Terremot de Antioquía de 115
El terremot de Antioquía de 115 va ocórrer el 13 de decembre de l'any 115. S'ha estimat la seua magnitut va ser 7.5 en l'escala de magnitut d'ona superficial i la seua màxima intensitat s'estima va ser XI (Extrem) en l'escala sismológica de Mercalli. Antioquía del Orontes i la regió circumdant va ser devastada registrant-se grans pèrdues de vides i danys a la propietat. El terremot va produir un maremoto que va danyar en gran manera el port de Caesarea Maritima. L'emperador romà Trajano va ser sorprés pel terremot, de la mateixa manera que el seu successor Adriano. Si ben el cònsul Marco Pedón Vergiliano va morir a causa del terremot, ells varen conseguir salvar-se en algunes ferides menors i posteriorment varen ordenar la reconstrucció de la ciutat.[1][2]
Configuració tectónica
[editar | editar còdic]Antioquía es troba ubicada en proximitats de la complexa triple unió tectónica entre l'extrem nort del conjunt de falles denominat transformació de la mar Morta, l'en gran medida frontera transformante entre la placa africana i la placa aràbiga, i l'extrem suroest de la falla oriental de Anatolia, l'en gran medida frontera transformante entre la placa de Anatolia i la placa aràbiga, i l'extrem noreste de l'Arc de Chipre, la frontera entre les plaques de Anatolia i Àfrica. La ciutat es troba en la Conca de Antakya, part de la Conca de Amik, reblida des del Plioceno en sediment aluvionales. La zona ha segut afectada per gran número de grans terremots durant els últims 2,000 anys.[3]
Els resultats d'excavacions sobre el sector nort de la transformante de la mar Morta mostren que tres grans terremots han ocorregut a lo llarc del segment Missyaf de la falla des de l'any 100, el més antic dels quals podria correspondre al terremot de l'any 115.[4]
Danys
[editar | editar còdic]Un relat del terremot va ser inclós per l'escritor Casio Dion en la seua Història Romana.[5] Casio descriu a Antioquia com una populosa ciutat desbordada per la cantitat de soldats i gran número de civils que havien vingut de tots els racons de l'Imperi, perque Trajano estava passant l'hivern allí. El terremot va començar en un fort rugit, seguit d'intenses sacsades del terreny. Arbres sancers varen volar per l'aire, de la mateixa manera que moltes persones que varen resultar ferides. Una gran cantitat de persones varen resultar mortes pels cascots que caïen de les construccions, mentres que moltes unes atres varen quedar atrapades. Les rèpliques que varen seguir al terremot durant varis dies varen matar a alguns dels sobreviviente, mentres que uns atres que havien quedat atrapats varen morir de fam. Trajano li les va arreglar per a eixir de la casa en la que es trobava per una finestra i va tindre ferides menors. A causa del perill de les rèpliques, Trajano va mudar el seu campament al hipòdrom per ser un espai obert.[5]
La ciutat d'Apamea també va ser destruïda pel terremot i Beirut va sofrir importants danys.[4] El tsunami que va seguir al terremot va afectar la costa del Líban, especialment en Cesarea i Yavne.[6] És provable que el port de Cesarea Marítima fora destruït pel maremoto, una hipòtesis basada en el datat de depòsits del maremoto de mig metro de gruixa trobada fòra del port.[7]
Es desconeix l'orige del registre del número de morts de 260,000, ya que recent apareix en catàlecs de principis de el XX.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003) «Antioch on the Orontes», A guide to biblical sites in Greece and Turkey, Oxford University Press, p. 303. ISBN 978-0-19-513917-4.
- ↑ Cassius Va donar, Roman History donar/68*.html#24 68,24–25
- ↑ Çaktı, E. (2011). «Antakya Basin Strong Ground Motion Network». Consultat el 22 de setembre de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 (2003).«Evidence for 830 years of seismic quiescence from palaeoseismology, archaeoseismology and historical seismicity along the Dead Siga fault in Syria».Earth and Planetary Science Letters.Elsevier.210(1-2)
- 35–52.doi:10.1016/S0012-821X(03)00144-4.
- ↑ 5,0 5,1 Bennett, J. (1997). Trajan: Optimus Princeps : a Life and Claves, 2nd edició, pp. 199–201. ISBN 978-0-415-16524-2.
- ↑ (2005).«The historical earthquakes of Syria: an analysis of large and moderate earthquakes from 1365 B.C. to 1900 A.D.».Annals of Geophysics.48(3)
- 347–435.Consultat el 22 d'octubre de 2011.
- ↑ (2006).«The tsunami of 13 December A.D. 115 and the destruction of Herod the Great's harbor at Caeserea Maritima, Israel».Geology.Geological Society of America.34(12)
- 1061–1064.doi:10.1130/G22780A.1.Consultat el 20 d'octubre de 2011.
- ↑ Musson, R.. «The tingues deadliest ever earthquakes». British Geological Survey. Consultat el 20 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Antioquía de 115» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.