JSTOR
JSTOR (abreviatura en anglés de Journal STORage, «almagasén de publicacions periòdiques») és un sistema d'almagasenament en llínea de publicacions acadèmiques. Fundada en 1995, JSTOR és una societat nortamericana en base en la ciutat de Nova York.
Història
- JSTOR va ser concebuda com la solució a un dels majors problemes que deuen enfrontar hui les biblioteques (especialment les universitàries i les d'investigació) pel creixent aument de publicacions acadèmiques en l'actualitat. William G. Bowen, el seu fundador, va ser president de l'Universitat de Princeton des de l'any 1972 al 1988.[1] En general, a moltes biblioteques se'ls feya excessivament costós el mantindre una interessant colecció de publicacions per qüestions d'espai, per lo que varen trobar en JSTOR una solució viable a dita qüestió, digitalisant molts dels seus títuls i almagasenant-els en la seua base de senyes en llínea en la confiança en que estos permaneixerien disponibles a llarc determini. A partir de l'èxit alcançat en el proyecte inicial, Bowen i Kevin Guthrie (quí seria més tarde president de JSTOR) es varen interessar en ampliar el número de publicacions participants fins a la data. D'esta manera es varen reunir en representants de la Real Societat de Londres i, com a resultat, es va pactar la digitalisació dels seus principals artículs que es remeten als seus orígens en 1665. El treball d'inclusió de dits volums en la base de senyes en llínea va ser finalisat en decembre de 2000.[2]
Cap a juny de 2007, la base de senyes contava en més de 23 millons de pàgines de text.[3] Cap a juliol de 2007, el material de JSTOR és proveït per 446 editors. Prop de 53 millons de busques d'archius varen ser realisades entre giner i juliol de 2007.[3]
Us i continguts
L'accés a JSTOR es troba autorisat a biblioteques, universitats i editors de tot lo món que han firmat un acort en l'institució. Estes, a la seua volta, faciliten l'accés dels seus membres a JSTOR de manera gratuïta a través d'Internet. També existix la possibilitat de subscriure's, per mig de pagament, de manera individual o privada.[4]
El cas Aaron Swartz
El programador i activiste d'internet Aaron Swartz, que va ser coautor dels RSS i va colaborar en la creació de les llicències Creative Commons, va ser acusat el 19 de juliol de 2011 de descarregar 4.8 millons d'artículs i atres documents de la base de senyes de JSTOR, presuntament en la finalitat de compartir-els per mig de llocs de descàrrega gratuïta.[5] Poc ans que s'iniciara el juí, Aaron Swartz va aparéixer mort en la seua casa a l'edat de 26 anys. Segons l'investigació del cas, es tractaria d'un suïcidi per l'acossament per part del deficient sistema de justícia d'Estats Units i del fiscal Stephen Heymann, el qual va intentar fer alvançar la seua carrera en el cas d'Aaron Swartz.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Leitch, Alexander. Bowen, William Gordon [1] archivat en Wayback Machine. Princeton University Press.
- ↑ Taylor (2001) pp. 180-181
- ↑ 3,0 3,1 «JSTOR: Facts and Figures» (Web). JSTOR. Consultat el 18 de juny de 2007.
- ↑ «JPASS: Individual Subscriptions to JSTOR» (en en-us). JSTOR Support. Consultat el 2026-08-14.
- ↑ L'informació acadèmica també vol ser lliure: Aaron Swartz és arrestat per crims informàtics.
- ↑ «Aaron Swartz: Bullying i embargament socialiste de propietat»
Enllaços externs
- Llista d'artículs i publicacions disponibles en JSTOR.
- Guia d'accés i us per a alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Buenos Aires. [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «JSTOR» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.