Anar al contingut

Tesor del Carambolo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesor del Carambolo

</noinclude>

Original del Tesor del Carambolo, expost en el Museu Arqueològic de Sevilla en el 50 aniversari de la seua troballa.

El tesor del Carambolo és un conjunt atribuït a la tradició tartésica compost per vàries peces d'or i ceràmica en síntesis en la cultura púnica peninsular.

Estes peces varen ser trobades en 1958[1] en el cerro del Carambolo en el municipi de Llits, a tres quilómetros de Sevilla[2]. Els arqueòlecs creuen que va ser enterrat deliberadament en el s. VI a. C[3].

Una investigació científica portada a terme en 2018 va demostrar que les peces varen ser fetes en or procedent d'una zona propenca a la troballa (20 km), concloent-se que el tesor és producte d'una mescla de cultures (local i fenicia) per l'anomenada procedència de l'or i a les distintes tècniques en que es varen fabricar les peces, de les quals algunes d'elles ya s'ampraven des de el III mileni a. C.

Context històric

Els Tartessos són una civilisació relacionada en les cultures que cap a l'any 1000 a. C. s'assenten en la península ibèrica. La seua ubicació és un lloc un tant desconegut, encara que el seu foc principal serà la zona que correspon actualment en les províncies de Huelva, Càdis i Sevilla. En l'any 1000 a. C. es funda la ciutat de Gadir, en un temple a la deesa Astarté.

Varen aplegar a la península ibèrica pel comerç i la riquea del territori en matèries primeres. Per mig d'un procés d'aculturación, els locals varen deprendre dels Tartessos tècniques d'agricultura, ganaderia, tecnologia de metalúrgia o varen adquirir noves espècies, com la vinya, l'olivera o les gallines. A canvi, els Tartessos adquirien minerals i atres matèries primeres.

El descobriment del Tesor del Carambolo va supondre un punt d'inflexió en relació a l'estudi de la cultura perque fins a eixe moment s'estava vivint un periodo de frustració perque no es trobaven massa restants i l'identitat d'esta cultura (encara hui en dia) estava posada en dubte. No obstant, el descobriment d'este tesor parlava d'una série de característiques clarament tartessas que vorem més alvance.[4]

Troballa i localisació

Rèplica del conjunt del tesor del Carambolo.

A tres quilómetros de Sevilla, uns chicotets cerros als que criden carambolos s'eleven casi un centenar de metros sobre les aigües del Guadalquivir. En un d'ells, en el terme municipal de Llits, es troba La Real Societat de Tir de Pichón de Sevilla. Esta entitat, que va adquirir el terreny en 1940 en l'idea d'ubicar-se físicament allí, havia iniciat unes obres per a ampliar les seues instalacions, en motiu d'un torneig internacional que tenia previst celebrar-se. La llegenda de que existia un tesor en el lloc ya venia d'antic, pero era només això, una llegenda.

A l'arquitecte que dirigia les obres no li convencia que unes finestres que donarien a un futur terrat en construcció, pogueren quedar casi al mateix nivell que esta, per lo que ans que es colocara el paviment va manar excavar per a que es profundisara uns 15 cm més.


El 30 de setembre de 1958, un obrer de l'empresa, Alonso Fenollera del Pi, va trobar casi en la superfície un braçalet que després va resultar ser d'or de 24 quilats i d'un incalculable valor arqueològic. En observar que al braçalet li faltava un adorn, tant ell com el grup de treballadors que participava, varen seguir excavant en la busca de la partix restant. Pero la sorpresa va ser encara major quan varen trobar un recipient de fanc cuit, una espècie de lebrillo, contenint moltes atres peces i que per desgràcia es va partir, i en mesclar-se els restants en atres restants de ceràmica va ser impossible reconstruir.[5] Aparentment eren imitacions de joyes antigues, de latón o coure, per lo que no varen donar major valor a lo trobat. Tant és aixina, que li les varen repartir entre els treballadors que havien intervingut[6]. Un d'ells, per a demostrar que no podien ser d'or, va doblar repetidament una de les peces fins a aplegar a trencar-la.

La directiva del tir de pichón, va buscar l'intervenció de l'arqueòlec i catedràtic Juan de Mata Carriazo i Arroquia, que va establir que estes peces pertanyien, fixant un ampli marge d'error, a un periodo comprés entre els sigles vii i viii abans de Crist, i va descriure la troballa aixina:

El tesor està format per 21 peces d'or de 24 quilats, en un pes total de 2,950 grams. Joyes profusament decorades, en un art fastuoso, al mateix temps delicat i bàrbar, en molt notable unitat d'estil i un estat de conservació satisfactori, llevat algunes violències ocorregudes en el moment de la troballa (...) Un tesor digne d'Argantonio", llegendari rei de Tartessos.[7]

Esta tàctica d'aprofitar un nom de la mitologia clàssica o grecolatina, ve del descobridor de Troya, Heinrich Schliemann, que en descobrir unes peces d'or va dir que eren de la princesa Helena de Troya i una caraça funerària era d'Agamenón, sense tindre prova alguna d'això.

Els arqueòlecs creuen que el tesor hauria segut enterrat de forma delliberada en el s. VI a. C. encara que és possible que anaren elaborades dos sigles abans. Ana Navarro, directora del museu Arqueólogico de Sevilla i una de les autores de l'estudi publicat en Journal of Archaelogical Science, afirma que jamai s'ha trobat res de tal extravagancia des d'este moment.[8]Les peces varen ser enterrades en una estructura en la que hi havia abundants ossos d'animals i ceràmica del tipo “carambolo” (denominat aixina pel tesor).

Va ser adquirit per l'Ajuntament de Sevilla en 1964 i es va adscriure a la colecció del Museu Provincial d'Arqueologia, de titularitat estatal i gestió autonòmica. En el museu s'expon una rèplica de les 21 peces que conformen el tesor, ya que les mides de seguritat de l'espai no són les òptimes per a un aixovar de tan alta exclusivitat.[9]

Conservació

El jaciment seguix en l'actualitat en mans privades sense explotar-se[10] i cobert de fem[11]. No obstant, les ruïnes no corren perill relativament ya que estan cobertes per un "búnker" d'arena. Aixina es fa en qualsevol troballa arqueològica que no es pot mostrar en superfície. Açò es deu a la falta de recursos i finançació per a portar a terme una excavació.

Respecte a la conservació del tesor: el Tesor original es troba celosament guardat en la caixa forta d'un banc. No obstant, pot vore's una reproducció del mateix tant en el Museu Arqueològic de Madrit com en l'Ajuntament de Sevilla.[12] Obviant l'intervenció de les persones que varen trobar el tesor, les peces quan varen ser enterrades, es va optar per ocultar-les dins d'una estructura, com ya s'ha mencionat. Açò va fer que haja aplegat a les nostres mans en un estat de conservació satisfactori[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Chamorro, 197.
  2. ↑ Inscrit en 2016 per la Junta d'Andalusia en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús, en la tipologia de Zona Arqueològica. El jaciment del Carambolo, en Llits (Sevilla), declarat Zona Arqueològica (http://www.lavanguardia.com/vida/20160426/40137 9171395/el-jaciment-de-el-carambolo-en-llits-sevilla-declarat-zona-arqueologica.htm l), La vanguarda (26 d'abril de 2016).
  3. ↑ Joshua Rapp Learn (10 d'abril de 2018). «Desvelat l'orige del misteriós tesor del Carambolo» (https://www.nationalgeographic.es/historia/2018/04/desvelado-el-orige-del-el meu sterioso-tesor-de-el-carambolo). National Geographic.
  4. ↑ Márquez, K. (2006) “Tartessos, la veritat del mit” en Canvi 16. Nº1787 pp.60-61.
  5. ↑ Carrillo González, 2011, pp. 149-150.
  6. ↑ Julen Berrueta (20 d'agost de 2020): «La polèmica del Tesor del Carambolo: les codiciades joyes que varen acabar en el duc d'Alba» (https://www.elespanol.com/cultura/hi storia/20200820/polemica-tesor-carambolo-codiciades-joyes-varen acabar-alba/514199460_0. html), L'Espanyol. Consultat el 8 d'agost de 2023.
  7. ↑ 7. Gallec Espina, José (14 de març de 2010). «¿On està el tesor del Carambolo?» (http://elcorreoweb.es/historico/donde-esta-el-tesor-del-carambolo-OGEC223379). elcorreoweb.és. Consultat el 29 d'agost de 2018.
  8. ↑ Navarro Carruesco, J. A. (2009) “El Carambolo. 50 anys d'un tesor. Apunts d'una visita.” En Ben Base: revista de l'Associació de Professors per a la Difursión i Protecció del Patrimoni. Nº20. pp. 60-61.
  9. ↑ Morales Cañadas, E. (2010) “Exposició El Carambolo. 50 anys d'un tesor”. En Mus-A: Revista dels museus d'Andalusia. pp. 136-139.
  10. ↑ Olaya, Vicente G. (12 de giner de 2020). «El Carambolo: de tesor tartésico a abocador» (https://elpais.com/cultura/2020/01/09/actualitat/1578572839_859425.html). El País. ISSN 1134-6582 (https://portal.issn.org/resource/issn/1134-6582). Consultat el 12 de giner de 2020.
  11. ↑ Perdiguero, Trinitat (10 de giner de 2020): «L'atre front del Tesor del Carambolo: nova baralla per exhibir-ho mentres el jaciment seguix abandonat (https://www.diariodesevilla.es/ aljarafe/Llits-reivindica-Tesor-Carambolo_0_1426957487.html)», Diari de Sevilla. Consultat el 8 d'agost de 2023.
  12. ↑ Martínez García, J.J. (Coord.) (2017) Construint l'Antiguetat: actes de el III Congrés Internacional de Jóvens Investigadors del Món Antic (CIJIMA III). pp. 289-317.
  13. ↑ Fernández Gómez, F. (2000). “El Tesor del Carambolo: un tesor tartésico del s. IV a. C. Pero no tot està tan clar”. En PH: Bolletí de l'Institut Andalús del Patrimoni Històric. Nº8 pp. 66-73.

Bibliografia

Blázquez, José María (1975). Tartessos i els orígens de la colonisació fenicia en occident (http://books.google.es/books?aneu=PNz0HpguM90C&pg=PA138&dq=Tesor+de el+ Carambolo&hl=és&sa=X&ei=lrvYU5foHcb8ygPp34GgBA&vore=0CCgQ6AEwAjgUv=onepa ge&q=Tesor%20de el%20Carambolo&f=false). Salamanca: Edicions Universitat de Salamanca. ISBN 84-400-8611-3. Carrillo González, Raquel (2011). Breu història de Tartessos (http://books.google.es/book s?aneu=HyqAQss0zzsC&pg=PA224&dq=Tesor+de el+carambolo&hl=és&sa=X&ei=Gb2mU_W- JPPH7AbH44H4AQ&vore=0CEMQ6AEwBzgov=onepage&q=Tesor%20de el%20carambolo &f=false). Madrit: Nowtilus. ISBN 978-84-9967165-9 Chamorro, Javier G. (April 1987). «Survey of Archaeological Research on Tartessos». American Journal of Archaeology 91 (2): 197-232. JSTOR 505217 (https://www.jstor.org/stable/5052 17). doi:10.2307/505217 (https://dx.doi.org/10.2307%2F505217).

  • Deamos, María Belén (2009). «Phoenicians in Tartessos». En Dietler, Michael; López-Rui, Carolina, eds. Colonial Encounters in Ancient Iberia: Phoenician, Greek, and Indigenous Relations. ISBN 978-0226148472.

Torres Ortiz, Mariano (2002). Tartessos (http://books.google.es/books?aneu=wHK-a4Y4EesC& pg=PA474&dq=Tesor+de el+carambolo&hl=és&sa=X&ei=-LamU4uSNo6i7AaWp4CQBw&v ed=0CCYQ6AEwAQv=onepage&q=Tesor%20de el%20carambolo&f=false). Madrit: Real Acadèmia de l'Història. ISBN 84-95983-03-6. Escacena Carrasco, J.L; Amors Carredano, F. (2011) “Revestits com Deu mana. El tesor del Carambolo com a aixovar de consagració”. En SPAL: Revista de prehistòria i arqueologia de l'Universitat de Sevilla. Nº20. pp. 107-142.

Fernández Gómez, F. (2000). “El Tesor del Carambolo: un tesor tartésico del s. IV a. C. Pero no tot està tan clar”. En PH: Bolletí de l'Institut Andalús del Patrimoni Històric. Nº8 pp. 66-73. Márquez, K. (2006) “Tartessos, la veritat del mit” en Canvi 16. Nº1787 pp.60-61. Martínez García, J.J. (Coord.) (2017) Construint l'Antiguetat: actes de el III Congrés Internacional de Jóvens Investigadors del Món Antic (CIJIMA III). pp. 289-317. Morales Cañadas, E. (2010) “Exposició El Carambolo. 50 anys d'un tesor”. En Mus-A: Revista dels museus d'Andalusia. pp. 136-139. Navarro Carruesco, J. A. (2009) “El Carambolo. 50 anys d'un tesor. Apunts d'una visita.” En Ben Base: revista de l'Associació de Professors per a la Difursión i Protecció del Patrimoni. Nº20. pp. 60-61. Navarro Ortega, A. D. (2018) Astarté en l'extrem Occident. La deesa del Carambolo. Universitat d'Almeria. Webgrafía

  • https://www.nationalgeographic.es/historia/2018/04/desvelado-el-orige-del-misteriós-tesor-de-el-carambolo
  • https://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Llits&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MAN%7C&MuseumsRolSearch=9&listaMuseos=[Museu%20Arqueol%F3gico%20Nacional
  • https://ceres.mcu.es/pages/Main
  • https://www.elespanol.com/cultura/historia/20200820/polemica-tesor-carambolo-codiciades-joyes-varen acabar-alba/514199460_0.htm
  • https://www.museosdeandalucia.es/web/museoarqueologicodesevilla/obras-singulars/-/asset_publisher/GRnu6ntjtLfp/content/tesor-del-carambolo?inheritRedirect=true#::text=Este%20conjunt%20est%C3%A1%20format%20per,Juan%20de%20Mata%20Carriazo
  • https://www.nationalgeographic.es/historia/2018/04/desvelado-el-orige-del-misteriós-tesor-de-el-carambolo
  • https://www.abc.es/sevilla/cultura/20130930/sevi-tesor-carambolo-aniversari-201309300058.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.abc.és%2Fsevilla%2Fcultura%2F20130930%2Fsevi-tesor-carambolo-aniversari-201309300058.html


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tesor_del_Carambolo&oldid=1512117»