Cultura dels túmulos
La cultura dels túmulos va ser una cultura arqueològica que es va desenrollar en Europa central durant el Bronze Mig, entre 1600 a. C. i 1200 a. C. Este complex cultural es va estendre per les àrees que va ocupar anteriorment la cultura de Unetice: República Checa, centre i sur d'Alemània i oest de Polònia.
Es denomina aixina per la presència majoritària de sepultures d'inhumación (o incineració) individuals baix túmulos. Esta pràctica i l'abandó de les necròpolis del periodo anterior han segut considerats sempre com a elements de ruptura, pero últimament s'ha comprovat que les estructures tumulares ya apareixien en l'época de Unetice. La majoria dels túmulos es localisen llunt de les terres més fèrtils, en àrees de montanya i boscoses, lo que ha dut a identificar als seus constructors com unes comunitats ganaderes.[1] Pero recentment s'han descobert en Baviera, Breisgau o Bohèmia restants d'assentaments en pla, tant de poblats grans com de vivendes aïllades, identificats gràcies a fosses o siges, ya que les construccions no s'han conservat. S'han trobat ceràmiques decorades, recipients d'almagasenament i uns pocs objectes de bronze.[2]
Els túmulos tenien planta redona o ovalada, i estaven rodejats exteriorment per un círcul de pedres. El rito predominant inicialment va ser el de l'inhumaació (llevat en Bohèmia), pero la cremació va ser en auge fins a dominar el panorama funerari a partir del 1300 a. C. S'ha constatat una clara diferenciació per sexes en els aixovar, que són prou homogéneus: mentres que els masculins es componen de punyals, astrals, algun adorn de metal (com a agulles i fermalls), a voltes espases i sempre gots ceràmics, els femenins carixen d'armes i incorporen adorns i complements també en bronze (agulles, braçalets, colgantes, etc.). Els túmulos apareixen a voltes aïllats i unes atres formant extenses necròpolis de fins a 500 estructures (Dysina en Bohèmia o el bosc d'Haguenau en Alsàcia, sent especialment ric en objectes de bronze este últim). Estes necròpolis estan separades per àmplies àrees sense restants de cap tipo, lo que s'ha interpretat com a possibles fronteres entre grups.[3]
És freqüent el depòsit de restants òsseus d'animals en els enterrament, de la mateixa manera que l'existència d'enterrament dobles. La producció d'elements de bronze es realisava en mòles de pedra, lo que va permetre la proliferació dels adorns en metal.
Els llocs de habitació situats en zones altes no són molt grans i solien contar en defenses naturals, encara que a voltes estaven rodejats de muralles de fusta i terra, en un o més fossos. Les vivendes eren de planta rectangular o trapezoidal, construïdes en fusta i materials peridors, lo que sugerix una certa movilitat.
Cap al 1300 a. C. va començar a diluir-se el homogeneïtat dels grups dels túmulos en Centroeuropa, sent abandonats els poblats d'altura per a concentrar-se en llocs aïllats i ben defesos. En Bohèmia, Moravia i Silesia el canvi va ser menys radical, compartint el territori poblats que ya existien d'abans en núcleus fortificados de nova construcció.[4] Aixina, escomençava a produir-se una llenta transició que va desembocar en l'aparició dels primers camps d'urnes.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ González Marcén, Paloma (1992). Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", primera edició, Editorial Síntesis, p. 196. ISBN 84-7738-128-3.
- ↑ González Marcén, Paloma. Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", pp. 216-218.
- ↑ González Marcén, Paloma. Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", pp. 196-198,238-239.
- ↑ González Marcén, Paloma. Arqueologia d'Europa, 2250-1200 A.C. Una introducció a la "Edat del Bronze", pp. 238-239.
| Predecessor: Cultura de Unetice |
Cultures d'Europa Central Edat del Bronze 1600 a. C.-1300 a. C. |
Successor: Cultura dels camps d'urnes |
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de los túmulos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.