Pastor chiribaya
El pastor chiribaya o pastor peruà és una raça de gos precolombina del suroccidente del Perú, identificada per les 42 mòmies descobertes per l'antropòloga Sonia Guillén en el districte de Ilo, departament de Moquegua, en el districte de Mollendo i el Valle de Tambo, en la costa sur del Perú. S'ha establit que era un gos pastor de flames, que no solament va ser part important de l'estructura social dels antics peruans, sino que va rebre un tracte especial despuix de la seua mort.[1]
El 28 de març de 2025, va ser reconeguda per la Federació Canina Americana com una raça oriunda del Perú.[2][3]
Mòmies
[editar | editar còdic]Els gossos es varen trobar sepultats en cementeris al costat de mòmies humanes de la cultura chiribaya que va prosperar en la costa sur del Perú i que enterrava a les seues mascotes en tots els honors d'un fidel amic i companyer de treball. La troballa es deu a les investigacions de Sonia Guillén,[1] qui deu la seua fama a l'estudi d'antiquíssimes mòmies de personages que varen organisar pròsperes cultures des de Chachapoyas fins a les costes de Moquegua. Les mòmies daten de l'any 900 al 1350.[4]
En la zona del port d'Ilo es troba el Centre Mallqui ("mòmia", en quechua), dedicat a l'investigació de la Cultura Chiribaya, desenrollada en un cacicazgo del periodo conegut com "intermig tardà", de l'any 900 fins al 1350 de nostra era, i el territori de la qual posseïx una característica que són el somi de tot antropòlec: el seu sol és extremadament sec, conté gran cantitat de nitrat lo que va assegurar la conservació dels restants físics d'els qui varen habitar este lloc.
Guillén sosté que la tomba d'una persona reflectix la seua posició social, política i religiosa dins de l'organisació dels pobles antics, i en el cas d'estos gossos les tombes demostrarien que, havent complit una vida productiva dins de l'organisació Chiribaya, varen rebre bon tracte, ya siga vius o morts.
Característiques
[editar | editar còdic]
Ermanno Maniero, president del Kennel Club del Perú i la meja veterinària Viviana Fernández de l'Universitat de Sant Marcos varen examinar exhaustivament les mòmies trobades i varen determinar que estos cans tenien el cos més llarc que alt; posseïen abundant pelage de color que podia variar entre el groc i el rojós, alguns en taques obscures sobre el llom o el cap; que tenien les orelles retallades i caigudes; i les seues pates era tipo "llebre", és dir que permetien a l'animal moure's sobre l'arena o la terra en menys esforç, qualitat que potser siga la que li va donar l'importància dins de l'estructura de vida chiribaya.[5] Varen considerar que no hi ha dubte que es tracta d'un gos pastor originari del Perú.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Kisner, D. (2006) "El Millor Amic Pre-Inca"; Caretas 1948: 121-122.
- ↑ «Pastor Chiribaya: coneix al gos d'orige peruà que va conseguir reconeiximent internacional» (en és). andina.pe. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Pastor chiribaya, una nova raça de gos peruà reconeguda oficialment: els seus orígens daten de fa 1.000 anys» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ Collyns, Donen (2006) Descobrixen "gossos mòmia" en Perú; BBC Món, 24 de setembre de 2006.
- ↑ Gos pastor chiribaya del sur del Perú
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.; El Pastor Peruà, 10 de novembre de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pastor chiribaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.