Protohistòria
El terme protohistòria (d'el grec πρωτο proto ‘primer’ i d'el llatí història i este a la seua volta d'el grec ἱστορία historía) es referix a una fase no molt ben definida que se situaria entre el final de la prehistòria i el principi de l'història antiga. El promotor del terme ha segut l'arqueòlec francés Jean Guilaine,[1] encara que el terme va ser falcat en 1881 per Gabriel de Mortillet.[2] Els seus llímits temporals són alguna cosa difusos i se solen trobar vàries interpretacions:
- Segons la clàssica, la protohistòria estudiaria a aquells grups humans ágrafos dels que es tenen notícies escrites gràcies a fonts indirectes contemporànees: dels iberos o La Tène, per eixemple, nos varen donar conte els escritors grecs i romans. Esta definició llimita la protohistòria a la Segona Edat del Ferro.
- Per a l'escola francesa, les societats protohistòriques europees serien aquelles que es varen desenrollar al mateix temps de les que ya utilisaven l'escritura en Oriente Pròxim. Es tractaria aixina d'una prehistòria recent que comprendria des del Calcolítico a l'Edat del Ferro.[3]
- Per últim, segons una interpretació més moderna i àmplia, estudiaria a aquelles societats que es trobaven en la transició cap a la cultura escrita i, a la seua volta, en procés de formació de l'estat. En Europa, igualment, faria referència a l'Edat dels Metals, pero per al restant del món tindria unes connotacions més dilatades. Dins d'este periodo en Europa es varen desenrollar numeroses entitats polítiques que varen coincidir en l'inici de l'escritura i de la metalúrgia. Eixes societats varen produir inicialment documents epigràfics breus i, posteriorment, cròniques extenses, i va passar a considerar-se que, a partir de llavors, entrabar en l'història antiga.
Protohistòria europea
[editar | editar còdic]Fonts
[editar | editar còdic]Les fonts per al seu estudi són casi en la seua totalitat arqueològiques, encara que també es posseïxen tradicions orals i alguns texts d'autors contemporàneus. Tenint en conte els milenis que van des de l'invenció de l'escritura (en distints focs repartits per tot lo món, dels que Oriente Pròxim va ser el primer) fins a la seua difusió global, poden utilisar-se les fonts escrites per grecs, fenicios, hebreus o egipcíacs per a l'estudi d'eixe periodo (milenis IV a. C. a l'I a. C.) en el Vell Món, en aquells llocs que pròpiament no havien entrat en l'Història.
Vore també
[editar | editar còdic]- Periodización
- Prehistòria
- Edat del Coure
- Edat del Bronze
- Edat del Ferro
- Cultura de la Tène
- Història Antiga
- Història
- Historiografia
- Protohistòria de la península ibèrica
- Protohistòria de Polònia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2019).«Jean Guilaine. Apôtre du Néolithique».L'Histoire.(460)
- 34-35.
- ↑ (2023).«Protohistoire: la sixième période de l'histoire».L'Histoire.(514)
- 22-23.
- ↑ Eiroa García, Jorge Juan (2010). Prehistòria del món., primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 12,59. ISBN 978-84-937381-5-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protohistoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.