Cultura de les Terramaras
La cultura de les Terramaras és una cultura prehistòrica que se situa geogràficament en la planura del riu Po, en Emilia-Romaña, al nort de la península itálica. Va ser el fenomen més característic de la península itálica en el panorama arqueològica de l'Edat del Bronze.
Terramara és un sistema de construcció sobre pilotes que s'alça sobre terra ferma, de forma similar als palafitos[1] que s'alcen sobre l'aigua (llacs). En estes plataformes s'assentaven les cabanyes de tribus agrícoles.
Es tracta del primer cas segur d'incineració en Itàlia.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]
Pren el seu nom dels residus de terra negra dels montículs d'assentament. Terramara ve de terra-marga, sent la marga un depòsit llacustre molt fèrtil. Pot ser de qualsevol color, pero en terres agrícoles és típicament negra.[3] És un tipo d'assentament propi de les regions de Lombardía i Emilia, situat en un terreny especialment fèrtil, lo que és precisament el motiu de que reba eixe nom de part dels llauradors de la regió, produït pel detritus que, en efecte, varen deixar els seus habitants com a conseqüència de la peculiar forma de habitació, elevada per a evitar el contacte en terrenys pantanosos i segurament com a conseqüència de l'extensió a nous territoris secs de les edificacions conegudes com palafitos, pròpies de les zones llacustres dels Alps.[2]
Cronologia
[editar | editar còdic]Cronològicament s'ubica en l'Edat del Bronze, entre els anys 1700-1100 a. C.[3][4]
Aixina i tot, la cronologia i molts atres aspectes dels restants arqueològics permaneixen subjectes a constants revisions.[2] De tots modos pot dir-se que l'espectre cronològic comprés és molt ampli, que els restants de Terramara poden estar situats entre principis del segon mileni a. C. i l'época entorn a l'any 700 a. C., aproximadament, quan es torna a estructurar el mapa de la península itálica, en la segona Edat del Ferro.[2]
La seua identificació mecànica en una etapa del desenroll de cert poble després traslladat al Tíber queda, per tant, descartada, pero no, llògicament, que haja eixercitat un paper en un moment precís de l'indoeuropeizaació d'Itàlia, coincidente tal volta en l'etapa de difusió dels traces llingüístiques propis dels pobles que varen aplegar a establir-se en el Lacio.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004) Living on the lake in prehistoric Europe: 150 years of lake-dwelling research, illustrated edició, Routledge, pp. 84–85. ISBN 9780415317191.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Plácido Suárez; González Wagner, {{{nom3}}} (1991). «Roma i la península itálica», La formació dels estats en el Mediterràneu occidental (en espanyol), Vallehermoso: Síntesis, p. 10 i 11. ISBN 8477381046.
- ↑ 3,0 3,1 «New research on the terramare of northern Italy».Antiquity.
- ↑ VV. AA.. «Terramare culture» (en anglés). https://www.britannica.com/. Consultat el 11 de maig de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de las Terramaras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.