Tesor de Aliseda
.jpg)
El tesor de Aliseda és un antic aixovar funerari tartésico trobat en Aliseda (Càceres) i és possible que estiguera fabricat en Orientcita requerida. És d'or i predomina la tècnica de la filigrana i cincelado. Varen intentar vendre les peces de forma clandestina, pero finalment varen ser interceptades i dutes al Museu Arqueològic Nacional, en Madrit en el número d'inventari 586 per a lo que representa el conjunt de les peces.[1]
Troballa
[editar | editar còdic]El Tesor de Aliseda es va trobar en el més de febrer de 1920 en la localitat de Càceres del mateix nom. Constituïx una troballa casual i des del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts es va dictar una Real Orde declarant-ho propietat de l'Estat espanyol en aplicació de la Llei d'Excavacions i Antiguetats de 1911, ingressant en setembre de 1920 en el Museu arqueològic Nacional d'Espanya. Posteriorment es va pagar la corresponent indemnisació.[2][3]
Context històric
[editar | editar còdic]Pertany a l'Edat del Ferro (750-218 a. C.). Els fenicios varen ser un poble important del Mar Mediterrànea, el primer poble colonizador que va aplegar procedent de les costes de l'actual Líban a la península ibèrica, sobre el IX, i que s'assenta de forma definitiva. Varen ser un poble fundador d'un gran número de colónies, com Cartago, en el Nort d'Àfrica cap a el IX (actual Tunis), Gades o Gadir en el VIII (actual Càdis), Malaka (actual Màlaga) i Sexi (Almuñécar). Els fenicios varen aplegar a la Península atrets per l'abundància de metals, introduint, a canvi, un gran número de manufactura de lux i productes exòtics. La seua presència, la seua necessitat de productes, i la demanda generada per este poble es va traduir en un desenroll de les comunitats natives més pròximes.
El poble autòcton més poderós en eixe moment era el regne de Tartessos, célebre per les seues riquees i la longevitat dels seus monarques, situat al sur de la Península. La monarquia tartésica, de caràcter hereditari, existia ya des de principis de l'Edat de Bronze (1800-750 a. C.)Plantilla:Font qüestionable. Varen cultivar l'orfebreria, joyeria i broncería, imitant als demés pobles d'Orient en que es relacionavencita requerida.
Els aixovar funeraris del poble fenicio eren rics i abundants, en moltes peces d'orfebreria i alfarería (ya que varen introduir noves tecnologies com el torne de alfarero). Els fenicios varen introduir també un gran número d'objectes d'orige greccita requerida, varen ser grans comerciants, comerciaven en els pobles de l'interior i varen començar una cultura orientalizantecita requerida entre el Tajo i el Mediterràneu i la costa ibèrica fins a Emporión (colónia fundada pels grecs entorn al 600 a. C.). No varen adoptar la moneda dels tartesos en estes transaccions comercials, ya que estos no tenien una economia de mercat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu Arqueològic Nacional (ed.): «Tesor de Aliseda.Peça del Més» (PDF). Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2016. Consultat el 12 de giner de 2016.
- ↑ CERES (ed.): «Ficha Completa. Tesor de Aliseda». Consultat el 12 de giner de 2016.
- ↑ Diputació de Càceres Archive i Biblioteca (ed.): «Arqueologia extremenya.Peces en el museu Arqueològic Nacional de Madrit». Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2009. Consultat el 12 de giner de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Aliseda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.