Manufactura textil

La manufactura textil consistix en el procés de fabricació de textils, que constituïx una indústria molt important en el món. Es basa en la conversió de fibra en fil, hilado en teixit. Estos són després teñir o impresos, transformats en teles. S'utilisen diferents tipos de fibres per a produir fil. El cotó seguix sent la fibra natural més important del món.

El processament usual dels textils inclou 4 etapes: formació del fil a partir de la fibra, formació de la tela, procés de humidificación i fabricació.

Els tres principals tipos de teles més importants del món són les fibres com són:

• fibres naturals vegetals (tals com el cotó, lli, jute i cànem.)
• fibres fetes per l'home.
  • fetes artificialment sobre la base de matèries primeres naturals (tal és el cas del rayón, acetat, modal, cupro i lyocell, recentment desenrollat.)
  • fibres sintètiques (una subclasificación de les fibres fetes per l'home, les quals usen freqüentment elements químics sintètics com a base en lloc de provindre de químics naturals extrets per purs procés físics.)
• fibres basades en proteïnes (com la llana, seda i angora).

Processament a mà d'obra

Llana

El procés de formació de fil a través de fibres animals (llana d'ovella etc.) varia sobre la formació en fibres de plantes. Tal és el cas de la llana o composts d'ella. Per a obtindre la fibra del cabell animal es porta a terme:

Esquilacion

Ovella en fase de esquila.

El primer pas per a obtindre la llana o cabell de l'animal és per mig de la esquilación. Consistix en retirar o rasurar la llana de l'animal. Pot fer-se en unes tijeras manuals especials per a això o una màquina de dos fulls, que funciona utilisant la força motriu elèctrica. Esquiladores professionals poden esquilar una ovella en un o dos minuts.

Vellón o llana esquilada.

Quan la llana o vellón s'extrau de l'ovella s'obté una sola peça. També, és millor si el esquilador talla suficientment prop de la pell de manera que un segon tall no és requerit. Un segon tall fa molt curtes les fibres, les quals són més difícils i menys agradables de manejar i endoblegar. Races primitives, com l'escocesa ovella de Soay té que ser arrancada, no rasurada, ya que el pelambre és més llarc que la suau llana o el vellón deu arreplegar-se del camp en acabant de que ha caigut.

Selecció

La selecció consistix en descartar tota la llana que no és viable per a endoblegar-se (molt curta o en restants d'excrement). A voltes es pot hilar esta llana, en molt esforç extra, si es desija (l'excrement es llava, les fibres curtes en dificultat es tuercen i es apañan atres desventages), pero este pas pot evitar-se. També uede seleccionar-se mentres es realisa el cardado.

Neteja

Abans de cardar la llana, deu ser netejada. En este punt el vellón esta ple de lanolina i sol contindre materials vegetals, com a pals, vares, tel o palla. Una forma de previndre que s'adherixquen els materials vegetals a la llana és posar a l'ovella un abric durant de tot l'any. En este punt hi ha dos alternatives:

• La primera és simplement extraure els materials vegetals i seguir en el següent pas, conservant la lanolina en la llana. Les persones que trien retortillar en el greix (és dir, en la lanolina encara en la llana) preferixen este método, i esperen a llavar la lanolina fins a terminar de retortillar. També la lanolina pot deixar-se en la llana encara despuix de retortillar, conseguint teles impermeables.

• Si no es desija retortillar en el greix, l'atra opció és llevar els materials vegetals i la lanolina. Llavar la llana en esta etapa pot ser un procés tediós. Algunes persones ho llaven per chicotetes àrees molt cuidadosadament i després ho deixen secar en una taula al sol. Unes atres sumergixen tota la llana en una pila d'aigua i sabó (en detergent lavatrastes funciona ben), deixa reposar, ho baten i tornen a omplir la pila en aigua nova fins que la llana queda neta (de sabó i terra). En una fàbrica de cardado posen el vellón en una llavadora (que ha segut llaugerament modificada en eixe propòsit) i dissolen la lanolina per mig del sabó i aigua molt calenta. Totes estes formes funcionen. Lo que cal evitar és restregar el vellón contra sí mateixa. Si la llana es comprimix o restriega, es convertix en feltre i hilarlo es fa impossible. El feltre, quan és fet a propòsit (en agulles, químics o simplement comprimint les fibres una contra atra) pot usar-se per a crear penyores.

Cardado o pentinat

Hiladora tradicional en la seua casa familiar en Old Bagan, Myanmar (2019).

Abans del retortillat és una bona idea deixar la llana en un estat llaugerament més manejable. És possible retortillar la llana directament, si és que està molt neta,

Retortillat o hilado

És retortillar vàries fibres curtes al mateix temps per a unir-les i produir un bri continu; quan es hilan (retuercen) filaments llarcs s'obtenen fils més resistents, cridats també «hilaza

Processament a màquina

Llana

Hilado

Per a convertir el cotó en fibres, es deu hilar.

Antigament, es feya a mà en una màquina rueca.

Actualment, es realisa en una màquina anomenada hiladora mecànica.

Vore també

• Cronologia de les tecnologies del vestit i textils
• Teixit textil
• Tela
• Indústria textil