra i Sesklo en Tesalia, que representen des del Paleolític Mig fins al Neolític.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Rincon, Paul (2004-03-16). "Early human marks llaure 'symbols'". BBC. Retrieved 12 May 2010. Font citada en Kozarnika
  2. ↑ Museu Nacional de Hongria, font citada en Samu (Homo erectus)
  3. ↑ Balkan prehistory Page 15 By Douglass W. Bailey ISBN 0-415-21597-8
  4. ↑ Mellars, Paul (2006). "Why did modern human populations disperse from Africa ca. 60,000 years ago? A new model". Proceedings of the National Academy of Sciences 103 (25): 9381–6. Font citada en en:Upper Palaeolithic Revolution (redirigix a en:Behavioral modernity -"modernitat conductual" o "conducta moderna"-)
  5. ↑ Trinkaus, E., Milota, Ş., Rodrigo, R., Gherase, M., Moldovan, O. (2003), Early Modern Human Cranial remains from the Peştera cu Oase, Romania in Journal of Human Evolution, 45, pp. 245 –253, [1]
  6. ↑ Balkan prehistory Page 36 By Douglass W. Bailey ISBN 0-415-21597-8
  7. ↑ Bailey, op. cit.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prehistòria_en_els_Balcans&oldid=856539»