Cultura chiribaya

Cultura chiribaya

Chiribaya és una cultura arqueològica del Antic Perú que es va desenrollar en la part centre-sur dels Vages centrals entre els anys 900 i 1450 aproximadament, que correspon al periodo Intermig Tardà.

Ubicació

El núcleu d'esta cultura, va anar en la conca del riu Osmore que s'ubica en el districte de Algarrobal, província de Ilo, conseguint una expansió pel nort en la vall de Tambo (Arequipa). Pel sur fins a la vall de Azapa (Chile) i cap a les parts altes 3000 [[m s. n. m.]] aproximadament. La seua població es va dedicar a l'agricultura, la ganaderia, la peixca i el comerç. Varen tindre fortes relacions en ètnia veïnes com churajón, i en alguns curacazgos aymaras del nort, com els collas i els lupacas, a els qui abastien de dacsa, peix, frutes, moluscs i fertilisants (el guano d'illa).

Finalment, cap a mitats de el XV, els chiribayas varen ser anexats i incorporats al Tahuantinsuyu.

Organisació social

Els chiribaya no eren una societat complexa, i els que manaven eren caps o cacics locals en les seues famílies. Vivien de l'agricultura, la ganaderia i la peixca i posseïen una tecnologia prou alvançada. Les seues cases eren de fanc i canya i per això no s'han conservat. Provablement existien algunes diferències d'estatus i, possiblement, una èlit. En eixa societat les diferències de classe no eren tan marcades com en atres grups.

Agricultura

Varen cultivar principalment el dacsa, destacant també el fréjol, el camote, la jáquima, la yuca i el zapallo chaira; i fruts com la guayaba, la lúcuma i el pacae.

Ganaderia

Representada per tres tipos de camélidos: la flama la vicuña i l'alpaca. Esta activitat es donava principalment en els pasturages naturals de les lomas costeres, per ad açò varen desenrollar una raça especial de gos: el pastor chiribaya.

Peixca

Esta activitat va otorgar la dieta alimentícia bàsica de la població Chiribaya a través de la recolecció de mariscs i captura de peix.