Apamea (Síria)
Apamea (Plantilla:Lang-grc; àrap آفاميا, Afamia), actualment Qal'at al-Madhīq, va ser una ciutat síria de la que hui dia solament es conserven les ruïnes. Està situada a uns 50 km al noroest de l'actual Hama, junt al riu Orontes. En época persa era coneguda com Pharnaké.[1] Va ser eixamplada i fortificada pel primer dels reis seleúcidas, Seleuco I Nicátor, en l'any 300 a. C., qui va posar el nom a la ciutat en honor a la seua esposa, Apama. Durant el periodo helenístico també era coneguda en el nom macedonio de Pella.
Història
[editar | editar còdic]Abans del periodo helenístico
[editar | editar còdic]L'ocupació de l'emplaçament es remonta al Paleolític. Durant l'Edat de Bronze, és possible que puga identificar-se en este lloc la ciutat de Nija, mencionada en texts egipcíacs, acadios i hititas. Despuix de les conquistes d'Alejandro Magne, es va convertir en colónia macedonia en el nom de Pella.
Periodo helenístico
[editar | editar còdic]En esta ciutat es va firmar la pau en 188 a. C., entre Antíoco III Megues i els romans, dos anys despuix de la batalla de Magnesia.
Despuix de 142 a. C., el pretenent Diodoto Trifón va fer de Apamea la base de les seues operacions.[2]
Periodo romà
[editar | editar còdic]En el 64 a. C., Pompeyo va marchar cap al sur des dels seus quarters d'hivern, provablement en Antioquía o prop d'ella, i va arrasar la fortalea de Apamea quan la ciutat va ser anexionada a la República romana.[3] En el tumult de Síria, baix el mando de Quint Cecilio Base, va resistir a Juliol César durant tres anys, fins a l'arribada de Casio en el 46 a. C.[4]En esclatar la primera guerra Judeo-romana, els habitants de Apamea varen perdonar als judeus que vivien entre ells i no varen permetre que anaren assessinats o duts al captiveri.[5]Apamea va ser capturada breument en l'any 40 a. C. per les forces pompeyano-partixques.
Q. Emilio Segon[6] va fer un estudi de la població de la ciutat i del territori que li pertanyia en l'any 6 d. C., en el que va contar "117.000 hom(ines) civ(ium)" - 117.000 varons ciutadans, una sifra que s'ha interpretat com una població total de 130.000 o 500.000, depenent dels métodos utilisats.[7]
Gran part de Apamea va quedar destruïda en el terremot de Antioquía del 115 d. C., pero va ser reconstruïda posteriorment.[8]
Des de 218 fins a 234 d. C., la legió II Partica va estar estacionada en Apamea, quan va abandonar el respal del usurpador Macrino a l'emperador i es va posar del costat de l'ascens a la púrpura d'Elagábalo, que va derrotar a Macrino en la batalla de Antioquía.[9]
Periodo bizantí
[editar | editar còdic]Apamea va ser destruïda per Cosroes I en el VI.[10][11]
Durant la guerra bizantí-sasánida de 602-628, la ciutat va caure en 613 en mans de Shahrbaraz i va estar en mans sasánidas fins a casi el final de la guerra.[12]
En época cristiana es va convertir en un important centre de filosofia i coneiximents, aplegant a tindre una població de més de 500.000 habitants.
Residents notables
[editar | editar còdic]- Arquígenes (mege grec)
- Posidonio (filòsof grec)
- Aristarco de Tesalónica (bisbe)
- Numenio de Apamea (filòsof grec)
- Jámblico de Calcis (Neoplatónico filòsof grec (ss. III-IV)
- Teodoreto (bisbe)
- Evagrio Escolàstic (historiador)
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]Una recreació de la Gran Columnata de Apamea es troba exposta en el Museu del Cincuentenario, en Brusseles, Bèlgica.
Galeria fotogràfica
[editar | editar còdic]-
Gran Columnata de Apamea.
-
Pòrtic de la ciutat de Apamea, (Síria).
-
Penca màxima o carrer principal de nort a sur en la ciutat de Apamea (Síria).
-
Antic teatre romà prop del poble modern
-
Mapa de contorns de Apamea
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The New Century Classical Handbook; Catherine Avery, redactor; Appleton-Century-Crofts, New York, 1962; p. 118:
"Apamea...In ancient geography, a city in Syria...the modern Qal'at el Mudiq, originally called Pharnake"
("Apamea... En geografia antiga, una ciutat en Síria... la moderna Qal'at el Mudiq, originalment cridada Pharnake") - ↑ Strab. l. c.
- ↑ Josephus 'Ant. xiv. 3. § 2
- ↑ Dion. Cass. xlvii. 26–28; Joseph. Bel. Jud. i. 10. § 10.
- ↑ Josephus, Bell. Jud. ii. 18, § 5
- ↑ Tombstone of Q. Aemilius Secundus, Livius.org [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ David Kennedy. Gerasa and the Decapolis, Bloomsbury Publishing, p. 111. ISBN 9781472537737.
- ↑ (2003) «Antioch on the Orontes», A guide to biblical sites in Greece and Turkey, Oxford University Press, p. 303. ISBN 978-0-19-513917-4.
- ↑ Apamea in Syria in the Second and Third Centuries A.D. Jean Ch. Balty The Journal of Roman Studies Vol. 78 (1988), pp. 91–104 Published by: Society for the Promotion of Roman Studies DOI: 10.2307/301452 Stable URL: https://www.jstor.org/stable/301452
- ↑ Plantilla:Cite EB1911
- ↑ Gibb, p. 215
- ↑ The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam (en en), Pen and Sword, pp. 42–43. ISBN 9781473828650.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Apamea, Syria» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apamea.
