Peștera cu Oase
Peștera cu Oase (La cova en ossos) és un sistema de 12 galeries i cambres càrstiques, situat a N. 45° 01’; E. 21° 50’, en el suroest de Romania, a on es varen trobar els restants de Homo sapiens més antics d'Europa.cita requerida
Descobriments paleoantropológicos
En febrer de 2002, un equip d'espeleología que estava explorant un sistema càrstic del Valle Miniș, en el suroest dels Cárpatos, prop de Anina, varen trobar una cambra abans desconeguda, en abundància de restants d'esquelets de mamífers. La cova, que semblava haver servit principalment com a quarto de hivernació per a l'orso de cova del Pleistoceno tardà (Ursus spelaeus), presentava apanys poc comuns, com l'emplaçament de restants sobre roques alçades, sugerint l'implicació humana en els depòsits acumulats. De fet, els espeleòlecs Ștefan Milota, Adrian Bîlgăr i Laurențiu Sarcina varen trobar una mandíbula humana sancera, en la paleosuperficie. La cambra càrstica va ser nomenada Peștera cu Oase (La cova en ossos) i la mandíbula humana Oase 1.[1]
Dos laboratoris independents varen indicar resultats de la datació per radiocarbono de c. 35 000 anys a. C., respectivament 40 500 anys per a la vellea de la mandíbula.[2] Traces discretes congruents i les proporcions generals del fòssil Oase 1 varen revelar atributs humans específics, situant-ho prop dels hòmens moderns primerencs, dins dels espècimen del Pleistoceno tardà. El fòssil pertany als pocs descobriments en Europa que varen poder ser datats directament, i és el fòssil d'humà modern més vell d'Europa fins ara.[1] Des d'una localisació prop de les Portes de Ferro en el corredor danubiano, podria representar una de les més primerenques poblacions d'hòmens moderns que varen entrar en Europa.[3]
En este fondo, particularment notable és el fet que Oase 1 presenta traces morfològiques que combinen una varietat de Homo arcaic, home modern primerenc derivat, i possiblement traces neanderthalianos.[2]
En juny de 2003 un equip d'investigació en profunditat, compost de Ștefan Milota, Ricardo Rodrigo i Mircea Gherase, varen trobar més restants humans en la superfície de la cova. Aixina, un sancer esquelet craneal anterior va ser trobat junt en un os temporal esquerre complet, i un número de segments d'ossos frontals, parietals i occipitals.
Mentres que la mandíbula inferior de Oase 1 és completament madura, l'esquelet facial és el d'un adolescent cap a la mitat de la seua segona década de vida, i per lo tant no es tracta del mateix individu; el segon fòssil va ser nomenat Oase 2. Els anàlisis següents varen revelar que l'os temporal esquerre és d'un tercer individu, un adolescent o potser un adult de sexe femení, nomenat Oase 3.[1] La falta de signes arqueològics com a antorches, carbó vegetal o utensilis podria sugerir que els restants humans varen ser duts a la cova per l'aigua, a través de fissures.
Els Oase 2 i Oase 3 confirmen un model ya conegut del provablement contemporàneu Oase 1,[1] indicant una mixtura de traces morfològiques arcaiques, d'home modern primerenc i de Neanderthal. Aixina els espècimen presenten una série de traces derivades de "home modern" com a barbeta sobreixent, absència de caballete entre les celles, caixa craneana alta i redonejada. Pero, estes traces estan associades en varis aspectes del cràneu i de la dentició, que els coloquen fòra de l'esfera de variació dels hòmens moderns, com són la cara gran, una cresta gran d'os darrere de l'orella i dents grans que es tornen encara més grans en el fondo. Este mosaic d'home modern i d'home de Neanderthal acorda de traces similars trobades en un fòssil vell de 25 000 anys, en Abrigue do Lagar Velho, i d'un fòssil de 31 000 anys, trobat en Mladeč.
Les investigacions de Peștera cu Oase encara no han acabat. Descobriments in situ de la campanya de 2005 són examinades en el present per l'Universitat Nacional d'Austràlia (resonància paramagnética electrònica i uranium-thorium dating sobre 21 mostres d'os/dent i 29 mostres de sediment associat), l'Universitat de Bristol (anàlisis de séries en urani sobre 22 mostres d'ossos), l'Universitat de Bergen (datació de séries en urani sobre 7 mostres), l'Universitat d'Oxford (datació AMS per radiocarbono sobre 8 mostres d'os/dent), la Societat Max Planck (anàlisis d'isòtops estables i ADN antic sobre 37 mostres d'os/dent), i l'Universitat de Viena (datació AMS per radiocarbono sobre 25 mostres d'os/dent).
Un cràneu trobat en Peștera cu Oase en 2004/5 presenta traces tant d'hòmens moderns, com de neanderthales. Conforme a un document d'Erik Trinkaus i d'uns atres, publicat en la revista oficial de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units, en giner de 2007, este descobriment sugerix que els dos grups es varen creuar fa mils d'anys. La datació per radiocarbono indica que el cràneu té una vellea d'entre 35 000 i 40 000 anys, fins al present el fòssil d'home modern més vell d'Europa.[4][5][6]
Implicacions per a l'investigació
El contrast marcat entre la modernitat morfològica dels humans "moderns primerencs" i inclús el conjunt de traces "neanderthales clàssics",[7] aixina com les importants diferències d'ADN, han sugerit una gran discontinuïtat física antropològica, i, per lo tant, una total substitució de la població en la transició des del Paleolític Mig a l'Alt, causant lo que es podria cridar el model "eixida d'Àfrica en Reemplazamiento Complet".
No obstant, la datació directa recent va demostrar que els restants dels primers hòmens moderns són en realitat del Holoceno mig-tardà, és dir més jóvens de lo que se suponia.[8]
En este context, la particular importància dels descobriments de Peștera cu Oase residix tant en la mixtura de traces d'home modern i arcaic (Neanderthal), i en el fet que són lo suficientment complets com per a ser diagnosticats de manera taxonòmica, i datats directament. Aixina, els fòssils cridats Oase se superponen en el temps per uns 5000 anys en els Neanderthales vells, com els de Vindija (Croàcia), datats a uns 32 000 anys i els de Arcy-sur-Cure (França), en uns 34 000 anys. Ademés, la noció que els hòmens de Oase estan molt prop del temps del contacte en els Neanderthales està en consonancia con les seues traces arcaiques, i troba respal adicional en els models de distribució espai-temporal dels més recents restants de Neanderthal.[3]
Com la genètica no rebuja l'hipòtesis d'una mixtura Neanderthal/moderna, i l'evidència morfològica i arqueològica sugerix que els linajes neanderthalianos varen sobreviure fins a les poblacions del Paleolític Alt tardà, els descobriments de Peștera cu Oase oferixen un argument fort en favor del model de la mixtura entre els neanderthales de cada regió i els primers hòmens moderns.
Argumentant en superposició cronològica i mezclaje morfològic, este model assumix una significante mixtura neanderthal/home modern,[9] sugerint que ya en la seua arribada a Europa, els hòmens moderns es varen trobar, es varen relacionar i es varen creuar en els hòmens de Neanderthal.[10]
Bàsicament, el model sugerix que:
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Trinkaus, E., Milota, Ș., Rodrigo, R., Gherase, M., Moldovan, O. (2003), Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase, Romania, Journal of Human Evolution, 45:245 –253
- ↑ 2,0 2,1 Trinkaus, E., Moldovan, O., Milota, Ș., Bîlgăr, A., Sarcina, L., Athreya, S., Bailey, S.E., Rodrigo, R., Gherase, M., Hilgham, T., Bronk Ramsey, C., & Van Der Plicht, J. ( 2003) An early modern human from Peștera cu Oase, Romania, Proceedings of the National Acadademy of Science U.S.A., 100(20):11231–11236
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Zilhão J. (2006) Neandertals and Moderns Mixed and It Matters, Evolutionary Anthropology, 15:183–195
- ↑ Jonathan Amos "Human fossils set European record", BBC News Online
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 26 de setembre de 2007. Consultat el 21 de setembre de 2007.
- ↑ Tony Fitzpatrick "A jaw-some discovery: Earliest modern human fossils in Europe found in bear cave"
- Archivat el 24 de decembre de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ponce de Leon MS, Zollikofer CP (2001) Neanderthal cranial ontogeny and its implications for clapix hominid diversity, Nature, 412(6846):534-538
- ↑ Mellars P. (2006) A new radiocarbon revolution and the dispersal of modern humans in Eurasia, Nature 439:931-935
- ↑ Soficaru A., Dobo A. and Trinkaus E. (2006) Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania, Proceedings of the National Acadademy of Science U.S.A., 103(46):17196-17201
- ↑ Trinkaus I (2005) Early Modern Humans, Annual Review of Anthropology, 34(1):207-230
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peștera cu Oase» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.