Anar al contingut

Cultura llima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura llima

La cultura Lima és una cultura arqueològica del Antic Perú que es va desenrollar en la Costa central, en l'actual província epónima, entre els anys 100 i els 650 de l'era cristiana, durant el periodo Intermig Primerenc i inicis del Horisó Mig. És coetánea en les cultures Moche, Nasca, Recuay i Huarpa. Es coneix a la cultura Llima per la seua colorida i escultòrica ceràmica en representacions de sers serpentiformes entrellaçats i peixos. També pels seus edificis fets en chicotets atobons realisats a mà, aixina com la seua fina i policroma ceràmica decorada en motius geomètrics.

Ubicació geogràfica

La cultura llima es va desenrollar fonamentalment en els valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín, situats en la costa central del Perú. Estes tres valls (incloent la vall seca d'Ancón) tenen caràcters comuns que els conferixen unitat geogràfica.

Pel nort es va expandir fins a la vall del riu Chancay i pel sur fins a la vall del riu Mala. Pel oest va colindar en l'Oceà Pacífic i pel este fins al començ de la cordillera dels Andes.

Peculiaritat cultural

Els restants culturals preincaicos desenterrados des de principis del XX en la costa central peruana (ceràmica, textils, mates pirograbados i pintures murals) varen posar a llum diversos estils que compartien moltes traces comunes, que en la década de 1960 varen ser englobats baix la denominació comuna de cultura llima.

Un sagell distintiu d'esta cultura és la seua iconografia, que és senzilla: la majoria dels seus dissenys es basen en l'image de dos serps en caps triangulars (els cossos dels quals formen un zigzag), un ser sobrenatural somrient i un polp de l'espècie Octopus sp. Esta iconografia va deure ser creada per tejedores i despuix copiada en atres materials i soports.

Atres característiques peculiars de la cultura llima són:

  • Les tècniques de construcció, bàsicament dos:
    • L'us del tapial, és dir, de murs fets en grans atobons o adobones de fanc apisonado.
    • L'utilisació d'atobós chicotets en forma de paralelepípede, estos disposts en els murs a la manera de llibres en un estant.
  • El disseny de complexos arquitectònics monumentals, estructurats entorn a places i a una zona habitacional adjacent.
  • Les costums funeràries (enterraven els cossos de manera estesa, de cúbito dorsal o ventral, fet que va trencar abruptament l'antiga tradició dels cossos en posició flexionada).

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 2. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-214-0
  • Makowski, Krzysztof: Primeres civilisacions. Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom 2. Lima, Empresa Editora “El Comerç” S.A., 2004. ISBN 9972-217-17-5
  • Matos Mendieta, Ramiro: Les Cultures regionals primerenques. Inclosa en “Història del Perú”, Tom I. Perú Antic. Lima, Editorial Mejía Baca, 1980. ISBN 84-499-1606-2
  • Publicacions de la UNMSM: La cultura llima.
  • Varis autors: Història del Perú. Secció: “Cultures Prehispánicas. Orige de les civilisacions andinas”, per Jorge E. T. Silva Sifuentes. Lexus Editors. Barcelona, 2000. ISBN 9972-625-35-4
  • Varis autors: Gran Història del Perú. Edició fascicular publicada pel diari El Comerç. Lima, Edició Libris S.A., 1998.
  • Villanueva Sotomayor, Juliol R.: El Perú en els temps antics. Història Preínca i Inca. Publicat pel diari “Ull”, edició fascicular, 2001. Edició i impressió: Quebecor World Perú S.A.