Cultura apenínica
La cultura apenínica és una cultura prehistòrica que se situa geogràficament en el centre de la península itálica. Cronològicament s'ubica en l'Edat del Bronze, desenrollant-se principalment entre els anys 1800 i 1050 a. C.
Societat
[editar | editar còdic]La gent de la cultura apenínica es dedicava al pastoreig alpí, duent al seu ganado als prats i boscs de montanya de les montanyes centrals d'Itàlia. Vivien en menuts llogarets, situades en llocs defendibles. Durant l'estiu, montaven campaments temporals, o vivien en coves i abrics rocosos, prop de les pastures.[1] El seu entorn no es llimitava necessàriament a la montanya; la seua ceràmica s'ha trobat en la Tossal Capitolina de Roma i illes com Lipari i Isquia.
La ceràmica està bruñida, incisa en espirals, meandres, i zones geomètriques, plenes de punts i guions travessers. En Isquia s'ha trobat una associació en els periodos heládicos LHII i LHIII, i en Lipari, en LHIIIA, que es remonten a l'Edat del Bronze tardana, com la definida en Grècia i en el Egeo.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bury (1975). P. Mack Crew (ed.). The Cambridge Ancient History: c. 1800-1380 B.C., 3, revised edició, Cambridge University Press, p. 720. ISBN 0521086914.
| Predecessor: Cultura de les Terramaras |
Cultures de la península itálica Edat del Bronze 1350 a. C. —1150 a. C. |
Successor: Cultura de Villanova |
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura apenínica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.