Creseida

La creseida, antigament kroiseioi stateres, era un tipo de moneda, d'or o d'argent, que va ser acunyada en Sardes per Creso, rei de Brega (561-546 a. C. ), des d'aproximadament l'any 550 a. C. A Creso se li atribuïx l'emissió de les primeres monedes d'or verdader en una purea estandardisada per a la circulació general,[1] i el primer sistema monetari bimetálico del món.[1]
Precedents
- Artícul principal → BregaInvenció de la moneda.
Abans de Creso, el seu pare Aliates ya havia escomençat a falcar varis tipos de monedes no estandardisades. Es fabricaven en un material natural cridat electro, una mescla variable d'or i argent (en un 54% d'or i un 44% d'argent), i es varen utilisar en Lidia i les seues afores durant uns 80 anys.[1] La imprevisibilidad de la seua composició implicava que tinguera un valor variable, lo que va dificultar enormement el seu desenroll.[1] El símbol real estampat en la moneda, similar a un sagell, era una declaració del valor del contingut.
Heròdot menciona l'innovació realisada pels lidios:[1]

Característiques
Creso va substituir totes les monedes d'electro per monedes d'or i argent que utilisaven un únic tipo de moneda: les parts davanteres enfrontades d'un lleó i un bou.[1] En comparació a les còpies posteriors realisades pels aqueménidas, les croeseidas originals utilisen una representació més natural dels dos animals.[1] El revers es va falcar en dos quadrats incusos.[1] Les monedes es varen falcar en Sardes. L'or i l'argent es varen refinar en Sardes a partir d'electro en brut en tallers d'esta ciutat.[1] Excavacions arqueològiques han demostrat estratigráficamente que les primeres creseidas varen ser efectivament emeses per Creso abans de l'invasió aquemènida, i no despuix d'esta com s'ha sugerit en ocasions.[1][2]
Les monedes d'or tenien un pes inicial de 10,7 grams.[1] Les monedes d'argent també es varen emetre en 10,7 grams, junt en moltes denominacions més menudes, d'1/3 a 1/48.[1] Açò ho convertix en el primer sistema monetari bimetálico del món[,[1] encara que l'idea de les denominacions d'argent més menudes s'havia originat en la ciutat de Cime (Eólida) baix Hermódice II.

No obstant, poc despuix les monedes d'or es varen falcar en un patró més llauger de 8,1 grams.[1] La modificació del pes pot haver segut el resultat d'una política per a canviar i eliminar totes les monedes d'electro en circulació en el format més pesat, els 10,7 grams corresponents al pes nominal de l'or en una estatera d'electro estàndart de 14,1 grams (al voltant del 70%). Una volta fet açò, les monedes es varen allaugerar a 8. La reducció del pes de la moneda d'or a 8,1 grams també va permetre simplificar el mecanisme d'intercanvi entre l'or i l'argent, ya que ara una estatera d'or de 8,1 grams corresponia exactament al valor d'una estatera d'argent. 1 gram corresponia exactament en valor a 10 estateras d'argent de 10,7 gr., o a 20 monedes d'argent de 5,35 gr. (pes dels futurs siclos aqueménidas), ya que el tipo de canvi vigent segons el pes era d'1 a 13,3 en aquella época.[1][2][3]
La gran ventaja de les creseidas respecte a les seues predecessores d'electro és que eren molt fiables: les monedes d'or pur i d'argent pur tenien totes elles un clar valor intrínsec, totalment garantisat per la seua purea i clarament definit pel seu pes, que, com a ventaja afegida, era estàndart. Pel contrari, la composició real de les distintes monedes d'electro era molt difícil de determinar, per lo que no es podia estimar fàcilment el verdader valor intrínsec de cada moneda.[2] El símbol real, o sagell, creat per Aliates donava a les monedes un valor declarat i hui en dia seguim utilisant una moneda simbòlica, el valor de la qual està garantisat per l'Estat i no pel valor del metal utilisat en les monedes.[4]
Simbolisme
Alternativament, el lleó -símbol de Lidia- i el bou -símbol de Zeus helènic (del rapte d'Europa)[6] s'enfronten en treua; note's que els lleons de caça ataquen per la retaguàrdia, també l'imagineria d'un depredador i un assut gitats junts en pau es reflectix en una atra lliteratura antiga, per eixemple, «... el vedell i el lleó i la cria d'un any junts...» c. 700 a. C.[7] En el context històric de l'aliança de Lidia en Agamenón de Cime, un acort sagellat pel matrimoni de la grega Hermódice II, possiblement la mare de Creso, en el seu pare, Aliates. No obstant, no cal confondre la pau entre lidios i grecs en l'intent de conquista de Mileto per part de Creso. No obstant, el simbolisme crésico de la pau entre els grecs d'Àsia Menor, els lidios i posteriorment els aqueménidas va persistir molt despuix de la mort de Creso, fins que Darío el Gran va introduir noves monedes cap a l'any 500 a. C.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Metcalf, William I. (2016). The Oxford Handbook of Greek and Roman Coinage (en anglés), Oxford University Press, pp. 49–50. ISBN 9780199372188. Consultat el 24 d'abril de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cahill, Nick; Kroll, John H. New archaic coin finds at Sardis, AJA 109 (2005). (en en), pp. 609–614.
- ↑ Fisher, William Bayne; Gershevitch, I.; Boyle, John Andrew; Yarshater, Ehsan (1968). The Cambridge History of Iran (en anglés), Cambridge University Press, pp. 616–617. ISBN 9780521200912. Consultat el 24 d'abril de 2021.
- ↑ Dowler, Amelia. «British Museum; A History of the World» (en anglés). BBC. Consultat el 24 d'abril de 2021.
- ↑ «Kroisos Lion and Bull» (en anglés). Consultat el 24 d'abril de 2021.
- ↑ Grimal, Pierre (1991). The Penguin dictionary of classical mythology, Penguin Books. OCLC OCLC 25246340. ISBN 0140512357.
- ↑ Isaías 11:6ː «El llop viurà en el corder, el lleopart es gitarà en la cabra, el vedell i el lleó i la cria d'any junts; i un chiquet chicotet els guiarà».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Creseida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.