Candelabros de Lebrija

Candelabros de Lebrija

Els Candelabros de Lebrija són un conjunt de sis candelabros d'época ibera que daten de finals del VII, i varen ser utilisats pel poble tartésico, nom pel que els grecs coneixien a la primera civilisació d'Occident. Hereua de la cultura megalítica del suroest ibèric, es va desenrollar supostament en el triàngul format per les actuals províncies d'Huelva, Sevilla i Càdis, en la costa suroest de la península ibèrica, encara que en casi total seguritat es va elaborar en algun taller etrusc i podia haver aplegat a Tartessos en algun intercanvi comercial.

Troballa

Les peces varen ser trobades en el més d'abril de 1923 en la finca anomenada "Higueras del Pintat", en la localitat de Lebrija, municipi espanyol de la província de Sevilla, Andalusia.

Simbologia

Els candelabros podrien haver segut utilisats en cerimònies religioses i com a objectes votivos pels pobladors de Tartessos. Els últims estudis apunten a que es tracta de representacions de deïtats anicónicas.

Vore també

• Iberos
• Tartessos
• Candelabro

Referències

• Ficha tècnica dels Candelabros de Lebrija del Museu Arqueològic Nacional

Bibliografia

• "Els thymateria cridats candelabros de Lebrija", publicat en 1964 per M. Almagro Basch.