Cultura chancay
La civilisació Chancay va ser una civilisació preincaica que es va desenrollar entre les valls de Fortalea, Pativilca, Vaig saber, Huaura, Chancay, Chillón, Rímac i Lurín, en la costa central del Perú, entre els anys 1200 i 1470 d. C. que correspon al Intermig Tardà.
El seu centre es va ubicar a 80 quilómetros al nort de Llima. Es tracta d'una ubicació territorial bàsicament desértica, pero en valls fèrtils banyades per rius i rics en recursos, que varen permetre, entre uns atres, un alt desenroll de l'agricultura.
El comerç que va desenrollar la civilisació Chancay en atres regions va ser intens i va permetre contactar en atres cultures i poblats en un àrea estesa; la seua influència va començar a decaure en el XV per a donar pas territorial als seus conquistadors provinents del Imperi Inca.
Economia
[editar | editar còdic]L'economia d'esta cultura es va basar en l'agricultura, la peixca i el comerç. Per a desenrollar l'agricultura, els seus ingeniers varen construir reservorios d'aigua i canals de regadiu. Situant-se geogràficament front a la mar, varen explotar la peixca artesanal tant des de la vora com alluntant-se una miqueta d'esta en els caballitos de totora. Igualment varen ser notoris comerciants en atres regions ya siga per terra cap a la serra i selva peruana i per la mar cap al nort i el sur dels seus llímits territorials.
Els assentaments de Lauri, Lumbra, Tambo Blanco, Pasamayo, Pisquillo Chic i Tronconal principalment varen concentrar als artesans que produïen a gran escala els ceramios i textils.
La cultura chancay és la primera d'aquelles peruanes que masifica la seua producció en ceràmica, textils aixina com en metals com l'or i l'argent dels quals varen fer bens rituals i domèstics. També es varen destacar pels seus artículs tallats de fusta.
Els curaques regulaven les produccions dels artesans, ganaders i agricultors i aixina mateix les activitats festives.
Artesania textil
[editar | editar còdic]Els seus textils en encaixos brodats en agulles i els tapissos varen ser de singular notorietat; varen ser elaborats en cotó, llana, gasa i plomes. Els efectes tècnics per a eixe llavors es consideren inigualados.
Va descollar notòriament el brocat, la tecnologia de la gasa decorada i el textil pintat havent segut decorats en peixos, aus i també en dibuixos de forma geomètrica. Respecte a les gases, varen ser teixides en cotó en els que es confeccionaven artículs llaugers de forma quadrangular de diferents tamanys tenint en algunes capciones dibuixos de peixos, felinos i aus.
En pinzell varen produir llenços pintats directament en dissenys antropomorfos, zoomorfos, geomètrics i atres creatius dibuixos de lliure imaginació.
Les teles o gases varen tindre principalment objectius màgic religiosos i varen ser utilisats per a cobrir el cap dels morts a l'estil dels tocats. D'acort a les creències de l'época, els fils per a estes teles tenien que ser hilados en forma d'una S en sentit esquerre. Este fil que tenia un caràcter màgic va ser cridat lloque i d'acort a la llegenda, les penyores eren impregnades de poders sobrenaturals i servien de protecció en el més allà.
Igualment, sobre la base d'un armassó vegetal, manufacturaron nines i atres objectes recoberts per retazos de teixits i diversos fils.
Respecte a l'art realisat en plomes, el desenroll del color és molt més alvançat que en els ceramios. Les combinacions i impressions que causen els seus colors en la manufactura de mants són notables. Les plomes eren insertades en un fil principal que després era coser sobre la tela.
l'iconografia dels seus mants representava majoritàriament peixos, felinos, pardals, mones i gossos, especialment gos sense pèl del Perú.
-
Fragment de tela en representació d'aus
-
Fonda de fils de llana
-
Utensilis de costura
-
Trena de pèls forrada en textil
-
Costurero de palla
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura chancay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.