Història antiga de la península ibèrica

Gran dama oferent del Cerro dels Sants, escultura íbera del sigle III o II a. C.

La història antiga de la península ibèrica és la subdivisió de la ciència històrica i la periodizaació del temps històric corresponent a l'Edat Antiga general i llimitada espacialment a la península ibèrica. Cronològicament comença a finals de el II i començos del I mileni a. C., quan escomença a haver referències a esta regió en fonts escrites —lo que pròpiament és protohistòria de la península ibèrica, ya que no es varen produir localment, sino en atres espais geogràfics—, i termina en l'Antiguetat Tardana, en el decliu de l'Imperi romà —des de la crisis del sigle III—, l'invasió dels pobles germànics —any 411— i l'assentament definitiu de la Hispania visigoda, que va perviure fins a l'any 711. Ni el començ ni el final de la Edat Antiga en la península ibèrica varen significar corts bruscs, sino seculars periodos de transició.

Durant l'I mileni a. C. es va produir un intens contacte, especialment en l'est i sur peninsular, entre els cridats pobles indígenes i els cridats pobles colonizadores històrics provinents del Mediterràneu oriental: fenicios, grecs i cartagineses. A finals del sigle III a. C. es va produir l'intervenció romana, en el context de les guerres púnicas, que va donar inici a un profunt procés de romanización.

Denominació

Pectoral d'or pertanyent al cridat "Tesor del Carambolo", identificat com tartésico, sigle VII o VI a. C. La seua forma evoca la dels lingots metàlic cridats "galápagos" o "lingots en branca chiprana", que a la seua volta imitaven la forma de les pells de bous (relacionades en rituals de sacrifici animal).

Possiblement el terme Tarshish, utilisat en els texts semíticos per a denominar les terres més occidentals del Mediterràneu, fòra equivalent al terme grec Tartessos. La seua identificació en la península ibèrica no és alguna cosa evident, com ocorre en el terme Hesperia, citat en les fonts gregues més arcaiques com el lloc a on es posa el Sol, que també és dels camps Elíseos o les illes Afortunades. Hesperia era el lluntà lloc del mit d'Hércules i el dorat manzanar de les Hespérides. Conforme varen ser ampliant-se els coneiximents geogràfics dels grecs, este terme va ser molt amprat per a referir-se a la península, pero aixina i tot, s'interpretava com el punt més occidental del Mediterràneu, sense especificar. La major part de les fonts gregues es varen referir a este territori en el terme Iberia (pres del topònim autòcton del riu Iber –Ebre–, del d'algun atre riu, especialment de la zona suroccidental, o be del topònim genèric per a qualsevol riu). En canvi, les fonts llatines varen utilisar el terme Hispania, de possible orige fenicio-cartaginés (i-spny –"costa del nort"–).

Vore també: EspanyaToponímia, De Hispania a Espanya, i Protohistòria de la península ibèricaFonts

Demografia

Artícul principal → Evolució de la població espanyola en l'época precensalProtohistòria, colonisació i Hispania romana.

Bibliografia

• Ramón Menéndez Pidal (dir.) Història d'Espanya, Espasa-Calp, 1991, ISBN 84-239-4984-2
• Adolf Schulten, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Pericot García, Roberto Grosse, Joan Maluquer de Malnoms, Virgilio Bejarano (eds.), Fontes Hispaniæ Antiquæ, IX vols, Universitat de Míchigan i Universitat de Barcelona, 1922-1987
• Pierre Moret. Dones noms à la carte. Figures antiques de l'Ibérie et de la Gaule (Monografies de GAHIA n°2). Editorial Universitat d'Alcalà/Editorial Universitat de Sevilla, 2017, ISBN: 978-84-472-1967-4

Referències

Predecessor: Prehistòria en la península ibèrica

Periodos de l'Història d'Espanya Història antiga de la península ibèrica

Successor: Història medieval d'Espanya